L'any 2026 es necessitaran 122.000 llocs de treball més a l'àrea central del Camp
En el mateix horitzó, es calcula que en aquest àmbit territorial hi haurà 183.000 habitants més i 75.000 habitatges nous
«Un document que té un ampli consens al territori.» Així va definir el director general d'Actuacions Estratègiques i Polítiques del Sòl del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Joan Llort, el pla director urbanístic de l'àmbit central del Camp, que ahir va ser aprovat inicialment per la comissió d'Urbanisme de Tarragona. Llort va subratllar la importància d'aquest tràmit tenint en compte que el govern de la Generalitat fa uns dos anys que treballa en l'elaboració d'aquest instrument de planificació, que resultarà clau perquè s'hi detallen més a fons moltes de les actuacions que es recullen en el pla territorial parcial del Camp, que va ser aprovat definitivament el 12 de gener passat. D'altra banda, cal destacar que mentre que el pla territorial es focalitza en les sis comarques del Camp, el pla director urbanístic de l'àmbit central inclou 22 municipis, que tenen una superfície de 418,57 quilòmetres quadrats. Catorze d'aquestes poblacions són del Tarragonès, set del Baix Camp i hi ha una única excepció que és els Garidells, que pertany a la comarca de l'Alt Camp.
Mig milió de veïns
Pel que fa a la metodologia de treball, el document es divideix en tres grans capítols: analitza els espais oberts –és a dir, el territori que no té vocació de transformar-se en sòl urbanitzable–, els assentaments urbans –es fa un reconeixement del planejament vigent i es concreten les zones que preveuen acollir activitat econòmica o noves residències– i es concreten els traçats de les infraestructures viàries i ferroviàries. En l'ordenació dels espais oberts, s'especifiquen diversos nivells, com són els sòls que ja tenen algun grau de protecció especial com ara els que formen part de la Xarxa Natura 2000 o del pla d'espais d'interès natural, els sòls de protecció territorial i, en tercer lloc, els terrenys on no es donen aquests supòsits de protecció i dels quals, per tant, les poblacions poden planificar el seu futur.
Lògicament, però, les quantitats en què es podria portar a terme aquest desenvolupament s'han especificat fonamentant-se en les dades de creixement demogràfic que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) estima en el període 2007-2026, i en què el pla territorial ja s'havia basat. En aquest sentit, l'Idescat calcula que en el 2026 l'àrea central del Camp de Tarragona tindrà 183.383 nous habitants, que se sumaran als 369.427 que hi havia el 2007 en aquest àmbit, que el convertirà en la segona conurbació de Catalunya. «Aquest creixement de població vol dir necessitat de nous llocs de treball que, al mateix torn, significa més sostre d'activitat i fer reserva de sòl tant per a indústries com per a habitatges», va manifestar Llort. Aquestes xifres, segons va afegir-hi, han portat el govern català a qüestionar-se si el planejament que es vol tenir vigent té prou potencial per acollir aquestes necessitats demogràfiques, i la resposta ha estat afirmativa, si bé es calcula que d'aquí a 16 anys s'hauran de crear en aquesta zona 122.618 llocs de treball i farà falta la construcció de 75.000 habitatges més. Amb tot, després que s'hagi arribat a aquest primer acord sobre el pla, ara s'obrirà un període d'informació pública de 45 dies que estarà adreçat als ciutadans i, a continuació, tindran audiència tots els ajuntaments interessats.