Infraestructures i serveis

Ampliació llesta el 2030

La indefinició sobre l’afectació del projecte als espais naturals protegits del delta del Llobregat aixeca reticències

Les entitats ecologistes i ciutadanes que s’hi oposen han convocat una manifestació el 19 de setembre

Si fins ara l’ampli­ació de la ter­cera pista de l’aero­port del Prat sus­ci­tava posi­ci­ons a favor i en con­tra, des que dilluns es va anun­ciar l’acord ini­cial per tirar enda­vant l’obra, les tiban­tors s’han accen­tuat. Detrac­tors i par­ti­da­ris s’han enro­cat en els argu­ments per jus­ti­fi­car la posada en marxa d’una obra que podria trin­xar l’espai natu­ral de la Ricarda. De fet, l’acord entre la Gene­ra­li­tat i l’Estat és, a hores d’ara, una decla­ració d’inten­ci­ons per garan­tir que no es per­din els 1.700 mili­ons con­sig­nats, però no s’ha con­cre­tat ni el què ni el com.

Ahir el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, insis­tia que l’acord és “un punt de par­tida” sobre el qual es tre­ba­llarà “amb cri­te­ris tècnics”. Va ser a través de la minis­tra de Trans­ports, Mobi­li­tat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, que se’n van començar a saber alguns detalls, com el fet que l’ampli­ació de l’aero­port del Prat hau­ria de ser una rea­li­tat el 2030. En una entre­vista a RAC1, la minis­tra va con­cre­tar que els pri­mers anys després de l’acord seran de pla­ni­fi­cació i de redacció d’infor­mes medi­am­bi­en­tals. Va deta­llar també que el pro­per pas després de l’acord de dilluns que ella mateixa va asso­lir amb el vice­pre­si­dent i con­se­ller de Polítiques Digi­tals i Ter­ri­tori, Jordi Puig­neró, serà l’apro­vació del Docu­ment d’Orde­nació i Regu­lació Aero­portuària (DORA) 2022-2026 en el Con­sell de Minis­tres aquest setem­bre i a par­tir d’ales­ho­res es tre­ba­llarà amb el pla direc­tor. Prèvia­ment, però, s’haurà d’haver reu­nit la comissió de Coor­di­nació Aero­portuària. Sánchez està con­vençuda que és com­pa­ti­ble com­bi­nar crei­xe­ment econòmic i sos­te­ni­bi­li­tat i ha comen­tat que caldrà ser “molt exi­gents” amb les afec­ta­ci­ons medi­am­bi­en­tals. És per això que també hi entrarà en joc el Minis­teri de Tran­sició Ecològica i Repte Demogràfic, que de moment no s’ha mani­fes­tat sobre el pro­jecte d’ampli­ació i les deri­va­des ambi­en­tals que pot tenir.

L’aero­port “més verd”

Del mateix parer que Raquel Sánchez és Jordi Puig­neró. Ahir, en una entre­vista a Cata­lu­nya Ràdio, va decla­rar que la lluita con­tra el canvi climàtic “és una lluita de tots; si no asso­lim els objec­tius, serà un fracàs”, i va recor­dar que qual­se­vol actu­ació al Prat haurà de rebre el vis­ti­plau de la Comissió Euro­pea. D’altra banda, el vice­pre­si­dent del govern va fer una crida als que s’opo­sen al pro­jecte per “tre­ba­llar junts”, i va remar­car la “importància” que suposa l’ampli­ació de l’aero­port per al con­junt de l’eco­no­mia cata­lana. Va anar més enllà i va dir que l’aero­port del Prat serà “el més verd d’Europa”, una afir­mació que li va val­dre una sonora repulsa de par­tits polítics i enti­tats eco­lo­gis­tes.

La dipu­tada de la CUP Mireia Vehí va asse­gu­rar que això és “impos­si­ble” i va con­vi­dar les “veus dis­si­dents” dins del govern, espe­ci­al­ment d’ERC, però també de JxCat, a opo­sar-s’hi. El seu grup va regis­trar al Par­la­ment de Cata­lu­nya la sol·lici­tud de com­pa­rei­xença d’Ara­gonès i Puig­neró per expli­car l’acord. Des de Gua­nyem Cata­lu­nya van expres­sar en un comu­ni­cat que “ampliar l’aero­port del Prat és des­truir el ter­ri­tori, i pac­tar amb l’Estat espa­nyol és sot­me­tre’s a l’estat repres­sor al qual diuen voler dei­xar de pertànyer”.

“Inco­herència climàtica”

L’orga­nit­zació eco­lo­gista Gre­en­pe­ace va cri­ti­car la “inco­herència climàtica” dels governs espa­nyol i català després de l’acord per ampliar l’aero­port del Prat. El res­pon­sa­ble de Mobi­lit­zació de l’orga­nit­zació, Adrián Fernández, va res­pon­dre al vice­pre­si­dent que “cap aero­port és verd”, ja que el sec­tor aeri depèn com­ple­ta­ment de com­bus­ti­bles fòssils. Fernández va cri­ti­car que men­tre els dos governs “pre­su­mei­xen” de la volun­tat de llui­tar con­tra l’emergència climàtica, acor­den ampliar aero­ports que incre­men­ten les emis­si­ons. Gre­en­pe­ace va qua­li­fi­car l’acord d’“atac medi­am­bi­en­tal”, perquè no con­creta els detalls sobre els tre­balls a fer ni l’impacte sobre els espais pro­te­gits. L’orga­nit­zació també va denun­ciar la falta de com­promís amb el clima i el medi ambi­ent mos­trada per les dues admi­nis­tra­ci­ons, que plan­te­gen una inversió de 1.700 mili­ons d’euros per a una infra­es­truc­tura que poten­cia l’ús de com­bus­ti­bles fòssils i, a més, l’Estat va anun­ciar 1.600 mili­ons més per ampliar l’aero­port de Bara­jas. Eco­lo­gis­tes en Acció con­si­dera que l’acord és una “gravíssima irres­pon­sa­bi­li­tat” que no té en compte “l’emergència climàtica en què ens tro­bem i que hi ha més evidències científiques que mai del col·lapse al qual està sotmès el pla­neta”.

Mani­fes­tació al setem­bre

Les pla­ta­for­mes Zero­port i Xarxa per la Justícia Climàtica han con­vo­cat una mani­fes­tació el dia 19 de setem­bre per mos­trar el seu rebuig a l’ampli­ació de l’aero­port del Prat, tal com ja van anun­ciar que farien tan bon punt es va conèixer l’acord. Els col·lec­tius opo­si­tors a l’ampli­ació de l’aero­port qua­li­fi­quen l’ampli­ació d’“il·legal i inne­cessària”, i asse­gu­ren que és un pro­jecte que res­pon “als interes­sos pri­vats d’Aena, dels grans capi­tals immo­bi­lit­zats i del turisme mas­siu”. “Ells donen per fet que hi haurà ampli­ació; nosal­tres, que ens tro­ba­ran en peu de lluita”, avi­sen.

La mani­fes­tació, per a la qual encara no s’ha con­cre­tat el lloc, pre­veu ser una marxa simultània des de diver­sos indrets per con­fluir en una gran pro­testa final. L’alcalde del Prat, Lluís Mijo­ler, va con­fir­mar ahir en decla­ra­ci­ons a aquest diari que dona suport a la mobi­lit­zació, però que en cap cas l’Ajun­ta­ment lide­rarà una pro­testa, perquè con­si­dera que són les enti­tats les que han d’encapçalar la mani­fes­tació.

Veus favo­ra­bles

L’Ajun­ta­ment de Gavà es va afe­gir ahir als que cele­bren l’acord per a l’ampli­ació del Prat. L’alcal­dessa, Gemma Badia, des­taca que blindi l’ús de pis­tes segre­ga­des. Segons asse­gura en un comu­ni­cat, el fun­ci­o­na­ment del futur hub inter­con­ti­nen­tal no només evi­tarà un empit­jo­ra­ment del soroll, sinó que pre­veu que el reduirà.

Foment del Tre­ball també va aplau­dir l’acord. “És una gran pro­posta per a Bar­ce­lona, perquè dona visi­bi­li­tat mun­dial. Qui no té un aero­port de pri­mera mag­ni­tud no juga en la Cham­pi­ons Lea­gue euro­pea i mun­dial”, va dir el secre­tari gene­ral adjunt de Foment del Tre­ball, Sal­va­dor Gui­llermo. Pimec, per la seva banda, veu el got “mig ple”. El secre­tari gene­ral de la patro­nal, Josep Ginesta, creu que es tracta d’una bona notícia perquè s’acti­varà una inversió de 1.700 mili­ons. “No hi ha un acord ferm sobre el Prat, però sí un inici del diàleg”, va asse­gu­rar.

Esperant encara les compensacions de la tercera pista

El projecte d’ampliació ha de tenir obligatòriament el vistiplau de la Comissió Europea, ja que l’espai natural de la Ricarda té el màxim de protecció ambiental. És imprescindible demostrar que no existeix cap solució alternativa i que el projecte “es considera necessari per raons imperioses d’interès públic de primer ordre”, segons l’article 6 de la directiva d’hàbitats. A més, per aconseguir un dictamen favorable de la Comissió Europea, la normativa exigeix adoptar mesures compensatòries per protegir la coherència de l’ecosistema. De fet, aquesta és exactament l’exigència que la CE va demanar amb la darrera ampliació, la de la construcció de la tercera pista. Però a hores d’ara aquestes compensacions encara han d’arribar i, al febrer, Europa va haver de tornar a demanar a l’Estat que compleixi la seva obligació de protegir el delta del Llobregat i que prengui mesures addicionals per protegir i gestionar la Xarxa Natura 2000.

Ahir la portaveu comunitària, Vivian Loonela, va tornar a recordar –amb relació al Prat– que la legislació de la Unió Europea obliga a dur a terme estudis d’impacte ambiental “en relació amb els projectes que puguin tenir un impacte sobre les aigües, la terra o els hàbitats naturals”. A més, va subratllar que és sobretot responsabilitat de les autoritats nacionals assegurar-se de la “correcta aplicació de la legislació europea en aquests casos”. “Estem veient quina és la situació”, va concloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia