Una altra mirada a l’estany

Per als turistes, l’estany de Banyoles sovint es limita a ser el que es veu des de la vora més urbanitzada, la del costat oest, a tocar de la ciutat o, com a molt, la panoràmica que es gaudeix abord de la Tirona, la barca de passeig. Per a la gent del territori, esportistes i uns quants visitants més espavilats, l’estany també és el que es contempla donant-hi la volta completa pel camí principal. I per a menys gent –una minoria privilegiada, podríem dir-ne– el tresor de l’estany i la seva rodalia és força més que aquell estereotip. Ara acaben de reformar els Amaradors, un d’aquests petits tresors que no surten tant a les fotos, uns paratges a la banda nord del llac des dels quals es té una perspectiva del paisatge alternativa, en què les fresses humanes queden lluny i és més fàcil sentir-se part de la natura.

Estrenat el 2007, després de quatre anys de treballs finançats amb un programa europeu (el Life Natura), els equipaments dels Amaradors havien quedat força deteriorats. Després de la intervenció, avui el visitant no iniciat en qüestions de ciències naturals hi apreciarà bàsicament una passera nova i un nou punt de guaita projectat sobre l’aigua, així com uns camins més transitables. Si ja ho coneixia d’abans, trobarà a faltar el mirador per contemplar les llacunes interiors que hi havia des de feia 13 anys i que s’ha eliminat, entre altres raons, perquè gairebé no s’utilitzava, segons afirmen al Consorci de l’Estany. Però segurament qui en gaudirà més serà qui entengui de flora i fauna: s’han millorat hàbitats i espècies que són d’interès des del punt de vista científic a força d’augmentar la superfície d’aiguamolls calcaris, entre els quals figura una llacuna creada artificialment, junt amb quatre estanyols més, en aquella intervenció del 2007. També s’hi han creat nous nuclis de la falguera d’aiguamolls, que és una espècie protegida (està en perill d’extinció) que només viu en aquesta banda de la zona lacustre banyolina. A més, s’ha reparat el bagant de regulació de la sortida d’aigua de les llacunes per controlar la inundabilitat de l’entorn. Això, de retruc, afavoreix la pervivència d’hàbitats propicis per a espècies d’interès com ara la tortuga d’estany, segons expliquen al consorci. Paral·lelament s’han podat i retirat arbres morts i en perill de caiguda, s’han eliminat espècies de flora invasora i s’han tancat alguns camins.

Les obres han costat uns 58.000 euros, aportats majoritàriament per la Generalitat a través d’una línia d’ajudes per a espais naturals protegits. Un detall a tenir en compte és que la feina l’han executat, entre altres, 12 usuaris de centres especials de treball.