Un bon ensurt

En comparació amb altres comarques de la demarcació, el Pla de l’Estany no va ser de les que van sortir més malparades d’aquell temporal, però tot i així els danys van pujar a uns 1,6 milions d’euros, segons els càlculs inicials del Consell Comarcal. La majoria de les afectacions van ser en carreteres locals i camins, degudes a inundacions i esllavissades, amb una excepció important: a Crespià van passar unes hores molt tenses en veure com, a la matinada, el cabal del torrent Merler (o torrent de Crespià), normalment modest, creixia fins a pujar el nivell de l’aigua uns tres metres. Això va fer que el corrent, que passa paral·lel al carrer de Gènova, s’endugués una part del mur de contenció, envaís la calçada, inundés baixos de cases i causés danys a cotxes aparcats i al mobiliari urbà. Camins malmesos i desperfectes en equipaments municipals van completar la llista de danys, que en un principi van ser valorats en uns 400.000 euros. “El mur del torrent i una part dels camins ja estan arranjats, però encara tenim pendents algunes obres”, explica l’alcalde, Xavier Quer. La despesa en el condicionament dels camins –hi afegeix– no va poder entrar en les ajudes extraordinàries que van donar les administracions.

El passallís d’Orfes

Una altra destrossa destacada va ser la del passallís d’Orfes, a Vilademuls, que ja era molt precari. La seva reconstrucció està pendent d’un projecte que, de fet, l’Ajuntament reclama a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) des de fa anys. Mentrestant, les famílies que viuen al marge esquerre del Fluvià en aquella zona, per arribar a Orfes, han de fer una volta d’uns 30 km per Pontós i Bàscara. Com que la xarxa de camins és molt gran (Vilademuls té dotze nuclis de població repartits en un terme municipal extensíssim), la reparació d’aquestes infraestructures han estat un maldecap per a l’Ajuntament. Avui, aquesta feina encara està pendent, en part.

L’estany, el Terri i Serinyà

Cornellà del Terri és un altre municipi amb diversos nuclis i molts quilòmetres de camins i carreteres locals. En aquest cas, la conseqüència del Glòria va ser la sortida de mare del riu Terri i alguns torrents, arran de la qual es van fer malbé algunes calçades. En total, segons explica l’alcalde, Salvador Coll, les reparacions, ja completades, han costat uns 100.000 euros.

La crescuda del Terri va ser deguda, com passa sovint, al fet que s’obrissin les comportes de desguàs de l’estany de Banyoles (l’aigua sobrant del llac va a parar a aquell riu), que també havia superat els seus límits. El nivell va pujar al voltant de mig metre –equivalent a uns 600 milions de litres– com a conseqüència de la pluja a la zona lacustre, quantificada en 170 litres per metre quadrat en poc més d’un dia. On es va fer més visible el desbordament va ser a les cubetes de la Draga, que es van omplir(de fet, la missió d’aquestes depressions del terreny és contenir les inundacions), una circumstància que va permetre veure escenes tan insòlites com gent nedant-hi. A la banda sud, a l’altura del camp de futbol, les rieres que desemboquen a l’estany anaven tan plenes que aquella part va quedar coberta d’aigua i van haver de tallar-hi el trànsit. A banda d’això, destrosses al mobiliari urbà i danys en l’arbrat van ser les principals afectacions a la ciutat.

Al terme de Serinyà, on els danys es van valorar en 300.000 euros, el principal desperfecte va ser al pont del camí de la Central, que va quedar inservible. De moment no l’han reparat perquè l’Ajuntament vol que els treballs coincideixin amb els de la construcció de la via verda. Els veïns afectats, per comunicar-se amb el nucli de Serinyà, tenen l’opció de passar per Esponellà. “Han de fer uns pocs quilòmetres més, no és un problema gran i per això podem esperar”, diu l’alcalde, Josep Antoni Ramon. La resta de danys –sobretot en camins– s’han anat reparant, hi afegeix l’alcalde. A Porqueres les conseqüències del temporal van limitar-se a l’enfonsament d’un sector d’un carrer de la urbanització Mas Surís. En ser de propietat privada, el seu arranjament no ha pogut acollir-se a les línies d’ajuda extraordinàries de les administracions, informa l’alcalde, Francesc Castañer.La crescuda dels cursos fluvials va fer malbé les lleres. Un municipi on aquesta afectació va ser més notable va ser Sant Miquel de Campmajor, que mesos després veuria com la situació s’agreujava amb un esclafit que va fer molt de mal als arbres de les rieres. L’ACA ja ho ha netejat i, segons l’alcalde, la llera ha quedat “impecable”.