El gran duc, en perill segons un estudi fet durant 20 anys
treball
Naturalistes i la UdG han fet durant 20 anys un estudi de la població al Baix Empordà
Les activitats humanes, els ofegaments, els atropellaments i les electrocucions, tres dels grans perills als quals s’enfronten
El Grup de Natura Sterna i la Universitat de Girona (UdG) estan duent a terme des de l’any 1999 al Baix Empordà un gran estudi sobre la població del gran duc, en el qual ja s’han marcat 123 exemplars. El duc és el rapinyaire nocturn més gran d’Europa i s’inclou dins la família dels estrígids, com els mussols.
Aquest treball ha permès obtenir dades rellevants de les enormes dificultats per les quals passa aquesta enorme au, que es troba propera a l’amenaça. S’observen problemes greus tant a l’hora de nidificar, com per les baixes causades per atropellaments, ofegaments, electrocucions o la caça furtiva. L’ estudi alerta que cal millorar la regulació de certes activitats a l’aire lliure, com ara les vies d’escalada, i prestar atenció a les infraestructures viàries i algunes torres elèctriques de mitjana i alta tensió. Aquestes causes són claus per comprendre per què es donen molts dels fracassos reproductors.
Estabilització
Jaume Ramot, president del Grup de Natura Sterna i un dels autors de l’estudi, destaca que res fa pensar que la població de ducs al Baix Empordà es trobi en una mala situació, però alerta que no s’ha d’abaixar la guàrdia. “És important tenir en compte que en altres sectors de Catalunya, com ara a Osona, el duc està tenint una regressió preocupant per motius que encara s’estan estudiant”, destaca Ramot.
Les causes de mortalitat detectades durant l’estudi són majoritàriament causades per la mà de l’home. Ramot explica que dels 21 casos estudiats, els atropellaments a les carreteres i les electrocucions en infraestructures elèctriques són la principal causa, amb un total de 12 baixes. Seguits per ofegaments en piscines i basses, abatuts a trets i altres causes més residuals. Un altre dels problemes és la pèrdua de zones de nidificació per molèsties continuades. “No són dades estadísticament rellevants, però mostren les baixes reals al territori per la difícil localització”, destaca Ramot.
Millorar la regulació
Jaume Ramot explica que s’ha de ser conscient que, per exemple, la proliferació de vies il·legals d’escalada al llarg del territori i “la poca efectivitat de l’administració a l’hora de regular aquestes activitats de lleure al medi natural estan portant moltes espècies cap a un camí sense sortida”.
“De les nostres accions com a societat dependrà que aquesta salut ambiental no en surti ressentida i de retruc la nostra qualitat de vida greument perjudicada”, adverteix Ramot.
Durant el període de l’estudi, que abraça dues dècades, s’han marcat mitjançant mètodes científics un total de 123 exemplars. La majoria eren polls i alguns adults. D’aquests anellaments s’han pogut obtenir dotze recuperacions, de les quals tots han estat exemplars accidentats. Aquesta dada és preocupant donat que mostra l’alta taxa de baixes que hi ha al territori.
LA FRASE
LES XIFRES
La lluita contra el fracàs reproductiu
Els resultats preliminars, inclosos els d’aquest any, on s’han mostrejat i monitoritzat un total de 30 territoris, mostren com només en 17 casos els ducs han nidificat amb èxit i en 13 no s’han detectat indicis de cria o directament han fracassat en l’intent. Com demostra l’estudi, la majoria d’aquests fracassos reproductors són motivats per alguna de les causes citades anteriorment. Malgrat que, en alguns pocs, podria ser per causes naturals –pressió dels porcs senglars, morts naturals, entre altres–.
També s’ha estudiat la seva biologia reproductiva i s’observa una amplitud cronològica força acusada a l’hora d’iniciar la posta. De 60 casos monitoritzats, les femelles han triat majoritàriament el mes de febrer, tot i que s’han detectat postes primerenques al desembre o les més tardanes a l’abril. Pel que fa al nombre de polls, la mitjana és de 2,09 exemplars per posta. Amb mínims d’1 poll i màxims de 3, tot i que no són extraordinàries les postes de 4 polls, al Baix Empordà no s’ha constatat encara. També es confirma que ambdós sexes són sexualment adults durant el seu primer any de vida. El duc (Bubo bubo) és l’ocell rapinyaire nocturn més gran d’Europa. Les femelles poden vorejar els dos metres d’envergadura i les seves exigències biològiques són força estrictes. La seva presencia al Baix Empordà és en paisatges que mostren roqueres o zones escarpades. Els àmbits més idonis per als ducs es localitzen tant a les zones litorals més abruptes o en sectors com el massís del Montgrí.
El perill d’electrocucions i atropellaments
J.T
Segons els autors de l’estudi, que posen com a aval el rigorós treball científic que s’ha perllongat durant 20 anys i que seguirà, caldria prestar molta atenció a certs punts negres de les carreteres. En aquest sentit posen com a exemple les vies ràpides, com ara la C-31, on tant pel seu disseny, alçada del terra i manca de mesures correctores durant els estudis d’impacte ambiental, causen o poden causar extincions locals d’espècies com ara els ducs o les òlibes.
Més control
Pel que fa a les electrocucions o impactes amb línies elèctriques, remarquen la poca eficiència o lentitud de les companyies distribuïdores a l’hora d’aïllar o modificar algunes de les torres més perilloses o conflictives. També alerten l’administració que la manca de regulació i control en l’augment de vies d’escalada il·legals tant en zones no protegides com dins de parcs naturals, no fan més que empobrir i dificultar la població ja no sols dels ducs sinó de moltes espècies rupícoles protegides per la llei.
El marcatge dels polls dels ducs ha estat un element clau a l’hora d’estudiar l’evolució d’aquests ocells, entre altres aspectes, la dispersió i la fidelitat als territoris de l’espècie. I pel que fa a la dispersió dels polls, un cop abandonen la protecció dels progenitors s’ha observat que el 77,5% han estat localitzats morts a menys de 10 km de distància. I d’aquests un 57,14% havien estat reclutats com a nous progenitorz protegits per la llei.