Infraestructures i serveis

La Ponència de Renovables desestima els parcs eòlics Ascó II de Batea i Basses Roges 3 de Riba-roja d’Ebre

L’òrgan tècnic dona llum verda a la central eòlica Basses Roges 2 també a Riba-roja i una planta solar a Móra d’Ebre

L’última sessió de la Ponència d’Energies Renovables ha emès informes desfavorables a l’emplaçament dels parcs eòlics Ascó II, a Batea (Terra Alta), i el Basses Roges 3, a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) i Almatret (Segrià).

L’òrgan tècnic apunta que les centrals afecten zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAI) i en concret a l’àliga cuabarrada. En el cas de Basses Roges 3 també es desaconsella la ubicació “per l’efecte acumulatiu de projectes a la zona” i l’impacte sobre el municipi i els elements del patrimoni natural d’Almatret. En canvi, ha emès un acord favorable a la central eòlica Basses Roges 2 (Riba-roja d’Ebre-Maials) i a una planta fotovoltaica a Móra d’Ebre, però ha desestimat el parc solar Caseres (Terra Alta).

En el cas del parc eòlic Basses Roges 3, la Ponència assenyala que l’emplaçament podria situar-se dins l’espai vital d’una parella propera d’àguiles daurades, comportant una disminució de la seva àrea. L’òrgan tècnic apunta que el conjunt dels parcs eòlics, la viabilitat dels quals s’està tramitant en paral·lel, “suposen una notable afectació sobre el sòl de protecció especial del sistema de les serres dels Gorraptes-Almatret”.

En l’àmbit d’aquest projecte ja hi ha dos parcs eòlics propers en servei, Almatret (1,7 km) i Els Escambrons (1,3 km) i un amb autorització administrativa, el de Solans (9 km). També entre Maials, Almatret, Riba-roja d’Ebre i la Granja d’Escarp hi ha 6 centrals en tràmit (Cirerer i Mangraners; i Estrebades, Alzinetes i Serra Picada i Basses Roges 2, que comparteixen infraestructures d’evacuació). 9 parcs eòlics estan en tramitació després d’obtenir la viabilitat prèvia de l’emplaçament (Pyxis, Antlia, Volans, Vela, Quilla, Socarrades, Les Pletes, Pla de la Sària i Basses Roges 1).

La Ponència demana una avaluació de l’impacte acumulatiu, però en la mateixa sessió ha donat llum verda a Basses Roges 2, a Maials i Riba-roja d’Ebre. Accepta l’emplaçament excepte per a 1 dels 9 aerogeneradors (BR2-04) que afecta sòl de protecció especial, i també demana un canvi de traçat de les línies elèctriques de 220 i 400 kV d’evacuació que aniran fins a la subestació d’Ascó. L’acord assenyala que l’acumulació d’instal·lacions d’energies renovables en la zona “pot comprometre la seva viabilitat i condicionar la seva implantació”.

D’altra banda, la Ponència no veu viable l’emplaçament d’una central solar a Caseres, però autoritza la ubicació del parc Móra d’Ebre de 3 MW, que promou l’empresa A Tort i a Dret Renovables. La planta fotovoltaica es projecta a les parcel·les 50 i 51 del polígon 11, i a les parcel·les 27 i 77 del polígon 19 del terme municipal de la capital de la Ribera d’Ebre. Ocuparà 4,34 hectàrees de terreny agrícola, actualment en desús. El parc solar es distribuirà en dos subcamps i tindrà 4.088 mòduls solars de tipus silici monocristal·lí de 600 Wp.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona