Finalitza la gran actuació al conjunt de Santa Maria del Palau, al Montgrí

L’Ajun­ta­ment de Tor­ro­e­lla de Montgrí i la Dipu­tació de Girona han fina­lit­zat els tre­balls de con­so­li­dació i res­tau­ració de l’emblemàtica església romànica de Santa Maria del Palau, situ­ada al Parc Natu­ral del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

L’actu­ació va començar la tar­dor del 2017 i s’ha desen­vo­lu­pat en tres fases. Ha incor­po­rat un exhaus­tiu estudi arqueològic que, entre altres tro­ba­lles, ha posat al des­co­bert la base de l’antic absis semi­cir­cu­lar romànic, que podria datar del segle XI i que poste­ri­or­ment es va subs­ti­tuir per l’actual, una capçalera recta. Aquest canvi d’absis és un ele­ment carac­terístic del gòtic ini­cial dels segles XII-XIII a la comarca. Gràcies a les exca­va­ci­ons efec­tu­a­des, s’ha pogut fer un estudi deta­llat de l’inte­rior de la nau de l’església, de l’espai de la gali­lea i d’un espai que podria fer fun­ci­ons de sagris­tia.

L’actu­ació ha cos­tat uns 75.000 euros, i la Dipu­tació de Girona n’ha finançat el 60% mit­jançant el pla de monu­ments, la línia de sub­ven­ci­ons que con­ce­deix per a la res­tau­ració i con­ser­vació de béns immo­bles amb valor patri­mo­nial de les comar­ques giro­ni­nes, que va des­ti­nar 1.249.000 euros el 2019 a 53 actu­a­ci­ons.

La regi­dora de Patri­moni, Natàlia Navarro, asse­gura que “amb aquesta pri­mera gran inter­venció al con­junt medi­e­val s’ha acon­se­guit garan­tir la pre­ser­vació d’unes res­tes d’altíssim valor patri­mo­nial, que es tro­ba­ven en molt mal estat i en risc de per­dre’s”. Recorda que “mal­grat el seu estat d’aban­do­na­ment ini­cial, l’església con­ser­vava una bona part de l’estruc­tura, que s’ha acon­se­guit esta­bi­lit­zar i valo­rar a par­tir de la recu­pe­ració dels seus prin­ci­pals ele­ments arqui­tectònics”.

L’arqui­tecte res­pon­sa­ble de l’obra, Josep Maria Fortià, de Fortià Arqui­tec­tes, con­si­dera molt interes­sant poder con­ti­nuar inter­ve­nint a l’edi­fici. Entre d’altres coses, des­taca que cal­dria rejun­tar la volta de pedra i recu­pe­rar els ves­ti­gis de res­tes de poli­cro­mina que s’hi han tro­bat. També des­taca la pos­si­bi­li­tat d’obrir l’antiga porta del tem­ple, que dona al sud. Aquesta s’ha tapat pro­vi­si­o­nal­ment amb mor­ter de calç. Per Fortià, també seria molt desit­ja­ble exca­var i recu­pe­rar el nivell ori­gi­nal del sec­tor sud, com s’ha fet al nord.

L’edi­fici manté els ele­ments essen­ci­als del gòtic ini­cial del segle XII a la comarca: volta apun­tada, por­tes d’arcs en degra­dació, fines­tres de doble biaix i arcs de mig punt i para­ment de car­reus ben escai­rats i alli­sats que for­men fila­des ben segui­des, a més de la ine­xistència d’absis semi­cir­cu­lar. A banda de l’església, el recinte inclou les res­tes d’un antic pobla­ment que va ser habi­tat des del segle II aC, en època romana, fins a la baixa edat mit­jana. Es creu que va ser deso­cu­pat per l’avanç de les dunes i pel des­plaçament de la població cap al nucli de l’Escala.a.