Medi ambient

Pocs bolets i més tardans

La temporada de bolets està sent més tardana i menys abundant que la del 2018

L’escassetat de pluges i la intensitat de la calor durant els mesos de juliol i agost n’han endarrerit el sorgiment

Tímida­ment, alguns ceps, ros­si­nyols i rove­llons han començat a aparèixer aquests dar­rers dies en algu­nes comar­ques cata­la­nes, espe­ci­al­ment al Piri­neu. En com­pa­ració de l’any pas­sat, però, aquesta tem­po­rada els bolets nai­xe­ran més tard i seran més escas­sos. Així ho pre­veu un estudi ela­bo­rat pel Cen­tre de Ciència i Tec­no­lo­gia Fores­tal de Cata­lu­nya (CTFC), que n’ha asse­nya­lat com a cau­ses les tem­pe­ra­tu­res ele­va­des i la falta de pre­ci­pi­ta­ci­ons durant els mesos de juliol i agost.

La dis­mi­nució de pro­ducció res­pecte a l’últim any, però, no ens ha d’aler­tar, segons explica l’inves­ti­ga­dor del CTFC Juan Martínez, que afirma que “l’any pas­sat va ser el segon més pro­duc­tiu dels dar­rers 22 anys”. Efec­ti­va­ment, la mit­jana de pro­ducció dels últims anys voreja els 60 qui­los de bolets per hectàrea, men­tre que en la cam­pa­nya del 2018 se’n van comp­tar 167.

Martínez també pun­tu­a­litza que aques­tes xifres són esti­ma­ci­ons fetes a par­tir de “models matemàtics de pro­ducció de bolets obtin­guts després de 22 anys de mos­tre­jos en par­cel·les dels bos­cos cata­lans, i d’infor­mació mete­o­rològica reco­llida durant tot aquest període”. I hi afe­geix que les pre­vi­si­ons tenen en compte “la vari­a­bi­li­tat en la pro­ducció de bolets que hi ha entre els dife­rents tipus de bosc i la dis­po­ni­bi­li­tat d’aigua que hi haurà durant la tem­po­rada”.

Després de les plu­ges de dis­sabte pas­sat, van ser molts els afi­ci­o­nats que es van des­plaçar als bos­cos del Ripollès i del Ber­guedà en el que van ser els pri­mers dies forts de la tem­po­rada. En algu­nes loca­li­tats, com és el cas de Cam­pe­lles (Ripollès), per tal d’evi­tar que s’acu­mu­lin cot­xes als mar­ges de les pis­tes fores­tals, han inven­tat un dis­tin­tiu que expe­deix l’Ajun­ta­ment per poder acce­dir a alguns espais. Aquest permís costa 30 euros l’any i, segons afirma l’alcalde, Joan Dor­das, és neces­sari per evi­tar “el col·lapse” en algu­nes zones, ja que té un efecte “dis­su­a­siu”, i asse­gura que bona part dels bole­tai­res el veuen amb bons ulls.

Canvi climàtic

Fins fa poc es creia que el canvi climàtic tin­dria un efecte nega­tiu en la pro­duc­ti­vi­tat dels bolets i que això n’afec­ta­ria el comerç. El CTFC, però, afirma que la relació entre el canvi climàtic i la pro­ducció de bolets és molt difícil de pre­veure ara per ara i que, per tant, “cal anti­ci­par-nos-hi a través de la gestió fores­tal ben feta”.

Però això no és tot: un arti­cle publi­cat el desem­bre del 2017 per inves­ti­ga­dors del CTFC en col·labo­ració amb la UdL a la revista científica Agri­cul­tu­ral and Forest Mete­o­ro­logy indica que “unes plu­ges esta­bles com­bi­na­des amb tem­pe­ra­tu­res més càlides allar­ga­rien la tem­po­rada de bolets sense com­pro­me­tre’n la pro­ducció”. És a dir, que la tem­po­rada de bolets es podria allar­gar perquè les tem­pe­ra­tu­res serien més càlides a finals de tar­dor i a prin­ci­pis d’hivern i no hi hau­ria una reducció sig­ni­fi­ca­tiva de les pre­ci­pi­ta­ci­ons.

Tot i així, els experts aler­ten que la falta de gestió dels bos­cos i els seus can­vis d’ús podrien ser els veri­ta­bles perills per als bolets, ja que, asse­gu­ren, als bos­cos den­sos hi ha menys pro­ducció. “Històrica­ment, els bos­cos eren l’esce­nari d’una acti­vi­tat econòmica que n’asse­gu­rava la gestió. Amb el pro­gres­siu aban­do­na­ment rural i dels usos agra­ris tra­di­ci­o­nals, el bosc s’ha tan­cat molt”, va afir­mar Ser­gio de Miguel, coor­di­na­dor de l’estudi, i hi va afe­gir que els bolets estan en equi­li­bri amb les plan­tes de l’entorn i que, per tant, també en depe­nen. Tan­ma­teix, va adver­tir que “estem par­lant d’esca­les climàtiques que abas­ten molts anys i, per tant, no hem de con­si­de­rar els epi­so­dis mete­o­rològics a curt ter­mini”.

LA FRASE

60
quilos de bolets
per hectàrea són les estimacions de producció de la temporada 2019.
Cal anticipar-nos al canvi climàtic a través de la gestió forestal ben feta
Juan Martínez
científic del centre de ciència i tecnologia forestal

El Berguedà vol explotar el bolet tot l’any

N.S.

El retard en l’inici de la temporada també ha castigat el sector de l’hostaleria. És el cas dels restauradors del Berguedà, comarca boletaire per excel·lència i acostumada al consum del bolet, que, per l’escassetat que hi està havent aquest començament de tardor, està rebent pocs boletaires. A més, com que la falta de bolets fa que el preu n’augmenti, als restaurants de la zona se’n serveixen menys i els restauradors tenen un marge de benefici més baix. És per aquest motiu que ara proposen desestacionalitzar el bolet i convertir-lo en un reclam turístic durant tot l’any. Remei Escolies, propietària del restaurant Els Roures, de Castellar del Riu, afirma que, gràcies a les noves tècniques culinàries, ara poden conservar alguns bolets durant tot l’any, i que, per tant, en poden oferir a les cartes també fora de temporada. El president de Berga Comercial, Xavier Orcajodes, va declarar que des del sector comercial també són conscients de l’oportunitat que generaria el consum de bolets durant tot l’any, ja que, diuen, la comarca encara no n’ha sabut treure prou profit. “Hi ha pocs boletaires que aprofitin per quedar-se uns dies a la comarca i visitar molts dels seus encants”, va assegurar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia