Medi ambient

La degradació del cingle de Castellfollit es desaccelera

Es comencen a recollir els fruits dels primers gairebé dos anys de neteja vegetal de la famosa paret

Aquests treballs són essencials per al seguiment que els tècnics fan de les zones més degradades

La degradació de la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca s’ha començat a frenar i, per tant, es comencen a detectar els efectes dels treballs de neteja vegetal que s’hi han dut a terme els últims gairebé dos anys. La primera d’aquestes neteges va tenir caràcter d’urgència i es va executar després d’un dels despreniments importants que s’hi han produït, amb una inversió de 56.000 euros per part de la Diputació de Girona.

Aquestes tasques de neteja són bàsiques, segons ha afirmat l’alcalde, Miquel Reverter, perquè els tècnics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya puguin fer el seguiment de les parts més deteriorades de la paret, iniciat el juny del 2018. Per això, Reverter ha remarcat que estan tancant els serrells del conveni amb la Diputació, que preveu els ajuts que calen a l’Ajuntament de Castellfollit per poder allargar aquestes neteges fins al 2023, data en què, si no hi ha imprevistos, els tècnics enllestiran el mapatge, pas previ a la redacció d’un pla especial de protecció de la cinglera, que ha de substituir el pla especial del nucli antic, ampliat l’any 2012 precisament per protegir el cingle.

Ara, els tècnics de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya utilitzen tècniques capdavanteres per analitzar l’estat de la cinglera i fer-ne un seguiment. Es tracta de drons per extreure imatges i fer aixecaments amb models geomecànics a partir de les imatges obtingudes. També usen radars sintètics que emeten ones per fer diferents lectures a les zones, així com làsers òptics. Aquesta metodologia s’ha utilitzat només a la muntanya de Montserrat.

Control antic

El control dels moviments de la cinglera de Castellfollit ve de lluny. En concret, des del 1976, quan s’hi va produir un dels despreniments més importants, que va arrossegar cap avall la part del darrere d’algunes finques. Van quedar afectats horts, galliners, etc. No es van produir danys personals –a dalt de la cinglera, hi viuen mig miler de persones–. Han estat més habituals els despreniments de blocs de basalt, com els del 2001, dos blocs de quatre metres i una tona cadascun. I també se’n van produir d’una certa rellevància els anys 2011 i 2015. Aquest últim, a l’altura del carrer Pau Casals. El primer va ser molt evident, ja que, a causa del descalçament per la dissolució d’argiles per la pluja, es va escapçar la part inferior de l’extrem de la paret. Ara, doncs, avança el control.

LES XIFRES

500
persones
aproximadament viuen a dalt de la cinglera de Castellfollit de la Roca.
4
anys
s’han d’allargar els treballs de neteja vegetal, que han de facilitar un mapa de les zones de més risc.
56.000
euros
es van invertir el 2018 en una neteja d’urgència, i ara es preveuen dotacions d’entre 25.000 i 30.000 euros.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.