Infraestructures i serveis

Via lliure i festa

Els conductors s’aturaven igual als peatges i alguns treien els diners o la targeta en no creure’s que abans de mitjanit ja no es pagava

El peatge de Vilassar es va convertir en una celebració i el punt de trobada de columnes de cotxes provinents del sud i del nord per celebrar l’alliberament

L’aixecada prematura va sorprendre les columnes de protesta preparant la celebració

Amb hores d’ante­lació per ser pun­tu­als a una cita històrica: dei­xar de pagar per moure’s per la comarca. Prop d’un cen­te­nar de per­so­nes no es van per­dre la con­vo­catòria al peatge de Vilas­sar de la C-32 i volien ser dels pri­mers a espe­rar com a la mit­ja­nit s’aixe­ca­ven les bar­re­res en el punt exacte on fa 52 anys s’inau­gu­rava la pri­mera auto­pista de paga­ment de tot l’Estat espa­nyol. Al cap­da­vant, els vehi­cles amb les pan­car­tes de la pla­ta­forma Pre­ser­vem el Maresme obrien pas a una marxa que anava en direcció al peatge d’Arenys de Mar. “Sense pressa els ani­rem cre­uant tots fins a Santa Susanna, només pel gust d’anar i tor­nar sense pagar”, deia ahir eufòric el coor­di­na­dor de la pla­ta­forma, Antoni Este­ban. “Espero veure tots els llums de color verd”, deia en veu alta Este­ban, que encapçalava la comi­tiva de cot­xes que en els dar­rers deu anys ha lide­rat les mobi­lit­za­ci­ons en con­tra dels peat­ges a la comarca. I els va veure... ja en arri­bar al peatge, tres hores abans del pre­vist; a quarts de nou ja s’havia obert la bar­rera i els con­duc­tors no paga­ven.

La majo­ria de con­duc­tors s’atu­ra­ven igual­ment al peatge, tot i el semàfor verd. Molts tre­ien la tar­geta de crèdit o els diners, i com­pro­va­ven que no calia pagar res abans d’enge­gar. Com si no s’ho cre­gues­sin. Això sí, toca­ven, molts, el clàxon en senyal de victòria. Els res­po­nien els mares­mencs que s’hi ana­ven con­cen­trant per sopar i “enter­rar” un peatge i per rei­vin­di­car que no es torni a fer pagar per cir­cu­lar a les vies ràpides i recor­dar que encara en que­den qua­tre de paga­ment. Amb la lec­tura del mani­fest Una opor­tu­ni­tat històrica els orga­nit­za­dors ente­nen que la fita asso­lida només és la “pri­mera peça del dòmino” per exi­gir una millora de la mobi­li­tat i el trans­port públic, sobre­tot pel que fa al ser­vei fer­ro­vi­ari, però també a les actu­a­ci­ons pen­dents per des­con­ges­ti­o­nar l’N-II ara que hi ha l’alter­na­tiva de pas de l’auto­pista. Els veïns d’Ale­lla es van acos­tar també al peatge que durant anys van recla­mar que s’aixequés per als resi­dents. Els ope­ra­ris d’Aber­tis, en la seva última nit de feina, només vet­lla­ven perquè ningú no prengués mal entre els qui bada­ven i els con­duc­tors sor­pre­sos, i reco­ma­na­ven pas­sar amb senyals als con­duc­tors.

A Mar­to­rell, els con­duc­tors que cre­ua­ven el peatge més gran de Cata­lu­nya, estre­nat el 1972, ho feien sor­pre­sos. Tor­na­ven de tre­ba­llar i no s’ho podien creure. S’havia avançat tres hores la decisió i molts feien sonar les bot­zi­nes, men­tre els ope­ra­ris de la con­ces­sionària s’apres­sa­ven, ahir al ves­pre, a mun­tar els rètols de velo­ci­tat màxima 30 km/h, a totes les boca­nes. Com a Sant Julià de Ramis, on també es van con­cen­trar unes quan­tes dese­nes de ciu­ta­dans, per fes­te­jar que s’aixe­quin bar­re­res. Hores abans, però encara pagant, havien cele­brat l’alli­be­ra­ment unes quan­tes dese­nes de vehi­cles en marxa lenta des de Salou fins a Vila-seca. També una marxa lenta de cot­xes pujava de sud a nord del país amb la intenció de no haver-se d’atu­rar. Van sor­tir de Salou i s’hi van afe­gir alguns con­duc­tors de Lleida. Altres dese­nes de vehi­cles van bai­xar des de Llo­ret. Van con­fluir les dife­rents pla­ta­for­mes al peatge de Vilas­sar, de manera simbòlica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.