Un 65% del municipi és espai protegit

Poques coses, o res, que­den de l'acti­vi­tat intensa que havia tin­gut Que­rol als anys 40, quan hi havia prou habi­tants per tenir una escola, una bar­be­ria, dues sales de ball, dues boti­gues, una esta­feta de cor­reus i tres bars. Avui, dels 550 habi­tants que hi ha empa­dro­nats a Que­rol, només una dot­zena viuen tot l'any al poble. La resta ho fan a les urba­nit­za­ci­ons de Can Lle­nas, Ran­xos de Bonany, Mas Ber­mell, Mas Gas­sons i l'Arboçar, totes no regu­la­rit­za­des i cre­a­des en les dècades dels 70 i 80 en plena febre de la par­cel·la. El seu entorn, en el límit de l'Alt Camp, és un paratge que com­par­teix amb altres muni­ci­pis el sis­tema pre­li­to­ral cen­tral: «Tenim un 65 per cent de l'espai pro­te­git per Xarxa Natura 2000 i per aquesta raó dema­nem dotar el muni­cipi d'una bona senya­lit­zació que ser­veixi per divul­gar els valors de l'espai, la bio­di­ver­si­tat, els hàbitats i les rutes», explica Jordi Pijoan, de Coa­lició d'Inde­pen­dents per Que­rol (CIQ), grup a l'opo­sició. La seva petició ja ha estat accep­tada pel govern muni­ci­pal, que haurà d'ini­ciar els tràmits per cul­mi­nar el pro­jecte.

Als res­pon­sa­bles de CIQ també els pre­o­cupa la cons­trucció d'un parc eòlic entre Aiguamúrcia i Pon­tons dins el pla de desen­vo­lu­pa­ment de l'ener­gia eòlica i, «com que hi ha pos­si­bi­li­tats que el parc es faci en el límit de Que­rol», diu Pijoan, el grup polític demana que se sol·liciti a l'admi­nis­tració la com­pen­sació als muni­ci­pis veïns que tin­guin aero­ge­ne­ra­dors a menys de 1.000 metres del seu terme muni­ci­pal.