DAVID SANDOVAL
President de Greenpeace a l'Estat espanyol
“L’ecologisme es posa en pràctica cada cop que anem a comprar”
Jo estic encantat que hi hagi joves com la Greta, que amb aquesta alegria es llancen i poden generar aquest moviment!
En les renovables es replica el model d’economia de grans centres de producció en llocs barats i grans xarxes d’evacuació
David Sandoval ha estat reescollit com a president de Greenpeace a l’Estat espanyol. Després de tota una vida dedicada a la defensa del medi ambient, ha viscut en primera persona l’acceleració de la societat i la necessitat d’adaptar-se a la immediatesa d’una societat abocada al canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat. Des de la junta que ell encapçala afronta el repte de continuar lluitant per mantenir les tasques de prevenció garantint respostes immediates a les noves necessitats que sorgeixen del context actual. La situació viscuda amb la pandèmia de la Covid-19 n’és un exemple.
Com planteja el nou mandat?
El nou mandat és desafiant. Fa quinze anys a l’hora d’organitzar-nos fèiem plans estratègics a deu anys vista; després ho vam reduir a sis anys vista; després, a tres, i ara estem planificant d’una manera tan accelerada que és una bogeria. Hem d’estar preparats per donar resposta en tot moment. El mandat l’hem previst amb un pla a tres anys vista, però ja hem comprovat que això serveix de poc perquè en qualsevol moment arriba una pandèmia i ens veiem abocats a replantejar-ho. I, entre això, i l’acceleració del canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat que estem patint, anem de corcoll, intentant adaptar-nos a allò que ja està passant.
Quines són les prioritats que afronten a curt termini?
El canvi climàtic. És fonamental conscienciar-nos i que els estats i les empreses prenguin, de veritat, les mesures suficients per aturar el canvi climàtic. El famós límit d’1,5 graus que es va pactar en l’Acord de París, i alhora aturar la greu pèrdua de biodiversitat que estem patint a tot el planeta. Hem de treballar les dues qüestions alhora, malgrat que els tècnics les enfoquin des de diferents punts de vista.
Són optimistes?
Relativament... Som optimistes en la mesura que aquesta dècada és clau. I en aquest sentit hi abocarem tots els esforços perquè la societat, els estats i les empreses siguin conscients d’això. Perquè volem arribar a temps de fer alguna cosa. Perquè, de fet, encara hi som a temps! Més enllà d’aquesta dècada no sabem què passarà, perquè ni la comunitat científica no ho sap.
Com ha afectat la Covi-19 en la visió que la societat té dels problemes mediambientals?
Això caldrà veure com evoluciona... Al principi, tots els del tercer sector vam pensar que seria beneficiós perquè suposaria una gran ocasió per a la presa de consciència, però jo no ho tinc gens clar... De fet, em pregunto si la sortida davant la situació actual no serà com l’actitud frívola dels bojos anys vint del segle passat. Crec que hem avançat en la presa de consciència en una part de la societat, però haurem de veure si aquesta part és prou àmplia per compensar altres tendències socials que van en la línia de no apostar tant per la democràcia, la llibertat o la transparència fins a apostar per models de consum malaltissos.
En canvi, tots som més conscients que necessitem dietes més sanes, productes ecològics i de proximitat.
Sí, sí... El factor salut ha entrat per quedar-se, però les decisions que es prenen no garanteixen el suport que necessita el petit productor de proximitat. Fixeu-vos que els serveis essencials, al principi de la declaració de l’estat d’alarma, van ser les grans superfícies comercials; no la petita botiga. Aquest procés encara s’ha de treballar socialment. És bo que la societat prengui consciència i ho demani, però això s’ha de traduir en accions efectives de comerç i bon govern. I en això estem. Els petits productors necessiten cadenes curtes de comercialització per poder arribar al consumidor en les mateixes condicions que els altres. I això encara està per decidir.
Cada vegada és més difícil protegir els entorns naturals. Com es pot frenar la febre de la massificació dels espais naturals que hem viscut amb la pandèmia?
Els últims anys hem treballat molt sobre el perill que suposen les ciutats per als ecosistemes. Imaginem-nos una ciutat on no es respiri aire contaminat cada dia, on hi hagi més espais verds... Potser és més important la renaturalització de la ciutat que no marxar fora de la ciutat de forma massiva els caps de setmana a rebentar espais idíl·lics. Això requereix valor, també!
Sembla que ha arribat un moment que som més ecologistes que mai... però en la transició cap a les energies renovables, el model que s’aplica és l’adequat?
En aquest punt hi havia un risc que ja el vam advertir. S’està aplicant un model més basat en l’economia extractiva que en els models d’economia circular i sostenible. Quan comença a arribar capital provinent de fons d’inversió, de grans empreses, a les renovables es replica el model d’economia que ja teníem: grans centres de producció en llocs barats, amb grans xarxes d’evacuació i, per tant, sense cap correlació amb el territori afectat per alimentar els grans centres de demanda... I, evidentment, aquest no és el camí, perquè la transició energètica cap a allò que en diem ecològic ha de ser distribuïda, descentralitzada i justa. És molt millor per al sistema tenir una gran xarxa de centrals distribuïdes per tot el territori, com si fos un rusc d’abelles, i que garanteixin l’abastiment als nuclis de proximitat, que no el que es pretén fer, per exemple, amb els grans parcs de fotovoltaiques. Aquest no és el camí.
Què proposa Greenpeace?
Tenim diferents línies d’acció. Per començar, intentar que els ajuntaments no donin empara a aquests grans centres de producció de fotovoltaica o els grans parcs eòlics que afecten el paisatge de forma desproporcionada respecte a l’energia que generen. L’objectiu és repartir i distribuir aquestes fonts d’energia. Quan els projectes són declarats d’interès general, la competència transcendeix els ajuntaments i el vistiplau, i l’única cosa que es pot fer és pressionar les conselleries o el ministeri perquè no autoritzin aquestes instal·lacions. I, des de la línia social, l’única via possible és denunciar públicament perquè socialment no hi hagi suport a aquest tipus d’inversions que afecten, bàsicament, el món rural. El que no podem permetre és que el model econòmic acabi desvirtuant les bondats de les renovables: producció neta i generació distribuïda.
Creu que campanyes com la que va fer Greta Thunberg són efectives?
Jo, que ja tinc una edat i porto molts anys a Greenpeace, he vist tantes coses que crec que aquest tipus de campanyes són generacionals. I està bé que cada generació tingui la seva explosió de demanda del que sigui. En aquest cas és una demanda mediambiental, i està molt bé que la lideri una persona tan jove... I la campanya és molt interessant pels conceptes nous que introduïa de desigualtat generacional: el que hem generat nosaltres ho heretaran ells. Però crec que, després, no pot quedar només en això. Ha de tenir un recorregut més llarg. I això és el que hem de fer les grans organitzacions... Jo estic encantat que hi hagi joves com la Greta, que ha estat molt valenta! Que n’hi hagi moltes com ella!... Amb aquesta alegria que va molt més enllà de la reivindicació mediambiental, està molt bé que una persona tan jove es llanci i pugui generar aquest moviment.
Sobre la generació de residus, heu publicat un informe que no fa amics. Com valoreu la situació, ara, a l’Estat espanyol?
Amb l’informe del 2020 vam fer una feina molt intensa i dura, però jo no tinc clar que la societat sigui conscient del perill que suposen els residus... I no vull dir només pel mal que fan en un abocador o el mal que fan els plàstics abocats de manera indiscriminada, sinó també per tot el moviment econòmic que hi ha al darrere. És important que la societat entengui que una bona gestió de residus possibilitaria un gran viver de llocs de feina... Denunciar que s’està fent malament i que no complim els índexs que se’ns exigeixen és només el primer pas. Encara ens falta molt de recorregut pel que fa als residus.
Greenpeace sí que ofereix alternatives al model actual...
Al llarg del temps s’han anat presentant propostes alternatives que, evidentment, després s’han de provar, però, des del famós porta a porta que comença a implantar-se de forma cada dia més extensa, o el bàsic treball de reducció de residus, que és fonamental en qualsevol model, o sistemes de dipòsit i devolució d’envasos... En tots els casos, el denominador comú és personalitzar com es tracta el residu des de la generació i reducció fins al tractament posterior. Hi ha molts sistemes que, en altres llocs del món ja s’han desenvolupat, i a l’Estat espanyol va poc a poc, tot i que hi ha alguns exemples de gestió cooperativa que té en compte molts factors i funcionen bastant bé.
Quant a la reducció de residus, com es pot fer entendre al consumidor que ha de reduir el contingut de la seva bossa si quan va a comprar troba els productes embolicats en una gran quantitat d’envasos inútils?
El més important és interioritzar la gran quantitat de residus que generem un cop hem separat la brossa orgànica. Això serveix per adonar-nos que hi ha una gran quantitat de coses que només les comprem per llençar-les. Un cop fet aquest primer exercici, vista la quantitat de residus inútils, hem de prendre consciència que, quan anem a comprar, no hauríem d’adquirir aquest tipus de productes perquè contribuïm a un sistema que no serveix per a res més que generar residus. En aquest punt, hem de ser valents, perquè res del que trobem al nostre pas ens ajudarà a mantenir-nos en el bon camí. Això sí que és activisme social pur. L’ecologisme es posa en pràctica cada cop que anem a comprar. Ens venen una forma de vida còmoda que no és certa. I si no acceptes aquesta màxima no canviarem res perquè és més fàcil agafar el blíster de verdures que anar al mateix súper i intentar comprar el mateix producte sense blíster o canviar de botiga i buscar comerços on puguis portar les teves carmanyoles o la teva bossa de roba reutilitzable i comprar així. Perquè, de fet, la base és aquesta. Si no acceptem aquest desafiament no canviarem res.
Quin paper tenen els professionals dels sectors primaris en la recuperació de la biodiversitat i la protecció de l’entorn?
És molt important donar suport a aquests professionals. S’han de derivar més recursos a l’àmbit rural. Això ja derivava de les antigues Polítiques Agràries Comunitàries, les famoses PAC. Tots sabem que els antics productors han esdevingut conservadors dels ecosistemes, i això requereix recursos. No es pot fer res sense donar valor a la seva feina. Les cadenes de comercialització han de ser justes i adequades per garantir les retribucions que corresponen a la seva feina, però a més fan falta recursos directes. Per tant, la societat s’ho ha de creure.
Creu que ells són conscients del paper que juguen respecte al futur de l’entorn i els ecosistemes?
No... no ho som ni ells ni nosaltres. No valorem la seva feina. Només veient que en el món on vivim donem més valor al missatge del producte barat ja estem reconeixent que no donem valor a la feina que fan aquestes persones. No podem viure pensant que aquest sector es pot gestionar com el sector industrial, malgrat que es vulgui industrialitzar la producció agrària. I, sobretot, quan hi ha un desequilibri tan gran entre el que és la producció i el que és la comercialització. Si unim tots aquests factors, podem veure clarament que no hi ha un reconeixement efectiu de la seva feina que fan els pagesos ni incentivem que facin el pas cap a sistemes de producció nets i equilibrats. Només els demanem que produeixin molt i barat, i no ens importa a qui o a què afecta aquesta decisió.
Trampes al solitari
“Milers de tones de residus electrònics desapareixen de Europa cada mes i apareixen a Ghana. I no és que apareguin en un abocador. És que s’abandonen a qualsevol lloc.” David Sandoval ho denuncia al final de l’entrevista, com a conclusió de la hipocresia social que ens aboca al desastre. Però creu en la humanitat i la capacitat de millorar: “Tenim la capacitat econòmica i la capacitat tècnica. Ens falta la voluntat d’afrontar els models transformadors respecte al repartiment de poder i riquesa.” Creu que Europa i els EUA haurien de liderar aquest canvi i arrossegar tot el món, perquè fins i tot arrossegant tot el món “no serà fàcil”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.