Finalitza la gran actuació al conjunt de Santa Maria del Palau, al Montgrí

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí i la Diputació de Girona han finalitzat els treballs de consolidació i restauració de l’emblemàtica església romànica de Santa Maria del Palau, situada al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

L’actuació va començar la tardor del 2017 i s’ha desenvolupat en tres fases. Ha incorporat un exhaustiu estudi arqueològic que, entre altres troballes, ha posat al descobert la base de l’antic absis semicircular romànic, que podria datar del segle XI i que posteriorment es va substituir per l’actual, una capçalera recta. Aquest canvi d’absis és un element característic del gòtic inicial dels segles XII-XIII a la comarca. Gràcies a les excavacions efectuades, s’ha pogut fer un estudi detallat de l’interior de la nau de l’església, de l’espai de la galilea i d’un espai que podria fer funcions de sagristia.

L’actuació ha costat uns 75.000 euros, i la Diputació de Girona n’ha finançat el 60% mitjançant el pla de monuments, la línia de subvencions que concedeix per a la restauració i conservació de béns immobles amb valor patrimonial de les comarques gironines, que va destinar 1.249.000 euros el 2019 a 53 actuacions.

La regidora de Patrimoni, Natàlia Navarro, assegura que “amb aquesta primera gran intervenció al conjunt medieval s’ha aconseguit garantir la preservació d’unes restes d’altíssim valor patrimonial, que es trobaven en molt mal estat i en risc de perdre’s”. Recorda que “malgrat el seu estat d’abandonament inicial, l’església conservava una bona part de l’estructura, que s’ha aconseguit estabilitzar i valorar a partir de la recuperació dels seus principals elements arquitectònics”.

L’arquitecte responsable de l’obra, Josep Maria Fortià, de Fortià Arquitectes, considera molt interessant poder continuar intervenint a l’edifici. Entre d’altres coses, destaca que caldria rejuntar la volta de pedra i recuperar els vestigis de restes de policromina que s’hi han trobat. També destaca la possibilitat d’obrir l’antiga porta del temple, que dona al sud. Aquesta s’ha tapat provisionalment amb morter de calç. Per Fortià, també seria molt desitjable excavar i recuperar el nivell original del sector sud, com s’ha fet al nord.

L’edifici manté els elements essencials del gòtic inicial del segle XII a la comarca: volta apuntada, portes d’arcs en degradació, finestres de doble biaix i arcs de mig punt i parament de carreus ben escairats i allisats que formen filades ben seguides, a més de la inexistència d’absis semicircular. A banda de l’església, el recinte inclou les restes d’un antic poblament que va ser habitat des del segle II aC, en època romana, fins a la baixa edat mitjana. Es creu que va ser desocupat per l’avanç de les dunes i pel desplaçament de la població cap al nucli de l’Escala.a.