Impactes “severs” en l’estudi ambientalpúblic per buidar Vacamorta
Publicat l’avantprojecte de la Generalitat per restaurar el dipòsit, amb un estudi que aconsella obrir un nou abocador a prop
L’oposició té 30 dies hàbils per al·legar-hi i farà una contraproposta
L’estudi ambiental encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) sobre el buidatge de l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, es decanta per l’alternativa de dur els 2,3 milions de tones dipositades entre el 2003 i el 2014 fins a un dipòsit proper de nova construcció. Seria una opció relativament ràpida en l’execució –cinc anys–, però es podria allargar una dècada perquè abans caldria tramitar la creació d’un nou abocador a les comarques gironines, i es defensa perquè estalviarien desplaçaments de centenars de quilòmetres fins a les Terres de l’Ebre, on s’hipotecarien els dipòsits existents i el territori no veu de bon grat rebre els residus de Cruïlles.
Tot i això, els informes de la consultoria contractada per la Generalitat, publicats ahir al Diari Oficial (DOGC) preveuen set impactes severs i dos de crítics al llarg de l’operació. Amb mesures correctores, els riscos es reduirien a moderats o simplement severs, aquests últims sobretot centrats en aspectes com ara l’emissió de gasos contaminants (metà, CO2 i d’altres) pel que fa a les deixalles i els camions de transport, les pudors en reobrir el dipòsit i remoure’n les restes, o el risc de despreniments de talussos. Entre els moderats figuren l’emissió de pols i sorolls, l’efecte visual, les retencions de trànsit o els riscos d’incendi i laborals per als treballadors. Tot plegat, per donar compliment a l’última sentència del TSJC, confirmada pel Suprem, contra l’activitat.
Els opositors, escèptics
Des dels col·lectius crítics amb l’abocador, a més del consistori de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, ara se centraran a preparar les al·legacions, dins del termini de 30 dies hàbils que van començar a comptar ahir. Hi ha coincidència que l’avantprojecte és “incomplet”, tant pel fet que no es preveu el buidatge dels residus dipositats en l’arrencada de la instal·lació, entre el 2000 i el 2003, com pel fet que “es parteix d’una irrealitat; no s’ha fet una mínima diagnosi, ni sondejos dels estrats de residus en cada zona, ni estudis de la contaminació dels aqüífers subterranis”, lamentava Mercè Girona, del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA).
La portaveu de la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), Montse Tena, posava al mateix nivell els impactes d’afrontar el buidatge amb els de mantenir les deixalles sota terra, que emeten volums notables de metà i gasos inflamables –excessius, per a Girona, en el cas d’un abocador industrial amb teòrica presència escassa de residus orgànics–. Tot i això, el CEPA i l’alcalde de Cruïlles, Salvi Casas, defensen que el buidatge es pot fer amb seguretat si s’adopten mesures i amb un projecte rigorós, més enllà dels costos. Seran aspectes que abordaran en les al·legacions i treballen en un contrainforme.
La mineria d’abocadors
No entren tant, en canvi, a valorar l’alternativa a priori recomanada de cercar un abocador de nova creació proper, amb un cost d’uns 81 milions. L’avantprojecte, de fet, obre la porta a combinar aquesta opció amb tècniques de mineria d’abocadors, per analitzar els components i aprofitar-los, com ara plàstics per incinerar, reciclar o metalls recuperables. Per l’experta Mercè Girona, la mineria de residus seria acceptable per reduir el volum de tones a traslladar, però creu que abans d’opinar cal estudiar a fons la situació, i sentencia que el document actual és “paper mullat”.
LES FRASES
Finançament per a l’ampliació de l’abocador del Pla de l’Estany
R. ESTÉBANEn un ple extraordinari, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany ha aprovat aquesta setmana el conveni amb l’Agència de Residus de Catalunya per al finançament de les obres d’ampliació de l’abocador comarcal de Puigpalter (Banyoles). L’organisme de la Generalitat destinarà 2,4 milions d’euros per engrandir el recinte amb la construcció d’un tercer vas i, d’aquesta manera, allargar la vida útil de les instal·lacions uns vuit anys, segons els càlculs dels tècnics. En aquests moments s’està acabant d’omplir el segon gran recipient de l’abocador i es preveu que a curt termini ja no poguessin entrar-hi més escombraries.
Els diners han de servir també per a la construcció d’una planta de transferència d’escombraries. Serà l’espai on es prepararan els residus per ser traslladats a la futura planta de tractament de Sant Jaume de Llierca. Aquesta planta garrotxina, però, encara no té una data de construcció.
El buidat total, objectiu irrenunciable perquè no es reobri en el futur
El consistori, la PAAC i el CEPA ja coneixien alguns dels detalls de l’avantprojecte, que s’havien començat a filtrar en les últimes setmanes mentre encara esperen la convocatòria d’una nova reunió de la comissió de seguiment del buidatge, sense notícies des de la darrera trobada que havien mantingut amb la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, el 26 de juny de l’any passat. En aquella reunió, els va convocar per tornar-se a veure a la tardor, i des de l’oposició al manteniment del dipòsit van insistir que calia buidar-lo del tot, una possibilitat que Subirà aquell dia no va descartar.
Després d’això, la comissió no s’ha tornat a reunir i s’han trobat un avantprojecte que a la zona no satisfà, perquè els veïns no hi han pogut dir la seva i només s’ajusta “i des d’una aproximació teòrica i no gaire pràctica”, assenyalava Girona, a la situació dels residus colgats en capes de desenes de metres de profunditat. Per Tena, i ho corrobora l’alcalde Casas, “s’ha de tenir en compte la sentència anterior ”, ferma, i del 30 de desembre del 2002, que ja havia invalidat la primera autorització ambiental del dipòsit. Aquest fet, implicaria la restauració total dels terrenys i la seva descontaminació, per recuperar la imatge de l’argilera abandonada, que havia esdevingut una zona humida molt valorada a la zona. Si el projecte tira endavant, seria l’experiència més ambiciosa de buidatge d’un abocador completada fins ara a la península ibèrica.
En el rerefons de tot plegat, però, hi ha el recel que, si el dipòsit de residus no es buida del tot, continuï quedant la porta oberta a recuperar-hi l’activitat a mitjà o llarg termini, amb una situació d’“abocador latent” subjecte a la revisió de normatives –la vigent exigeix que els domicilis més propers restin a dos quilòmetres –a Vacamorta, hi ha cases de la urbanització Puigventós a tot just 400 metres de distància de la zona.
Vessament de lixiviats
Una altra qüestió, per Mercè Girona, del CEPA, és que, si no s’arriba al fons dels terrenys, persistiran els problemes per contaminació de lixiviats, líquids altament tòxics producte de la descomposició subterrània dels residus, que des del 2003 s’han detectat als aqüífers i torrents adjacents.
Entre els últims moviments judicials, hi ha hagut alguna denúncia ambiental a la fiscalia. I Tena sosté que, si fa més de 15 anys ja hi havia residus vessats al subsol, és perquè “la impermeabilització es va fer malament”.
Reunir la comissió
Casas, des del consistori, es mostrava prudent a l’hora de valorar l’avantprojecte i els estudis d’impacte: “Correspon als tècnics”, mantenia. Però manté l’aposta per recuperar el diàleg exigent amb la Generalitat, a la qual recorda que va tenir temps d’aturar l’activitat anys abans i haver simplificat el que ara sembla inviable.