Medi ambient

Ocells contra l’eruga del boix

L’associació Salvem el Boix reparteix caixes niu a voluntaris per al control biològic de la plaga

Mallerengues i pardals són els principals predadors de l’eruga

Com­ba­tre una plaga amb un pre­da­dor natu­ral; és a dir, con­tro­lar-la biològica­ment, és menys agres­siu per a l’entorn i més econòmic. Fruit les obser­va­ci­ons que s’han dut a terme en alguns espais del Ripollès, i sobre­tot a la Cata­lu­nya del Nord, els experts han espe­cu­lat que algu­nes espècies d’ocells, mamífers pla­cen­ta­ris i rèptils poden ser clau per al con­trol de la plaga de l’eruga del boix (Cyda­lima pers­pec­ta­lis), que ha arra­sat en pocs anys els boi­xos de la comarca de la Gar­rotxa i, que ara té una presència molt potent al Ripollès. I és que aquesta eruga s’hi ha des­plaçat pel prin­cipi d’acció reacció, segons indi­quen alguns experts; és a dir, que es des­plaça cap on troba men­jar.

L’asso­ci­ació ripo­llesa Sal­vem el Boix està repar­tint cai­xes niu arreu de la comarca per afa­vo­rir la presència de malle­ren­gues car­bo­ne­res (Parus major) i par­dals (Pas­ser domes­ti­cus) i ana­lit­zar si són pre­da­dors efec­tius. L’enti­tat està dema­nant la col·labo­ració dels veïns, perquè ins­tal·lin a les seves pro­pi­e­tats les cai­xes nius, les man­tin­guin i que en facin un segui­ment per con­tri­buir a la radi­o­gra­fia. Se’n volen repar­tir un cen­te­nar i dur a terme aquest estudi al llarg d’aquest hivern.

A més, tenen el suport de la coo­pe­ra­tiva Gis­fera per poder anar inter­pre­tant les dades que es recu­llin.

Els biòlegs han deter­mi­nat, per altra banda, que hi podria haver pre­da­dors també per a les papa­llo­nes de la Cyda­lia pers­pec­ta­lis. En aquest cas, la nòmina és més gran, perquè al par­dal comú s’hi afe­gei­xen la garsa (Pica pica), la cotxa fumada (Pho­e­ni­cu­rus och­ru­ros), el mos­qui­ter (Phy­llos­co­pus colly­bita), el dragó comú (Taren­tula mau­ri­ta­nica) i el rat­pe­nat (Chi­rop­tera). En aquest cas, cal apro­fun­dir-hi, perquè no tenen clar si l’alca­loide tòxic que con­te­nen les fulles de boix les fa d’un sabor des­a­gra­da­ble per als ani­mals que en men­gen. Per tant, han d’estu­diar si pas­sen la toxi­ci­tat als adults. A la Cata­lu­nya del Nord ja hi ha en marxa estu­dis en aquest àmbit que ana­lit­zen si deter­mi­na­des espècies d’ocells han can­viat els hàbits d’ali­men­tació de les seves cries.

Altra­ment, hi ha una ter­cera via d’estudi per al con­trol biològic de l’eruga i la papa­llona del boix. Es tracta de l’alli­be­ra­ment de lar­ves d’una espècie de vespa autòctona, que, segons els pri­mers resul­tats, s’ali­men­ta­rien dels ous de les eru­gues del boix. Per això, els mem­bres de Sal­vem el Boix repar­tei­xen tires adhe­si­ves amb ous de les ves­pes en zones on s’ha detec­tat la presència de la plaga.

En aquest cas, també és molt impor­tant poder deter­mi­nar els pri­mers vols de la tem­po­rada de les papa­llo­nes del boix per poder alli­be­rar ves­pes que fre­nin les noves postes.

De fet, tots els experts que estu­dien l’eruga del boix coin­ci­dei­xen que es tracta d’una plaga incon­tro­la­ble, perquè, per erra­di­car-la, cal­dria fumi­gar amb insec­ti­ci­des biològics tots els boi­xos, cosa que només és pos­si­ble en jar­dins par­ti­cu­lars i espais verds públics de les ciu­tats i pobles. Per això man­te­nen que l’objec­tiu prin­ci­pal és poder pre­ser­var el màxim nom­bre pos­si­ble d’exem­plars amb una anti­gui­tat supe­rior als 60 anys. Cal tenir en compte que hi ha loca­lit­zats boi­xos amb més de 100 anys d’anti­gui­tat.

LA DATA

2014
És l’any en què
es va localitzar per primera vegada l’eruga del boix a Catalunya, i va ser a la Garrotxa.

LA XIFRA

200.000
hectàrees
de boix hi ha, en l’actualitat, a Catalunya, la gran majoria de les quals són en espais naturals.

El mapatge de la plaga

L’associació Salvem el Boix ja va crear una xarxa ciutadana de vigilància de l’eruga del boix al Ripollès, amb l’objectiu de determinar les zones on té més presència i cap a on avança. Ho va fer repartint trampes per atrapar les erugues, comprades gràcies a les aportacions a través d’un Verkami. Gràcies a aquesta xarxa, ha pogut determinar que les zones amb més presència de la plaga són els espais fluvials de Campdevànol i les Llosses, els de la vall del Rigat, ja més cap a la vall de Ribes, i àrees de serra Cavallera. La primera localització de la Cydalima perspectalis es va fer a Besalú l’any 2014.

Aquesta plaga provinent de l’Àsia es va anar estenent ràpidament per la Garrotxa. Estudis recents determinen que un 85% dels boixos garrotxins de les 15.000 hectàrees afectades –quasi la totalitat de les existents– estan morts de soca-rel.

A Catalunya hi ha un total de 200.000 hectàrees de boix, la majoria en espais naturals i, per tant, incontrolables. Els boixos urbans són més controlables.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia