“El comte Dràcula quedaria molt malament amb dents de conill”

Vaig estudiar a Vic i un dels professors em va portar cap aquest camí. Amb el temps m’he enamorat d’aquestes criatures tan desprestigiades i dedico els esforços a canviar-ne la imatge.

Els ratpenats són reservoris de molts virus, però com que no tenen pràcticament contacte amb els humans, ells viuen en l’aire, els casos de contagi a Europa són nuls. Les pipistrel·les són els ratpenats més abundants en els ambients antropitzats i no s’ha detectat mai un individu amb malalties.

Els ratpenats són espècies clau per als ecosistemes. Se sap de fa anys. Són importants pel que fa al control d’insectes. Si elimines els ratpenats i les orenetes, per exemple, tindrem un problema greu amb els insectes que afecten els camps d’arròs i les pomeres i també els mosquits que transmeten malalties com la malària. Aquestes coses no es veuen i són importants. No es tracta de quatre friquis enamorats d’aquests animals.

El tema de la sang potser és el més recurrent. De les 1.400 espècies que n’hi ha, només tres s’alimenten de sang i només una s’alimenta de mamífers, la resta d’ocells. Es troben al centre i al sud d’Amèrica. Tampoc és cert que mosseguin. Tenen uns incisius molt grans, com en Bugs Bunny, i amb ells fan un petit tall a la víctima i comencen a llepar. A la saliva tenen un anticoagulant i un anestèsic que fa que la presa ni se n’adoni. El comte Dràcula quedaria molt malament amb dents de conill, tot i que hi ha una pel·lícula antiga que això ho respecta. També hi ha la llegenda que se t’enganxen als cabells, i és mentida. Els ratpenats poden moure’s en la foscor i evitar tots els obstacles gràcies a l’ús de l’ecolocalització. La gent es pensa que són cecs, i no és veritat. Tenen ulls i quan poden els fan servir, tot i que generalment es guien per ultrasons. S’hi veuen més o menys com nosaltres, que de nit tampoc ho fem.

Vint-i-nou. N’hi ha una que fa anys que no s’observa i es dona per extingida. Són totes insectívores amb dues excepcions: el nòctul gegant, que caça ocells en migració, i el ratpenat de peus grans, que pesca peixos. Està catalogat com a espècie en perill d’extinció i es troba a la conca del Ter.

De coves adequades n’hi ha poquetes, i sense molèsties encara menys. Aquest és un indret perfecte per als ratpenats. En Xavi Puig, de Galanthus, i en David Guixé, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, ja la van començar a estudiar fa uns anys. I la tardor passada, l’equip de Natura Montfred vam fer un estudi per determinar la importància de la cova per als ratpenats durant l’època d’aparellament i definir les èpoques en què les visites causen menys molèsties. Hi ha unes sis espècies que viuen dins la cova i, d’aquestes, dues estan catalogades com a vulnerables: el ratpenat de ferradura gros i el ratpenat de ferradura mediterrani. Per a les espècies cavernícoles que s’han trobat a prop, com el de peus grans, podria ser un refugi potencial boníssim i un lloc clau per reproduir-se.

Les pipistrel·les. Viuen en escletxes a les parets i les pots trobar a qualsevol lloc. Són les que observem habitualment a l’estiu caçant a prop dels fanals.

Obrir la part de la cova amb interès geològic però combinar-ho amb la part de refugi pels ratpenats i limitar les visites a una època i en uns espais triats. Visites guiades en què s’intentaria generar simpatia cap al ratpenat. La nostra feina ha estat determinar la importància de la cova i les èpoques de visites. A la part esquerra es recomana que no hi entri ningú en cap cas perquè és on hi ha les colònies més importants, d’uns 400 individus. Es va suggerir canviar els barrots i que a la part alta siguin horitzontals, ja que faciliten les entrades i sortides, i aquesta actuació ja s’ha portat a terme.

Amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya estem fent una revisió de moltes de les instal·lacions de l’empresa Endesa on hem trobat colònies importants d’espècies vulnerables, com el ratpenat de cova i el de peus grans. A Girona treballem conjuntament amb associacions com el Grup Naturalista Sterna, estudiant la comunitat de ratpenats de la vall del Ridaura i altres.