Un estudi localitza molècules antitumorals en fons marins

Un estudi del grup de recerca Sea­He­alth de l’Ins­ti­tut d’Eco­lo­gia Aquàtica de la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) i de l’Ins­ti­tut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) revela que els fons marins on es prac­tica la pesca d’arros­se­ga­ment con­te­nen molècules útils per a la fabri­cació de nous fàrmacs per al trac­ta­ment d’alguns tipus de càncer, entre altres pos­si­bi­li­tats far­ma­cològiques. Segons l’estudi, publi­cat aquest mes de febrer a la revista Marine Drugs, el 14% de les espècies que com­po­nen el rebuig de la pesca d’arros­se­ga­ment duta a terme sobre hàbitats d’agre­gació de lli­ris de mar o crinoïdeus –que inclo­uen estre­lles, eriçons i cogom­bres de mar– són por­ta­do­res de molècules amb pro­pi­e­tats anti­tu­mo­rals, anti­bac­te­ri­a­nes, anti­o­xi­dants i anti­hi­per­ten­si­ves, entre d’altres.

Pesca d’arros­se­ga­ment

Una altra de les con­clu­si­ons relle­vants de l’estudi, en el qual han par­ti­ci­pat també Mont­ser­rat Demes­tre (ICM-CSIC), Arnau Carreño (UdG) i Josep Llo­ret (UdG), és que el 68% de les espècies o gèneres amb molècules bio­ac­ti­ves pre­sen­ten una vul­ne­ra­bi­li­tat mit­jana o alta a la pesca d’arros­se­ga­ment. Per això, el tre­ball, ela­bo­rat en el marc del pro­jecte CriMa, sug­ge­reix que se’ls pro­te­geixi pri­o­rit­zant l’obtenció, de manera sintètica al labo­ra­tori, de les seves molècules bio­ac­ti­ves o bé ges­ti­o­nant-ne l’explo­tació d’una manera molt con­tro­lada.

El pri­mer autor de l’estudi i inves­ti­ga­dor de l’ICM-CSIC, Alfredo García de Vinu­esa, deta­lla que, segons la bibli­o­gra­fia con­sul­tada per a la rea­lit­zació de l’estudi, aques­tes molècules són pre­sents en una gran diver­si­tat d’orga­nis­mes marins, des de tau­rons fins a asci­dis –ani­mals arro­do­nits o cilíndrics que oscil·len entre els 0,5 i els 10 cm de lon­gi­tud– i coralls tous.

“Aquests ani­mals viuen en fons de crinoïdeus on són pes­cats i des­car­tats”, explica García de Vinu­esa, que hi afe­geix: “Un altre 16% de les espècies que for­men part d’aquest rebuig podrien con­te­nir molècules amb poten­cial bio­ac­tiu, ja que se n’han obser­vat en ani­mals del mateix gènere.”

Per a l’ela­bo­ració del tre­ball, l’equip científic va fer cam­pa­nyes expe­ri­men­tals a bord de vai­xells pes­quers per iden­ti­fi­car les espècies des­car­ta­des per la pesca d’arros­se­ga­ment rea­lit­zada sobre hàbitats d’agre­gació de crinoïdeus. També va dur a terme una exten­siva recerca bibli­ogràfica dels com­po­nents bio­ac­tius que poden pre­sen­tar aques­tes espècies, la qual cosa és espe­ci­al­ment inno­va­dora, ja que fins ara la majo­ria de les espècies amb com­pos­tos bio­ac­tius s’iden­ti­fi­ca­ven en hàbitats molt menys pro­funds i més pro­pers a la costa.

Mol­tes espècies mari­nes

Els hàbitats d’agre­gació de crinoïdeus es tro­ben entre els 120 i els 170 metres de pro­fun­di­tat i con­te­nen una gran quan­ti­tat d’espècies mari­nes, mol­tes d’interès comer­cial. No obs­tant això, i mal­grat la seva vul­ne­ra­bi­li­tat a la pesca, no estan prou pro­te­gits, i que ho esti­gues­sin seria clau per fer nous fàrmacs d’ori­gen marí, no només per com­ba­tre el càncer, sinó també altres malal­ties d’ori­gen bac­terià o víric. Això, a més, con­tri­bui­ria a la con­ser­vació i l’explo­tació sos­te­ni­ble de les espècies d’interès pes­quer que es refu­gien en aquests hàbitats. Aquests fons d’agre­gació de crinoïdeus són con­si­de­rats hàbitats sen­si­bles i alta­ment pro­duc­tius, però no estan pro­te­gits de l’impacte de la pesca. Tan­ma­teix, s’està tre­ba­llant con­jun­ta­ment amb els pes­ca­dors d’arros­se­ga­ment per acon­se­guir una explo­tació sos­te­ni­ble que bene­ficiï tant els matei­xos pes­ca­dors com aquests hàbitats.

Segons Alfredo García de Vinu­esa, es va loca­lit­zar un hàbitat de crinoïdeus als cala­dors adja­cents al port de Bla­nes, freqüentat per la seva flota d’arros­se­ga­ment, i es van embar­car a inves­ti­gar-hi cam­pa­nyes per acon­se­guir mos­tres del rebuig.

“Després vam inves­ti­gar qui­nes d’aques­tes espècies o congèneres [ani­mals del mateix gènere] havien demos­trat amb ante­ri­o­ri­tat que posseïen molècules bio­ac­ti­ves”, deta­lla l’inves­ti­ga­dor, que es mos­tra con­vençut que l’estudi obrirà la porta a futu­res inves­ti­ga­ci­ons que puguin deta­llar, ja al labo­ra­tori, el poten­cial bio­ac­tiu d’aques­tes espècies mari­nes i el seu ús poten­cial en el camp de la bio­tec­no­lo­gia marina.