Urbanisme

«No vam veure ni un duro i la vergonya és nostra»

Albert Carreño (78 anys), tinent d'alcalde de Querol, es considera «net de culpa» de les suposades irregularitats urbanístiques que se li imputen i que s'haurien produït quan ell era alcalde del municipi. Carreño assegura que tot ve de més enrere: «L'anterior alcalde, Miquel Balañà, mort en accident de cotxe fa uns anys, i el promotor Jordi Riera eren molt amics. Ells són els responsables d'haver convertit en urbà el sòl de mig municipi», sentencia Carreño. Aquesta transformació de Querol es va iniciar «en plena febre de la parcel·la i Riera devia de fer propaganda per les comarques de Barcelona per portar fins aquí forasters», reflexiona aquest obrer de la política municipal, amb escassa formació, i que en la seva època d'alcalde va arribar a acumular dotze querelles. «El Riera em va cedir uns terrenys per fer-los servir com a abocador perquè aleshores no hi havia cap altra cosa per a les escombraries i aleshores em van denunciar», recorda. Però Riera també era el propietari dels terrenys de l'Arboçar, amb els quals suposadament va començar l'especulació: «Riera tenia un deute de l'IBI de tots aquests terrenys, ho va pagar i va vendre els solars a Josep M. Barceló, avui ja mort, i després ja no sé què més va passar», diu Albert Carreño, que insisteix que l'Ajuntament de Querol «no va veure ni un duro i ara la vergonya és per a nosaltres».

L'oposició, integrada per Coalició d'Independents per Querol (CIQ) i el PSC, ha redactat una moció perquè l'Ajuntament de Querol es presenti com a acusació particular en el cas dels suposats delictes que es detallen en les diligències prèvies que ha tramitat el jutjat número 1 de Valls. El govern municipal, format pel PSC, la FIC i l'Associació d'Electors de Querol, es manté inalterable a la proposta. Els mandataris tampoc accepten reduir de 160 a 80 euros l'import de la remuneració a cada regidor per assistència a les juntes de govern, que són quinzenals. L'oposició ha proposat aquest canvi per equiparar les remuneracions amb les de les sessions plenàries, que són de 80 euros per a cada regidor, argumentant que els regidors amb dedicació ja reben un sou.