Els pantans gironins, per sota de la mitjana dels últims deu anys
L’ ACA assegura que les necessitats d’aigua estan garantides per a tot l’any i, en el pitjor dels escenaris, fins la primavera del 2020
L’embassament de Darnius està per sobre de la mitjana
Els pantans que subministren aigua a les comarques gironines, és a dir, els de Darnius, Sau i Susqueda, acumulen un volum d’aigua total per sota de la mitjana dels darrers deu anys. Concretament, estan un 11,5% per sota de la mitjana dels darrers deu anys, tot i que si es compara amb l’any passat, que va ser un any especialment plujós, la davallada és del 16,7%. D’altra banda, malgrat que la mitjana de tots els embassaments és inferior a la dels darrers deu anys, cal destacar que enguany el de Darnius-Boadella té més aigua acumulada. Tot i que el volum d’aigua actual dels embasaments és més baix que l’any passat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) afirma que les necessitats d’aigua estan garantides per a tot l’any i que, en el pitjor dels escenaris, és a dir, que no plogués en els pròxims mesos, no s’entraria en una situació d’alerta fins la primavera de l’any que ve. Això també té en compte l’aigua que es pugui evaporar durant aquests mesos més forts de calor, que en termes quantitatius l’ACA no considera rellevant.
Els embassaments del sistema Ter, és a dir, els que subministren aigua a aquest riu, són els que estan més baixos en relació amb els deu darrers anys, però tot i així el de Susqueda està al 80% de la seva capacitat, amb un total de 186 hm³ acumulats –l’any passat estava al 91%, amb 213 hm³–, i la mitjana de la darrera dècada ha estat de 203 hm³. El pantà de Sau és el que actualment registra el percentatge més baix de tots tres, ja que està al 65% –amb 107 hm³–, mentre que l’any passat en aquesta mateixa data estava al 92% –152 hm³– i els darrers deu anys la mitjana ha estat de 136 hm³.
Una situació molt diferent és la que es registra a l’embassament de Darnius-Boadella, que subministra aigua a la conca de la Muga i que és el més petit dels tres embassaments respecte a la seva capacitat. Les dades indiquen que aquest pantà està actualment al 74% de la seva capacitat, amb un total de 45 hm³ d’aigua acumulats. És una quantitat superior a la de l’any passat, en què tenia 41 hm³, i també a la mitjana dels darrers deu anys, que se situava en els 43 hm³.
Per sobre de la mitjana
L’acumulació d’aigua en aquest últim embassament fa mesos que és destacable, especialment a partir del novembre passat, quan les fortes pluges en aquesta àrea de l’Alt Empordà van fer que el pantà superés el 90% de la seva capacitat, quan un mes abans no arribava al 40%. Aquesta situació ha fet que el pantà de Boadella en els últims vuit mesos estigui per sobre de la mitjana d’aigua dels darrers deu anys en aquest mateix embassament, tot i que, tal com demostren els gràfics, ha començat un lleuger i progressiu descens des de la primavera passada, cosa que fa preveure que aviat s’igualarà.
També Sau i Susqueda van començar l’any amb una capacitat important d’aigua i per sobre de la mitjana de l’últim decenni, però en aquests dos casos la situació es va revertir a la primavera –a l’abril, a Sau, i al maig, a Susqueda–, quan, en tots dos casos, l’aigua acumulada va passar a ser inferior a la mitjana dels darrers deu anys.
LES XIFRES
LA DATA
Al conjunt de Catalunya, també per sota
L’estat dels embassaments de les conques internes del conjunt de Catalunya és similar al dels embassaments gironins. És a dir, hi ha menys aigua que la mitjana dels darrers deu anys i també que l’any passat. Així, els nou embassaments que formen els diferents sistemes registren un total de 542 hm³ emmagatzemats d’aigua, dels 694 que constitueixen el màxim total. És a dir, que s’està al 78% del total. Fa un any, segons les dades que diàriament recull l’ACA, aquests nou pantans –Darnius, Sau i Susqueda (el de més capacitat de tots), la Baells, la Llosa del Cavall (que és el que està més ple, tot i no ser el més gros), Sant Ponç, Foix, Siurana i Riudecanyes– sumaven 625 hm³, és a dir, s’estava al 90%, dotze punts més. Si es té en compte, però, la mitjana de fa deu anys, la diferència no és tan elevada, ja que llavors hi havia registrats 594 hm³ –estaven al 85%–, i en relació amb la mitjana de fa cinc anys, encara menys: 571 hm³, és a dir, al 82%, quatre punts més que en l’actualitat.
Inversió de 250 milions per a la dessalinitzadora
U.C
L’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera pot ser una realitat a principis del 2025, segons va afirmar aquesta setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, durant la presentació del pla d’inversions de la nova ATL pública. El conseller va explicar que el pla d’inversió preveu una inversió inicial de 300.000 euros per a la redacció del projecte per passar de l’actual capacitat de producció de 20 hm³ a 80 hm³ l’any. Segons va explicar Calvet, es preveu que el projecte –que, entre altres coses, haurà de determinar la ubicació– estigui acabat el 2022, i que llavors les obres s’allarguin un parell d’anys “amb una inversió de prop de 250 milions”, va dir el conseller.
Taula del Ter
A banda de la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, un projecte que permetrà “complir els compromisos adoptats a la Taula del Ter i recuperar el cabal ecològic”, segons Calvet, el pla d’inversions també preveu una important inversió a la depuradora del Ter a Cardedeu, en la qual s’invertiran en una primera fase 16 milions d’euros en diversos àmbits, com ara la construcció de nous filtres de carbó i la redacció de projectes constructius de nous tractaments per a la potabilització, com ara ozó, membranes, etc., segons va explicar el departament en un comunicat. Aquestes noves actuacions, explica el departament, han de donar resposta a les noves condicions derivades del canvi climàtic i les noves legislacions sanitàries que això implica. En total, el govern català invertirà, entre el 2019 i el 2023, 150 milions d’euros mitjançant més de 170 actuacions que tenen l’objectiu de modernitzar la xarxa i les instal·lacions d’ATL. D’aquests 150 milions, 15 són actuacions que ja estan en curs.
