Nul·litat per l’afusellament de set palamosins el 1939
La consellera de Justícia va entregar ahir als seus familiars el certificat de reparació jurídica que declara nul·les les sentències per causes polítiques a Catalunya entre l’abril del 1938 i finals del 1978
La consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, i l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, van presidir ahir a la tarda l’acte solemne de lliurament dels documents de nul·litat de les sentències de mort de set veïns de Palamós que van ser afusellats pel franquisme l’any 1939.
El certificat acredita la reparació jurídica que expedeix la Generalitat, que declara il·legals totes les sentències i resolucions dictades per causes polítiques a Catalunya entre l’abril del 1938 i el desembre del 1978. La consellera de Justícia i l’alcalde de Palamós, Ester Capella i Lluís Puig, van valorar la importància que la història no quedi en l’oblit.
Els afusellats
Els set afusellats amb els familiars dels quals s’ha pogut contactar són: Juan Carol, Pedro Goiri, Lluís Pla, Antonio Rivas i José Ruiz, i els que foren alcaldes, Dídac Garrell i Josep Fàbrega, dels quals no s’ha pogut localitzar cap familiar i que han estat representats per l’alcalde, Lluís Puig. Entre els palamosins recordats ahir a la tarda es va mencionar en Josep Fàbrega i en Dídac Garrell, dos exalcaldes de Palamós que van ser afusellats el 12 d’agost del 1939 al cementiri de Girona.
Josep Fàbrega va ser alcalde entre els anys 1902 i 1903 i va tornar-ho a ser entre els anys 1931 i 1932, any en què va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Girona. Un cop acabada la Guerra Civil, va renunciar a l’exili i va decidir quedar-se perquè la seva salut era delicada. Va ser afusellat amb 71 anys, assegut en una cadira perquè no s’aguantava dret sense ajuda. Dídac Garrell va ser afusellat amb 50 anys. Garrell va ser alcalde de Palamós l’any 1934 i l’any 1936.
LA FRASE
Una crida per la reparació històrica
L’Ajuntament de Palamós està en plena recerca dels familiars de tots els represaliats del municipi perquè puguin obtenir el document de nul·litat, i fa una crida a aquelles persones o famílies que desitgin la seva obtenció que es posin en contacte amb l’Ajuntament per facilitar-los el contacte amb la conselleria de Justícia i fer més fàcils els tràmits. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura del general Franco.
