El túnel de Bracons accelera més del previst la relació entre la Garrotxa i Osona
Els sectors favorables a l'eix en destaquen l'impacte positiu i els contraris mantenen que continua sense estar justificat
Els estudis de mobilitat de la Generalitat ja revelaven que un terç del trànsit de l'eix Vic-Olot per Bracons seria entre la Garrotxa i Osona; un altre terç, entre l'entorn metropolità de Barcelona i la Garrotxa, i l'últim terç seria de llarg recorregut. El director general de Carreteres, Jordi Follia, ha valorat positivament l'obertura del túnel, que, pel flux de vehicles, ha considerat justificat, i ha destacat les sinergies que ha generat entre la Garrotxa i Osona. Un portaveu de Transports Badosa ha destacat la importància del túnel de Bracons per a les empreses de transports i ha sentenciat contundentment que estalvien quilòmetres, i per tant, combustible; contaminen menys, i els lliuraments de les comandes es poden fer en menys temps. I és que el trajecte entre Olot i Barcelona s'ha reduït d'una hora i tres quarts a una hora, i això facilita la comunicació no només amb Osona i la zona de Barcelona, sinó la dels camions que de la Garrotxa es dirigeixen al centre o al nord de l'Estat espanyol. Un bon exemple de la millora de la mobilitat garrotxina són les dades de matriculació d'alumnes garrotxins a la Universitat de Vic. Aquest curs n'hi han començat 27, 10 més que el passat. Ara n'hi ha un total de 57, pels 42 del curs passat. L'increment més espectacular s'ha produït a la Facultat d'Educació, que ha passat dels 10 als 33 alumnes. El túnel també ha donat impuls a velles aspiracions com ara els estudis universitaris d'art per a Olot. Poc després d'obrir-se, l'alcalde, Lluís Sacrest, ja era al consell rector de la Universitat de Vic. El benefici ha esta clar per als calaixos dels comerços, restaurants i establiments turístics. El president de l'Associació d'Hostaleria de la Garrotxa, Gerard Xifra, ha destacat que la clientela del túnel els ha ajudat a superar la crisi econòmica i ha remarcat que el més important és que estan fidelitzant part d'aquesta clientela, que ja fa reserves per a esdeveniments familiars.
Salvem les Valls
El president de Salvem les Valls, Raül Valls, però, afirma que no s'han complert les expectatives d'ús de l'eix Vic-Olot, tot i que la crisi ha distorsionat l'impacte real d'aquesta infraestructura. Valls diu que el Centre per a la Sostenibilitat està elaborant un estudi sobre aquest impacte que demostrarà, analitzant les dades macroeconòmiques de les dues comarques, que els beneficis previstos s'estan desinflant. Segons ell, ve molta gent, cosa que crea un impacte important en espais del Parc Natural de la Garrotxa, sense que això tingui traducció en l'aspecte econòmic. Finalment, defensa que la inversió s'havia d'haver fet a la Garrotxa, no al túnel.
La Cambra, satisfeta
R. E
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, qualifica de «positiu» el balanç del primer any de funcionament de Bracons. Assenyala, a més, que de moment les grans beneficiades només són les comarques d'Osona i la Garrotxa –el trànsit de camions grans s'ha limitat als que es desplacen entre aquestes dues comarques– i, per tant, la repercussió per a la resta del territori gironí encara no es pot notar. «Els empresaris de la Garrotxa ja han aconseguit una rebaixa molt important en temps i despesa, ja que s'ha retallat en 40 km la distància amb Barcelona», indica Espadalé.
Mal senyalitzat
R. ESTÉBANA mitjan d'aquesta setmana, els operaris acabaven de muntar un cartell a l'entrada d'Olot de l'autovia A-26 (que és el principal accés a la ciutat) on s'indica per on cal passar si es vol anar cap a Vic pels túnels de Bracons: per la carretera de la Canya, la Rodona i el vial Sant Jordi. Ha hagut de passar un any perquè el Ministeri de Foment instal·lés el cartell, malgrat que des del primer dia de l'entrada en funcionament del túnel es va alertar d'aquest dèficit. Durant aquest temps han estat freqüents els errors de conductors que, en no conèixer Olot, es perdien pel mig de la ciutat. A la sortida de Vic en sentit la Garrotxa inicialment tampoc hi havia una senyalització correcta, que no es va posar fins al cap d'uns mesos. Queda pendent de resoldre encara la senyalització per accedir a la Cooperativa de la Vall d'en Bas. En aquesta empresa troben a faltar indicadors que orientin els clients al punt que deixen la C-37 procedents d'Osona.
Una porta per al turisme
R. ESi hi ha un sector que ha notat immediatament els efectes de la C-37 és el del turisme. Les xifres de consultes a les oficines de l'Ajuntament d'Olot i del Parc Natural de la Zona Volcànica són ben il·lustratives. A la de l'Hospici d'Olot, el nombre de visitants provinents de les comarques d'Osona i el Bages del segon semestre de l'any passat (601) era tres vegades superior al del 2008 (197). Es dóna la circumstància que l'any passat va baixar el nombre total de consultes en aquella oficina (un 2,7% en relació amb el 2008) i que només va augmentar el nombre de forasters provinents de Catalunya mateix. En els números del parc natural es nota un increment de prop de 7.000 consultes comparant els períodes abril-desembre del 2009 i el 2008. La diferència s'acosta molt a la corresponent a l'augment del nombre de visitants del centre de Catalunya (uns 8.600 més).
