Un canal per a nedadors a Palamós
La via blava connecta de manera segura les platges de la Fosca amb Castell
L’Ajuntament de Palamós ha posat en servei un tram de via blava, que connecta les platges de la Fosca i Castell. Una via d’aquestes característiques és un canal abalisat que surt des de la zona de bany de Sant Esteve de la Fosca, passa per sota el castell de Sant Esteve de Mar (punta de Sant Esteve), arriba fins a la zona de la Negra de Sant Esteve i d’allà connecta amb l’abalisament que delimita les zones de bany de cala s’Alguer i de la platja de Castell.
Canal segur
Aquesta nova via està formada per un seguit de boies separades entre si, situades a una distància –en aquest tram– d’uns 50 metres de la costa. Aquest canal ofereix l’oportunitat als nedadors i nedadores de practicar la natació de manera segura en una zona immillorable gràcies a l’entorn natural, els paisatges i l’extraordinària biodiversitat submarina, però amb un notable trànsit d’embarcacions d’esbarjo.
L’accés a aquest canal és lliure i es poden fer les distàncies que cadascú desitgi, amb la recomanació que estiguin ajustades a les capacitats de cada persona, que es comprovi l’estat de la mar, que es nedi acompanyat i s’utilitzi boia de senyalització.
Des de la plataforma esportiva Centre Trail Palamós-Empordà-Costa Brava, que gestiona l’àrea municipal d’Esports, es proposen tres distàncies per fer nedant aprofitant aquest canal, i que van des dels 1.000 metres fins als 3.500.
La protecció dels fons, una prioritat
La protecció dels fons marins, en especial les essencials praderies de posidònies, és clau en la gestió del litoral. Amb aquest objectiu s’han instal·lat zones de fondeig controlat al litoral del municipi, amb la ubicació d’una quarantena de boies ecològiques, repartides entre les cales de s’Alguer i de Sanià, que situen el seu ancoratge al fons marí sobre roca o fons tous, lliures dels hàbitats de l’herbei de fanerògames marines, com la posidònia oceànica. Amb la instal·lació d’aquest tipus d’ancoratge s’evita que les embarcacions hagin de fondejar mitjançant les seves àncores, que en moltes ocasions acaben arrossegant pel fons i, per tant, malmeten els fons marins.