Costes fa fora els cotxes

Costes de l’Estat vol que es retirin els cotxes que encara ocupen zones de platges que s’utilitzen com a aparcaments a la Costa Brava. Municipis com ara Palamós, amb el seu gran aparcament amb prop de 400 places, que ressegueix tota la platja Gran; el de l’Estartit (800), també urbà, o Sant Pere Pescador, en una de les seves platges a tocar del Fluvià, hauran d’abordar aquesta qüestió. Aquest model s’ha tolerat durant dècades i ha servit per donar oxigen a la possibilitat de rebre la gran afluència de visitants a l’estiu, arran d’un model que cal revisar i que prioritza especialment el transport particular per sobre del col·lectiu.

Reformar els passejos

Aquest escenari ha portat l’Ajuntament de Palamós a treballar per buscar una solució. L’administració de Costes de l’Estat deixa clar, doncs, que ja no es pot dilatar més la moratòria i que aquest gran espai de la platja Gran ha de deixar de fer aquest ús. Palamós té tres aparcaments urbans arran de platja. L’aparcament de la platja Gran que està format per dues zones: la primera, les asfaltades, a l’espai a tocar de l’estenedor de xarxes i la Planassa, respectivaments. Són dos aparcaments de Ports de la Generalitat, que els treu a explotació. La segona, un vial de sauló compactat, a la platja, que també es fa servir per a aquest ús, que és competència de l’administració de Costes de l’Estat, del qual s’ha fet un ús consentit i que ara ha de tornar a ser platja.

L’alcalde, Lluís Puig (ERC), explica que no els queda cap més possibilitat que obrir el meló de la reforma integral del passeig marítim; una endèmica patata calenta pels diferents equips de govern que havien d’escollir entre reforma del passeig o aparcament a la platja. L’equip de govern ha demanat a Costes temps per poder fer el procés participatiu que defineixi com haurà de ser la reforma. S’està davant d’un treball urbanístic de primer ordre que no només modificarà un paisatge més que centenari, el front marítim del nucli de Palamós, sinó que comportarà una nova relació entre la mateixa platja, el passeig i el nucli. “Costes té clar que el projecte s’ha de basar en un passeig tou. El nostre repte és fer un bon projecte i ordenar la situació de les places d’aparcament”, destaca Puig. A ningú se li escapa que l’actuació es fa també per compensar la pèrdua de places d’aparcament. A la zona del passeig només quedarà per a aquest ús la part asfaltada, al costat de l’estenedor de xarxes, que és de Ports de la Generalitat, un aparcament regulat de 240 places. A aquestes s’hauran de sumar les que s’aconsegueixin amb la reforma del passeig, un cop descartat, i pel que sembla, un aparcament subterrani.

A Torroella de Montgrí juguen amb avantatge perquè la solució està molt més avançada. L’alcalde, Jordi Colomí (UPM), explica que a l’Estartit, amb els anys, s’ha anat endreçant el front marítim, tant a la Pletera com més enllà, on també hi havia aparcaments a la zona de la platja. Amb tot, en queden dos: el del Ter Vell i el de la platja Gran, el sector més urbà. “El sector de la Pletera ja s’ha ordenat i ara només tenim dos aparcaments, amb la pressió de Costes de l’Estat perquè es treguin els cotxes. “A Torroella tenim un acord amb Costes perquè es faci un nou passeig marítim, el qual ja s’està redactant i que pagarà íntegrament el ministeri”, explica Colomí, que hi afegeix: “En questa zona del passeig, on s’ha anat guanyant sorra, aquesta reforma ens permetrà mantenir un espai on podran aparcar els vehicles i que serà inundable, però que ens servirà per ordenar-lo, en el marc precisament d’aquest nou passeig.”

A Sant Pere Pescador, l’alcalde, Agustí Badosa, explica que la platja més al nord, tocant al riu Fluvià, és el punt més problemàtic, on “la solució no és fàcil, i encara s’està pendent de trobar un punt de consens”. Segons Badosa, aquest és un espai d’ús consentit entre Costes i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. A més, i segons l’alcalde, també s’està pendent de la resposta a les al·legacions al pla director del sistema costaner.