La C-58 estrena l’ampliació de carrils en sentit Barcelona

Tot i que formalment les obres estaran enllestides dimecres, els conductors habituals ja van poder fer tot el tram entre Terrassa i l’enllaç a l’autopista AP-7, a Badia del Vallès, de l’autopista C-58 en direcció a Barcelona amb l’ampliació de carrils acabada divendres passat. Des de principis de setembre, els trams entre Terrassa oest i Sant Quirze del Vallès i des de l’enllaç de Sant Pau de Riu-sec fins a l’autopista AP-7 ja estaven en funcionament amb els nous carrils, però el tram entre aquests dos punts continuava sent de dos carrils. Ara s’acabarà l’asfaltatge de les zones d’obres –com s’ha fet aquest cap de setmana, de matinada– i es pintarà, per donar els treballs –iniciats el mes de maig de l’any passat– per conclosos.

La C-58, la primera autopista lliure de peatge que es va construir a Catalunya, és una de les principals vies d’accés a Barcelona per als vehicles que venen del Vallès Occidental, el Bages i el Berguedà. Registra, a l’entorn de Barcelona, més de 160.000 vehicles diaris de mitjana i, a l’altura del centre de Terrassa, 54.000. El fet que entre Terrassa i el nus de connexions de Sant Pau de Riu-sec, entre Sant Quirze i Sabadell, aquesta via només tingués, fins ara, dos carrils, havia convertit en endèmiques les retencions, sobretot en hora punta. Posar fi a aquestes retencions era una de les reivindicacions històriques dels partits i entitats socials de les comarques afectades. El febrer de l’any 1993, el PSC va presentar la primera proposta no de llei al Parlament en què reclamava al govern de la Generalitat, de CiU, l’ampliació de l’autopista, llavors A-18, entre Terrassa i Cerdanyola del Vallès. El diputat socialista terrassenc d’aquella època, Magí Cadevall, explicava: “Fins ara era justificable que només hi hagués dos carrils en sentit Barcelona, ja que l’avinguda Meridiana no podia absorbir més trànsit, però l’obertura de les rondes ho ha canviat absolutament.”

El Departament de Territori, doncs, acaba ara unes obres que han costat 14,5 milions i que han suposat solucions diferents per a cada tram. Concretament, s’ha creat un tercer carril entre els municipis de Terrassa i Sant Quirze del Vallès. Els treballs han consistit en l’eixamplament de la calçada per formar un tercer carril, que s’inicia poc després de l’accés de Terrassa est, fins a enllaçar amb el que ja existeix, a l’altura de l’enllaç de Sabadell centre. Aquest nou carril té una longitud de 4,2 quilòmetres. Les obres han costat 8,1 milions d’euros. Aquesta obra ha de pal·liar les retencions que s’originen a l’entorn del quilòmetre 17, on hi ha les benzineres, on una calçada lateral en sentit Barcelona aporta diàriament uns 20.000 vehicles, provinents de l’accés de Terrassa est, Rubí i les Fonts a la C-58, que ja ve carregada amb uns 30.000 vehicles procedents de Terrassa centre, Manresa i altres punts del nord.

Al tram entre el nus de Sant Pau, a Sabadell, i l’enllaç amb l’AP-7 i la B-30 en direcció a Girona i a Tarragona, indret habitual de congestions tot i tenir tres carrils, els treballs han consistit a construir-ne dos més per facilitar als conductors els moviments d’entrada, des de Sabadell o des de la Universitat Autònoma, i sortida, cap a Girona i Tarragona. S’ha donat continuïtat així als ramals actuals de l’enllaç de Sant Pau. Aquests nous carrils tenen 1,8 quilòmetres de longitud i han costat 6,4 milions d’euros. Aquest tram de l’autopista concentra una intensitat mitjana de trànsit diari d’uns 80.000 vehicles en sentit Barcelona, dels quals 20.000 es desvien cap a l’AP-7.