Girona ha complert un 23% dels objectius del 2017 per al 2030 en reducció de CO2
Dijous s’iniciarà amb una audiència pública un procés participatiu per actualitzar els reptes i definir un pacte de ciutat per l’emergència climàtica
De les 44 accions a les quals es va comprometre l’Ajuntament de Girona el 2017 a través del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia Sostenible (Paces), per reduir les emissions de CO2 i que haurien d’estar acabades el 2030, cinc s’han completat, 19 estan en curs d’execució i 20 no han començat. S’han reduït 44.000 tones de CO2 (un 9,5% de les emissions del 2005) i avui Girona se situaria en un 23% dels objectius (un 80% si es completen les accions en curs.
Aquestes són algunes de les dades avançades que una diagnosi encarregada per l’Ajuntament farà públiques el dijous 8 de juliol en una audiència pública a l’Auditori de Girona. La diagnosi i l’audiència marcaran l’inici d’un procés participatiu, que van presentar ahir Martí Terés, regidor de Sostenibilitat, i Jordi Mateu, representant de la plataforma d’entitats Girona pel Clima, per definir un nou pla per afrontar l’emergència climàtica.
Valoracions diferents
Un nou pla i noves mesures que també s’actualitzaran amb una altra fita que serà la reducció del 55% de les emissions el 2030.
Ahir, Terés i Mateu també van avançar les seves visions del procés que està a punt d’iniciar-se: “No podem estar satisfets i estem lluny del cofoisme, però no partim de zero, s’han fet passos”, diu Terés, posant a tall d’exemple que Girona és l’única ciutat de més de 60.000 habitants que ha aconseguit un 55% de recollida d’escombraries selectiva, a més d’accions com ara la contractació d’energia verda o les inversions fotovoltaiques.
Més crític i més exigent és el plantejament de Mateu, que apunta a un pla “ecosocial” que superi els plans anteriors. “Girona no es pot conformar amb el poc que s’ha fet, cal autocrítica, aprendre dels errors del passat i ser més ambiciosos; per exemple en el camp de la mobilitat a Girona hi ha molta feina per fer”, diu Mateu. El representant de les entitats va apuntar cap a un “canvi de model econòmic de la ciutat i la reconversió de les activitats més nocives mediambientalment, tot apostant per l’economia social i solidària”. També va insistir en la necessitat de més “justícia social i climàtica, global i feminista. amb un procés democratitzador”.
Amb tot, hi ha coincidència tant per part municipi com des de les entitats, perquè el procés que s’iniciarà dijous vagi més enllà de l’acció institucional i que sigui el punt de partida d’un pacte de ciutat transversal i que haurà de tenir la implicació de tots els seus actius econòmics, polítics i socials, però també de la ciutadania.
Pla a final d’any
El procés que s’iniciarà amb l’audiència pública es completarà a continuació amb tallers i sessions informatives amb l’objectiu de tenir a final d’any un pla d’actuacions (i mecanismes per fer-ne el seguiment) per afrontar l’emergència climàtica a Girona i que s’haurà d’aprovar per ple.