Operació precisa

La futura variant de les Preses genera consens. I això no vol pas dir que tothom avali la seva construcció. Tothom està d’acord que serà una ferida en un territori molt delicat i en què hi ha un greu problema de trànsit que s’ha de resoldre. Per exemple, l’alcalde de les Preses, Pere Vila, recorda que el seu poble té un problema, però és conscient que el mal el fan en un territori molt delicat i a cal veí, és a dir, al municipi de la Vall d’en Bas, per on discorre quasi tot el traçat de la futura variant. És important, doncs, tenir en compte aquesta realitat per entendre totes les opinions i tots els matisos que legítimament defensen cadascun dels actors que intervenen en aquest problema territorial.

Les propostes de traçat per a la variant de les Preses tenen molts elements en comú, fins al punt que es poden resumir en dues, i fins i tot en una. La més idònia, segons els estudis, és la que preveu un traçat entre el riu Fluvià i l’actual carretera C-63 (Olot-Santa Coloma de Farners) i té com a elements més rellevants un fals túnel de 450 metres de longitud al sector del Verntallat, on hi ha l’escola pública del mateix nom i creua la carretera d’accés al Mallol i a Sant Privat d’en Bas, i els enllaços dels dos extrems. Per una banda, inclou un nou enllaç amb el túnel de Bracons (C-37) a través d’un viaducte de nova construcció paral·lel a l’actual de Rubió, la demolició d’un tram de 450 metres d’aquest últim i un sistema de rotondes d’enllaç amb els accessos a Sant Esteve d’en Bas, i amb els dos sentits de la C-63. I, per la banda de Codella, al límit entre les Preses i Olot, l’enllaç amb la futura variant de la capital garrotxina és el mateix i a relativament poca distància del riu Fluvià. Aquesta proposta té un cost de 89 milions d’euros.

Hi ha una segona opció, quasi calcada al tram central, que es diferencia perquè no inclou el nou enllaç amb Bracons i el resol amb una rotonda a l’altura de l’actual encreuament de la C-63 amb la carretera de Joanetes. En aquest cas, el cost és de 74 milions d’euros.

Hi ha dues variants menors dels anteriors traçats, una que no inclou el fals túnel al Verntallat i, per tant, preveu estructures en superfície per superar el riu i l’accés a Sant Privat, i una altra que sí que preveu el nou enllaç amb Bracons però discorre tota per superfície. Són totes tan similars, que s’ha arribat a proposar alguna de les opcions sense el nou viaducte com una primera fase de la que s’esculli definitivament.

Tant l’Ajuntament de les Preses com el de la Vall d’en Bas afronten el projecte amb un punt de partida diferent. Les Preses té pressa perquè suporten un trànsit de 16.000 vehicles diaris a la travessera des que es va obrir Bracons, ara fa deu anys. L’alcalde, Pere Vila, diu que paguen les conseqüències de no haver tramitat un traçat global per a l’eix Vic-Olot. “Cal tenir en compte que la travessera és un carrer més per comunicar-se els veïns de les Preses”, recorda. Per ell, l’opció més clara és la que va en superfície i preserva una part de l’actual C-63, amb millores. “En una segona fase, després de veure els resultats de la posada en marxa d’aquesta opció, es podria valorar si cal una via directa que eviti les rotondes. Però, d’entrada, ja es podria posar en marxa per al desviament cap a Olot del trànsit pesant i dels vehicles de pas que provenen de les comarques veïnes de l’altra banda de Bracons”, conclou, tot remarcant que les línies vermelles que no traspassarà el seu consistori són que es malmeti la via verda i que s’executi l’enllaç Olot-Codella sense el projecte constructiu del tram presenc.

El seu homòleg de la Vall d’en Bas, Lluís Amat, ha remarcat des del primer moment que el municipi més afectat és el seu –suporta el 95% del nou traçat– i que entomen per responsabilitat i solidaritat un projecte que no volen. Amat adverteix que les propostes de traçat que hi ha sobre la taula són molt millorables i per això té activa una comissió de seguiment, integrada per representants dels dos grups municipals del consistori i per experts, que és qui ha marcat les línies vermelles que no volen traspassar, bàsicament fer subterrània la variant al pas pel sector de l’escola Verntallat i mantenir el compromís d’un sol carril per sentit de circulació.

I, finalment, l’alcalde d’Olot, Pep Berga, s’ha mantingut al marge del debat i d’entrar en valoracions que no contribuirien a una solució. Ho justifica dient que és un projecte que no afecta directament el seu municipi i que només hi intervindrà si l’opció final obliga a modificar el tram sud de la variant olotina, que té el projecte a punt d’executar-se.