El govern evita 15.037 nous habitatges a la Costa Brava
S’aprova inicialment el pla director urbanístic del litoral de Girona, que redueix a la meitat els edificis i la superfície que es pretenia construir
No s’urbanitzarà a cala Morisca o a la d’Aiguafreda
Fins a 15.037 habitatges que es volien construir a la Costa Brava no podran tirar endavant. Són pràcticament la meitat de les construccions projectades, que, amb l’aprovació inicial ahir del pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles al litoral de Girona, no es podran dur a terme. Aquest pla, que va rebre el vistiplau dels alcaldes de les 22 poblacions afectades, també redueix a la meitat la superfície susceptible de ser edificada, que queda en 1.308 hectàrees. Així, entre els sectors que es preserven de la urbanització hi ha paratges polèmics com cala Morisca, a Tossa de Mar, la cala d’Aiguafreda, a Begur, o la de Cap Ras a Llançà. Per contra, es resol que no es poden desclassificar però sí reordenar les urbanitzacions de sa Guarda de Cadaqués o Aigua Xelida de Palafrugell, que s’hauran d’adaptar a les noves directrius.
Un pla ambiciós
“Si bé des del punt de vista tècnic és un pla director, a mi m’agrada més parlar del pla de protecció de la Costa Brava.” Així va començar ahir la seva intervenció el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, que va insistir que, a part de la reducció d’habitatges i de superfície afectada, el pla permetrà “deixar d’emetre a l’atmosfera 620.000 tones de CO2”, cosa que representa, segons Urbanisme, una reducció estimada de gairebé el 6% respecte a les previsions del planejament vigent fins avui. De fet, segons Serra, es tracta d’un pla molt ambiciós, i afirma que “mai” s’havia fet una desclassificació “massiva” com aquesta ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol.
El pla, que va passar la primera fase ahir, proposa tres tipus d’actuacions: extingir, modificar o mantenir. En el cas d’extingir, es refereix a aquells espais que es recomana que no es desenvolupin per no afectar la sostenibilitat. Són un total de 981 hectàrees de superfície on s’havien previst 12.840 habitatges. Entre els paratges que es desclassifiquen, a més de cala Morisca i Pola Giverola a Tossa de Mar, hi ha la cala d’Aiguafreda i sa Riera, a Begur; o tres dels sectors del paratge Rodors i Interpals, a Pals. De fet, Pals és el municipi que veu més reduïda la seva capacitat d’edificació ja que dels 2.169 habitatges projectats el PDU n’acaba preveient 632. En el cas de Pals, el POUM pendent s’haurà d’adaptar a aquesta nova normativa, que és d’aplicació directa. També destaca el cas de Roses, on estava previst construir fins a 6.624 habitatges –entre altres dues promocions de més de mil habitatges– i que queda amb la proposta final de només 948 habitatges nous.
També es proposa modificar altres àmbits que sumen 497 hectàrees i en els quals no es podran construir 2.197 dels 5.516 habitatges previstos. Entre aquests àmbits, hi ha el polèmic de sa Guarda o el turó des Calders, a Cadaqués, on es manté la superfície afectada i el nombre d’habitatges permesos però s’obliga a deixar lliures d’edificació les parts més elevades i exposades visualment. Entre els àmbits que sí que es redueixen hi ha Rodors-Roca Blanca o Riera dels Molinets –Santa Cristina d’Aro–, entre altres.
Pel que fa als àmbits que s’han de mantenir, és a dir, que no es modifiquen però s’hauran de seguir diverses directrius d’integració paisatgística quan es desenvolupin, es tracta de 436 hectàrees amb un potencial de 6.153 habitatges. En aquest punt destaca el cas de la pedrera s’Antiga, a Begur, que està ja en construcció i amb les llicències donades, però s’haurà d’aplicar la nova normativa en el cas de les pendents.
Després de l’aprovació inicial, s’obre un període d’al·legacions i es preveu que el conseller de Territori i Sostenibilitat signi l’aprovació definitiva del pla director el juny de l’any que ve. Mentrestant continuaran vigents les moratòries de noves llicències d’obra i instruments de planejament que es van aprovar a principis d’any i que ara es prorrogaran.
LA FRASE
LA XIFRA
Els ajuntaments, partícips
El pla director urbanístic fixa també unes directrius d’integració paisatgística que els 22 municipis gironins hauran de complir a l’hora de construir habitatges aïllats –envoltats de jardí–, tant si són a primera línia de mar com més endins de la població.
Aquesta normativa evita, per exemple, moviments de terra profunds, murs de contenció o esculleres de gran dimensió, o grans tales d’arbres, per preservar la vegetació existent, entre d’altres.
Així, el govern entén que els municipis hauran de vetllar perquè es compleixi aquesta normativa. Per exemple, en el cas d’Aigua Xelida, a Palafrugell, se’ls demanarà un pla de millora urbana, d’ordenació dels 33 habitatges previstos.
