Europa aposta pel retorn dels trens nocturns

El desembre d’aquest any està prevista la posada en marxa de dues noves línies de tren nocturn a Europa, les que enllaçaran Zuric amb Amsterdam i Viena amb París. Serà el primer fruit de l’aliança entre quatre operadores públiques de ferrocarril, la francesa SNCF, l’alemanya DB, l’austríaca ÖBB i els ferrocarrils federals suïssos SBB, que s’han compromès a treballar coordinadament en la potenciació i la recuperació dels serveis de trens nocturns internacionals a Europa. A aquestes dues primeres línies, se n’hi afegiran quatre més, totes amb freqüència diària, entre les quals hi ha la línia que està previst que enllaci Barcelona amb Zuric a partir del desembre del 2024.

Després d’anys de decadència i abandonament, els trens nocturns estan recuperant terreny a Europa, en part pel rebuig creixent a l’ús de l’avió per fer viatges de mitjana distància com els que uneixen les principals ciutats europees. En aquest sentit, el moviment flygskam, que significa ‘vergonya de volar’, nascut a Suècia, està guanyant adeptes a tot Europa, que es converteixen en usuaris potencials de la xarxa de ferrocarrils.

Aquesta aposta europea pels trens nocturns contrasta amb la posició de l’Estat espanyol, on el març de l’any passat van deixar d’operar-se les tres línies de servei nocturn Trenhotel que quedaven en vigor. L’esclat de la pandèmia va ser la raó adduïda per deixar en via morta els trens nocturns, entre els quals hi havia el Trenhotel Rías Baixas, que enllaçava Barcelona amb Galícia. A hores d’ara, fonts de Renfe asseguren que no tenen previst recuperar aquests serveis i argumenten que només l’any 2019 van suposar unes pèrdues a la companyia per valor de 25 milions d’euros. Recorden que els trens de llarga distància són serveis comercials i que, per tant, no poden aspirar a cap subvenció pública, i contraposen els trens nocturns amb els serveis diürns d’alta velocitat, amb molta més demanda. Com a exemple, indiquen que, en la línia entre Barcelona i Galícia, el 74% dels viatgers utilitzaven els trens diürns Alvia, mentre que només el 26% optaven pel Trenhotel. La secretària d’estat de Transports i Mobilitat, María José Rallo, va declarar recentment al Congrés dels Diputats que la xarxa d’alta velocitat espanyola ofereix uns temps “molt competitius” i va posar en dubte que els trens nocturns siguin necessaris, en resposta a una pregunta de la diputada gironina del grup dels comuns, Laura López.

Als antípodes d’aquest plantejament es troba l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), que ha exigit a Renfe i al govern espanyol que s’afegeixin a la iniciativa europea d’impuls als serveis ferroviaris nocturns, i que recuperin les línies perdudes arran de la crisi sanitària. A més, reclamen que es doni suport a la proposta Trans-Europe Express (TEE) 2.0, presentada pel govern alemany el setembre passat per implementar noves rutes ferroviàries europees. Pau Noy, enginyer i integrant de la PTP, critica la posició del govern espanyol i la falta d’interès en la xarxa de trens nocturns, i remarca la importància d’aquests serveis en el context de crisi climàtica. “No pot ser que se subvencionin companyies aèries que ofereixen vols low cost i s’ignori el transport ferroviari, amb emissions 50 cops menors que els avions i els cotxes”, assegura. Noy argumenta que a Europa hi ha un interès en els trens nocturns per fer turisme per la comoditat dels desplaçaments de ciutat a ciutat i l’estalvi que representa en nits d’allotjament. “Mentre que Europa mira cap als trens nocturns, l’Estat espanyol es mira el melic amb la seva xarxa d’alta velocitat buida de trens”, es lamenta. En la mateixa línia, la Cambra de Comerç de Girona va mostrar fa uns mesos interès per atraure companyies ferroviàries que ofereixin serveis de trens nocturns amb diverses capitals europees com a alternativa als desplaçaments en avió.