Neix Boscos Actius, que vol regular l’extracció vegetal
Reivindica que s’ordenin les extraccions de bruc, llentiscle i arboç
Uneix economia verda i social
S’han creat setze llocs de treball i una cooperativa
Pels promotors cal “fer visibles” els invisibles de les Gavarres
El projecte Boscos Actius - Noves Economies del Bosc vol “fer visible” una realitat social, ambiental i de gestió sobre l’aprofitament dels recursos forestals no fusters, en què no hi ha un marc legal regulador. “Cal unir-les totes per trobar la solució”, resol Annaïs Pascual, de l’empresa d’inserció Idària , una de les promotores de la iniciativa que es va presentar ahir a Can Vilallonga de Cassà de la Selva.
El projecte, d’àmbit nacional, finançat per la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, vol crear noves oportunitats laborals a través de la cura dels boscos i de l’aprofitament de tres espècies vegetals: el bruc, el llentiscle i l’arboç. “La irregularitat en els aprofitaments no fusters és una problemàtica que hi ha en els boscos”, remarca Pascual. L’extracció i comercialització del llentiscle i l’arboç –verd vegetal que es fa servir per a complements de floristeria– i el bruc –per elaborar tanques– és sovint una economia submergida; els treballadors estan en diverses situacions d’irregularitat –no estan donats d’alta, sense papers, nouvinguts sense arrelament, etc.–. Pascual explica que la indústria del teixit de bruc és molt important al país, amb exportacions a l’estranger. Subratlla que aquesta matèria primera s’extreu del bosc sense cap tipus de regulació ambiental –cosa que fa que es malmeti el bosc–, de gestió forestal ni laboral. “La realitat és molt complexa”, matisa. “Per una banda, hi ha una economia que funciona que necessita aquests recursos, i a l’altra banda hi ha més irregularitat i més aprofitaments descontrolats del bosc.”
Mirada positiva
Boscos Actius vol, des d’una mirada positiva, aportar una “solució resilient que connecti totes les àrees”. Assenyala també que és una eina per articular el territori.
A l’octubre finalitzarà la prova pilot que ha permès contractar catorze persones i s’espera incorporar-ne dues més. D’aquesta manera, s’ha regularitzat la situació de persones que treballaven en aquest sector oferint-los un contracte laboral. Amb el projecte es constitueix també una cooperativa per comercialitzar aquests productes no fusters que inclourà un manual de bones pràctiques, a més d’un segell de traçabilitat social i ambiental amb el qual “les colles que aprovisionin bruc per a la cooperativa han de tenir la gent regulada, permisos de les propietats i el producte aprofitat en el moment òptim”, assenyala Annaïs Pascual.
Els impulsors reclamen que es desenvolupi un reglament específic que reguli aquesta activitat i inclogui un règim sancionador. En aquest sentit, demanen la implicació de l’administració, com ara les conselleries d’Agricultura, Treball i Interior. La voluntat és estendre arreu del territori el model presentat ahir. Actualment es treballa al massís de l’Ardenya-Cadiretes, a la zona de l’Albera (Alt Empordà), la serra de Collserola, la serra de Llaberia i el Parc del Montnegre i el Corredor. Boscos Actius és liderat per la cooperativa Idària de Llagostera, l’Associació de Propietaris del Montnegre i Corredor i l’empresa d’inserció Eina Activa. Disposen de la col·laboració de Productors Forestals de les Gavarres i Ardenya, la Fundació Emys i el Consorci de les Gavarres. En l’àmbit institucional, tenen el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el finançament del Ministeri de Treball i Seguretat Social.
LA XIFRA
Reduir el risc d’incendis
Les entitats ambientals i socials que formen part del projecte alerten que el model actual d’aprofitament corre el risc d’entrar en “col·lapse” per l’augment de la demanda d’aquests recursos vegetals. Posen d’exemple el que està passant a les Gavarres, on es calcula que hi ha 20.000 hectàrees de bruc. Les pràctiques irregulars i la falta de planificació fan que sovint s’exploti i es reculli quan no està en el nivell òptim. “Qui primer arriba, primer se l’emporta”, detalla el tècnic forestal Enric Bisbe. El bruc té un creixement exponencial –en tres anys creix entre 80 i 110 centímetres que el fan apte per a la recol·lecció–.Així, si no se’n fa una gestió controlada, es creen zones amb creixements irregulars i per tant no es fa una explotació eficient. Subratllen que una gestió sostenible d’aquests arbustos contribueix a reduir el risc d’incendis perquè es retira material de combustió del sotabosc. A les Gavarres la falta de regulació fa que sovint es deixin feixos de bruc tallat que no s’acaben recollint i que continuen sent un risc en cas de focs forestals.