Preocupació per l’estat d’algunes platges del Baix i l’Alt Empordà
Un estudi de la Diputació de Girona radiografia 25 platges d’onze municipis empordanesos i posa el focus en el seu estat
N’hi ha set a l’Alt Empordà en què s’hauria d’actuar de manera prioritària per preservar-les
La Diputació de Girona ha radiografiat l’estat de 25 platges del Baix i l’Alt Empordà, de Sant Feliu de Guíxols a Colera, posant el focus per saber la seva situació i, el més rellevant, si cal actuar-hi per preservar-les, tenint molt en compte els sistemes dunars. El resultat de l’estudi conclou que la majoria de platges que presenten una necessitat d’atenció estan situades a l’Alt Empordà, com són les de Ribera, al Port de la Selva; la de la Rubina, a Castelló d’Empúries; el Cortal de la Vila, el Cortal de la Devesa i el Riuet, a Sant Pere Pescador, i el Moll Grec, a l’Escala, i, de manera molt urgent, la de Garbet de Colera.
Totes aquestes –tret de la de Colera– reben el grau de prioritat alta, juntament amb dues del Baix Empordà: la Pletera i la Fonollera, a Torroella de Montgrí. Un treball que ha donat peu a la redacció d’un manual de bones pràctiques al litoral, també impulsat per la Diputació de Girona
Complexitat i fragilitat
La diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas, va explicar ahir, durant la presentació de l’estudi a la platja de Castell, a Palamós, que el medi litoral és un sistema complex i molt fràgil, que ara està fortament exposat a modificacions per la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems fruit del canvi climàtic, a més d’altres pertorbacions humanes. Per això, i segons Barnadas, a banda del seu valor ecològic, la conservació dels ecosistemes dunars a través de solucions basades en la natura –i no en estructures rígides i artificials– és la millor opció i la més econòmica perquè aquests ecosistemes siguin més resistents i resilients als efectes negatius provocats pel canvi climàtic. D’aquí la importància d’aquest estudi: “Des d’una bona gestió política, sempre calen dades per fonamentar les decisions. Aquest estudi ens facilita una bona base per fer una gestió dels ecosistemes dunars”, va destacar Barnadas, tot afegint-hi: “El resultat del treball fa que tinguem una visió específica per a cada espai, amb aquestes fitxes individualitzades i amb un manual de bones pràctiques que hi és d’aplicació.”
Aquest estudi s’emmarca en les accions que porta a terme el Servei de Medi Ambient en matèria de conservació del patrimoni natural a les comarques gironines. En aquest cas, s’hi han analitzat al detall platges de sorra d’onze municipis: Colera (Garbet nord, Garbet sud i Borró), el Port de la Selva (la Ribera), Roses (l’Almadrava, Canyelles Petites i platja de Roses), Castelló d’Empúries (la Rubina i Can Comes), Sant Pere Pescador (Can Martinet, Cal Cristià, Can Sopa, Cortal de la Vila, Cortal de la Devesa i Riuet), l’Escala (les Dunes, el Moll Grec i el Rec del Molí); Torroella de Montgrí (l’Estartit, el Ter Vell, la Pletera i la Fonollera), Pals, Palamós (Castell i la Fosca), Castell - Platja d’Aro (Port d’Aro) i Sant Feliu de Guíxols (Sant Pol).Cada platja disposa d’una fitxa pròpia que permetrà als municipis saber-ne l’estat actual i quines són les mesures prioritàries per restaurar-les. S’ha fet una enquesta dirigida als vint-i-dos municipis litorals de les comarques gironines, la immensa majoria dels quals van respondre. Les opinions recollides han estat molt útils per modelar la diagnosi.
LES XIFRES
Castell, un exemple de gestió
L’estudi es va presentar ahir al matí a la platja de Castell, a Palamós. No es va escollir aquest indret només per la fotografia, ni perquè es consideri una de les que es manté verge a la Costa Brava, sinó pel seu model de gestió, segons va destacar Anna Barnadas. Aquest model ha apostat fort per la preservació dels sistemes dunars –en aquest sentit a la Pletera també s’hi treballa molt–, per l’eliminació de les plantes invasores i per l’aposta per allunyar el gran aparcament que s’habilitava cada estiu a la zona litoral. Per això, i en la línia de Castell, i segons Barnadas, s’ha impulsat un manual de bones pràctiques al litoral tenint en compte tres aspectes, quant a planificació i gestió, que s’han de tenir en compte en tots els sistemes dunars analitzats, com són la neteja mecanitzada, la senyalística per indicar zones de pas i accessos, i els plans d’usos. És rellevant que la neteja amb maquinària afecta negativament l’estabilitat dels sistemes dunars i erosiona la morfologia de les platges i les desprotegeix.
