Debat per la conservació de la torre de la muralla excavada a la Bisbal

Les obres de reurbanització del carrer Ample, a la Bisbal, han deixat al descobert aquest estiu restes de l’antiga muralla i d’una torre circular, possiblement derruïda al segle XIX, que els responsables de l’obra –amb el beneplàcit del govern local– van optar per tornar a tapar després dels primers treballs de documentació arqueològica durant la segona quinzena del mes d’agost.

El procediment, però, ha fet que se sentin diverses veus crítiques, que voldrien que les restes es valoressin. Entre el grup, l’investigador Manel Ferreres és un dels que defensen que siguin visibles: “En ple franquisme, ja es va derruir part de la muralla del pati de l’antic castell, com va deixar constància Lluís Esteva i Cruañas, per tornar-la a reconstruir posteriorment.” Ferreres desitja que ara “hi hagi més sensibilitat”.

L’executiu local, d’ERC, la CUP i la regidora dels comuns, no ha pres fins ara cap decisió al voltant de la troballa. I ahir al vespre van instar la resta de grups del consistori a pronunciar-se sobre aquesta qüestió, en una reunió de treball amb la presència dels tècnics.

Des de l’oposició, el socialista Òscar Aparicio s’ha mostrat en les darreres setmanes partidari que la ciutadania faci pressió perquè les restes siguin visibles, per bé que ahir, abans de la trobada, ho veia complicat pel fet que les obres –per no perdre el finançament del pla de barris– haurien de quedar concloses abans no acabi el 2020. Aparicio creu que caldria “demanar a la Generalitat, que és del mateix color polític, una pròrroga” per abordar la conservació “amb més calma”.

Per part de Compromís per la Bisbal-JxCat, el portaveu, Xavier Font, també es mostrava partidari que les restes es puguin veure, tot i la “confiança en l’equip tècnic que supervisa els treballs”, però demanava “un esforç perquè s’escolti l’opinió de la ciutadania i els altres grups”. I Xavier Dilmé (Tots per la Bisbal) hi coincidia amb la “preocupació per les presses per acabar l’obra i el fet que els estudis depenen de la mateixa empresa constructora”.

El darrer informe arqueològic sobre les troballes destaca que, “pel fet que es tracta d’un tram de la muralla de l’antic nucli medieval, considerat un bé cultural d’interès nacional (BCIN) i registrat amb el número 4055-MH , mereix ésser protegida i conservada després de la seva documentació arqueològica; així es proposarà a la comissió de Patrimoni Cultural de la Generalitat”. I el regidor de Cultura, Carles Puig, assegura que s’estudiaran totes les opcions, i que ja han previst canvis en les canonades subterrànies del clavegueram per no afectar les restes aparegudes.