Adapten la Llotja del Tint de Banyoles per als seus nous usos
Les obres de condicionament de la Llotja del Tint de Banyoles perquè aquest edifici medieval inclogui la seu del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (CECB) avancen a bon ritme i es preveu que s’acabaran a la tardor, segons els càlculs de l’Ajuntament , que n’és el propietari.. El CECB i el consistori van signar un conveni de cessió de la casa per 50 anys. El centre d’estudis farà servir la planta superior, mentre que la planta baixa estarà oberta a activitats culturals, tot i que serà gestionada per l’entitat. Quan es traslladarà aquí, el centre d’estudis deixarà la seu que ha tingut durant dècades al primer pis del Museu Arqueològic, a la Pia Almoina. El pressupost és de 115.000 euros a càrrec de l’Ajuntament i consisteix a refer la coberta, que contenia fibrociment (uralita), millorar la climatització i la il·luminació i equipar la seu del CECB amb mobiliari. La mudança al Tint ha estat propiciada per dos factors: d’una banda, l’edifici estava sent poc aprofitat (des de fa tres anys no s’hi programaven activitats), i, de l’altra, el CECB havia d’anar-se’n de la Pia Almoina perquè el seu espai està afectat per la remodelació del museu.Com el seu nom indica, el Tint era el lloc on els artesans de teixits portaven a tenyir les seves peces. Original del segle XV, la casa és molt rellevant des del punt de vista arquitectònic perquè és dels pocs exemples que s’han conservat del gòtic civil català. Posteriorment a la seva primera utilitat, l’immoble va tenir altres usos i finalment va quedar abandonat. El 1971, l’Ajuntament va adquirir l’edifici per evitar el seu deteriorament o que el tiressin a terra. A les dècades posteriors, va allotjar exposicions i xerrades d’artistes -tan locals com forans- que experimentaven en materials i formes, fins al punt de convertir-se en un referent dels corrents avantguardistes a la demarcació. Hi van tenir la seu els col·lectius Tint1 i Tint 2, als quals hi havia, entre altres creatius, Lluís Vilà, Xicu Cabanyes, Lluís Güell o Jeroni Moner.
