La llei de barris ha millorat 22 municipis gironins
Les convocatòries iniciades el 2004 han suposat una inversió total de 139 milions d’euros, entre la Generalitat i els ajuntaments
S’ha impulsat 538 accions i les últimes s’han executat al juny
En un llarg període d’execució que s’ha allargat uns disset anys –del 2004 fins avui–, les set convocatòries anuals d’ajuts de la llei de barris impulsades per la Generalitat han deixat un total de 139 milions d’euros d’inversió pública en 23 barris de 22 municipis de les comarques gironines. Segons el balanç que ha fet públic d’aquestes actuacions aquesta setmana passada el govern, una mica més de la meitat d’aquest import total, uns 74 milions (el 53,27%) ha estat aportat per la Generalitat mentre que els 64,97 milions restants (el 46,72%) l’han assumit els ajuntaments en els quals s’ha actuat. Les actuacions realitzades en el marc d’aquests plans han permès tirar endavant un total de 538 actuacions que han beneficiat directament prop de 68.070 persones residents en els barris corresponents. La inversió per capita en aquestes àrees ha estat de l’ordre de 2.043 euros. En total les set convocatòries de la llei de barris es van resoldre anualment entre els anys 2004 i 2010 i les últimes obres s’han executat fins aquest mes de juny.
Millora de l’espai públic
Entre aquestes actuacions l’informe destaca tres ajuntaments que van rebre ajuts per tirar endavant diversos projectes de barris en un mateix municipi: Figueres hi va accedir per millorar les condicions de dos sectors, la Marca de l’Ham i el centre històric; Olot va tirar endavant també dos projectes de millora per a la mateixa àrea, el centre històric, de la mateixa manera que Salt, que va concentrar dos projectes al barri de Salt 70.
Pel que fa al tipus d’actuacions dutes a terme, el 71% de la despesa (52,51 milions d’euros) s’ha destinat a la millora de l’espai públic i la provisió d’equipaments i, el 14% (10,36 milions), ha afectat programes de millora social i econòmica. En nombre d’actuacions, però, els programes de millora socioeconòmica se situen al capdavant, amb 167 accions, seguides de les 123 actuacions en arranjaments de carrers i places.
Pel que fa a la millora de l’espai públic, s’ha invertit, majoritàriament, en treballs per reformar, amb criteris de sostenibilitat i accessibilitat, carrers i places, principalment als nuclis antics de les poblacions.
Edificis històrics
A la demarcació de Girona, les actuacions de transformació més destacables, per inversió realitzada, han estat a Palamós, Olot, Roses, Figueres, Ripoll, l’Escala, la Bisbal d’Empordà, Blanes i Sant Feliu de Guíxols. La inversió en equipaments públics s’ha destinat especialment a la rehabilitació d’edificis històrics. En aquest apartat la Generalitat destaca com a actuacions més remarcables la rehabilitació de la Marfà de Girona, el teatre cinema i Can Llensa d’Hostalric, la reparació del Palau de l’Abadia a Sant Joan de les Abadesses, l’Alfolí de la Sal de l’Escala, el centre cívic de barri de Figueres, la transformació de l’antic ajuntament en equipament a la Bisbal d’Empordà, la remodelació del pavelló d’esports a Campdevànol, o les naus Ayats i Can Delfí d’Arbúcies, entre d’altres. Entre els equipaments de nova creació destaca el centre cultural a la riera Ginjolers de Roses (antic edifici de la SUF), un equipament que es va començar a gestar el 2014 i que es va obrir al públic el 2020). Pel que fa les actuacions per a la millora socioeconòmica, els programes impulsats han estat molt diversos: mediació comunitària, participació, cohesió social, infants i adolescents, gent gran, ocupacionals, promoció econòmica, de dinamització comercial i turística. Entre les actuacions més destacables en rehabilitació de façanes i elements comuns hi ha els treballs impulsats al barri de la Sauleda de Palafrugell, al nucli antic de Ripoll, a la Farga de Banyoles i als edificis de la Roqueta d’Ullà. També es van instal·lar ascensors a Salt i als edificis de Can Gibert de Girona.
En el camp de l’accessibilitat, les actuacions van consistir a ampliar i adaptar voreres i guals per fer practicable l’espai públic, i la instal·lació d’ascensors per superar desnivells entre carrers. Les actuacions més rellevants serien: l’adaptació de voreres i guals a Anglès, Figueres, Arbúcies, Salt i Girona, així com la col·locació de dos ascensors que connecten la Fonderia amb el passeig de Santa Caterina a Ribes de Freser. En l’eix de la sostenibilitat es van soterrar contenidors de recollida selectiva a Figueres, es va impulsar un carril bici a Salt, l’aïllament acústic del col·legi Groc de Girona i es va fer possible la continuïtat de l’espai fluvial de Besalú.
En el camp de les noves tecnologies, es van desenvolupar trenta actuacions destinades, majoritàriament, a dotar el barri d’aules TIC, com per exemple el Punt Òmnia a Banyoles i el servei d’intervenció educativa de la Bisbal d’Empordà. El percentatge d’execució mitjana de tots els programes és dels més elevats de Catalunya, amb el 87%. Els percentatges d’assoliment més baixos corresponen, com passa arreu del territori, amb les darreres convocatòries, 2009 i 2010, molt afectades per les repercussions de la crisi econòmica.
