“Molts dels boscos catalans estan en l’adolescència”

És una veu d’alerta. Tenim uns boscos que han anat creixent i s’ha alentit la capacitat de segrestar CO2. Ja esperàvem aquesta reducció.

Estrictament bosc, terrenys forestals amb arbres, s’arriba a un 43% del territori. Són dos terços si comptem tots els hàbitats naturals. Els boscos estan empitjorant el seu estat de salut en l’àmbit global i la reducció dels serveis ecosistèmics que indica l’estudi constata que això s’està produint. Tot i que no sembla que el canvi climàtic tingui un efecte molt clar, sí que veiem que fenòmens com les sequeres fan que els boscos pateixin més que abans.

Al fet que tenim boscos més densos, amb més fulles; això fa que transpirin més i que utilitzin més l’aigua que arriba per la precipitació.

Sí, perquè el que ens indica és que si cada cop arriba menys aigua als rius, els boscos intentaran absorbir tota l’aigua que puguin com a mecanisme per viure i per seguir creixent i a mitjà termini patiran l’efecte de la sequera de forma molt més dràstica. Això portarà a una reducció de la superfície dels nostres boscos en el futur.

Sí, la superfície de bosc ha augmentat. Des de començaments del segle passat, l’abandonament massiu dels camps de conreu ha fet que el bosc hagi anat ocupant aquests terrenys i això s’està produint fins ara mateix.

Aquest és el gran debat de país quant a què hem de fer pels nostres boscos. La cosa és complicada perquè el preu de la fusta o de qualsevol material que puguem treure del bosc s’ha anat reduint i, en canvi, els sous de la gent que treballa al bosc han anat augmentant, òbviament, de manera que el marge econòmic que tenen les empreses forestals o els propietaris forestals no només s’ha reduït sinó que pràcticament podríem dir que si un propietari forestal vol fer gestió del seu bosc hi ha de posar diners. Per això s’acaben abandonant. L’única manera que hi ha perquè un propietari vulgui fer gestió del seu bosc és que hi hagi subvencions públiques.

Si comptem els boscos privats i els que pertanyen a ajuntaments, els percentatges són molt alts. Els ajuntaments i la mateixa Generalitat tampoc estan fent una gestió tal com tocaria a les seves propietats. És molt complicat.

No hi ha receptes fàcils. El fet que no hi hagi rendiment econòmic dels boscos no ajuda, per molt que la gent vegi que és important cuidar la biodiversitat. Som un país relativament pobre i els recursos van a un sistema sanitari i d’educació relativament bo. El que és clar és que, ja que hi ha pocs diners, s’ha de pensar molt bé on és necessari fer la gestió. Els boscos tenen molts reptes.

Els boscos han anat creixent en superfície i també en continuïtat. Cada cop hi ha més combustible. Es parla d’incendis de sisena generació que poden començar en un punt del territori i arrasar milers i milers d’hectàrees. És un repte que ja teníem i va a pitjor pels efectes del canvi climàtic.

Són els ecosistemes que més diversitat allotgen, però varia segons el moment del cicle de vida. Nosaltres tenim uns boscos molt joves que tenen menys de 100 anys, estan a l’adolescència, i tota la biodiversitat va associada al fet que el bosc sigui com més vell millor.

Aquest és el gran tema. Els boscos s’han anat abandonant però havien estat gestionats, això els fa més vulnerables. Tenint en compte la situació de canvi climàtic, difícilment hi arribaran.

Estem treballant en un estudi per veure com canviaran en el futur en funció de models climàtics i socioeconòmics que haurem de definir i veure què els pot passar als nostres boscos fins al 2050. És una feina complexa.