Un símbol de la transició

Reclamen la Creu de Sant Jordi per al primer alcalde d'Abrera, que va rebre un tret mentre feia de mitjancer entre vaguistes i la policia

Creu en la política muni­ci­pal. Està orgullós d'Abrera i agra­eix el suport que «sem­pre» ha rebut de la seva família. Reco­neix, però, que el camí no ha estat gens fàcil. Manuel López va ser esco­llit pri­mer alcalde democràtic d'Abrera fa 30 anys. Ara, con­sis­to­ris de tot Cata­lu­nya estan apro­vant en el ple una moció de suport als 30 anys d'ajun­ta­ments democràtics, impul­sada per la comissió pro­mo­tora d'elec­tes del 1979, for­mada per Antoni Farrés (mort a mit­jan febrer), Manuel Royes i Josep Azu­ara, la qual inclou un reco­nei­xe­ment a la seva tasca i demana que li con­ce­dei­xin la dis­tinció de la Creu de Sant Jordi per «esde­ve­nir un símbol de la tran­sició política i una moti­vació per tants com­panys i com­pa­nyes de l'època».

La moció recull un fet lamen­ta­ble que va mar­car la tra­jectòria política i per­so­nal de López. Tres mesos després de la presa de pos­sessió com a alcalde, l'impacte d'una bala con­dem­na­ria López a una cadira de rodes. Va resul­tar ferit men­tre feia de medi­a­dor –«com­plint una de les res­pon­sa­bi­li­tats com a alcalde d'aque­lla època», asse­gura– entre un grup de tre­ba­lla­dors tan­cats en una fàbrica del polígon indus­trial de Can Sucar­rats i la Guàrdia Civil. «Aquell fet va impac­tar tot­hom i em va can­viar la vida», asse­gura. Ho recorda com una etapa dura, ja que lla­vors era alcalde, tre­ba­llava en una empresa que va apro­fi­tar per tra­mi­tar-li la inva­li­desa, tenia dos fills i la seva dona estava emba­ras­sada del ter­cer fill. La seva per­se­ve­rança, que asse­gura que «ha anat min­vant amb els anys», va fer que acabés els qua­tre anys de man­dat «havent creat mol­tes coses pel poble» i que fes un canvi de rumb pro­fes­si­o­nal estu­di­ant dret i fent-se advo­cat.

No s'ha des­vin­cu­lat mai de la política. Va començar la lluita con­tra els ajun­ta­ments fran­quis­tes, l'any 1971, i es va aco­mi­a­dar ofi­ci­al­ment del món local el 2005, després d'haver fet part durant 22 anys de l'equip de govern d'Abrera, diri­git pel PSC. Va ser el cap visi­ble de l'entesa muni­ci­pal d'Abrera quan el van esco­llir com a alcalde, va mili­tar al PSUC (del 1976 al 1981) i es va afi­liar al PSC l'any 1996. De fet, encara ara per­tany a l'exe­cu­tiva local del par­tit.

«Estic molt agraït»

«Estic sorprès i molt agraït perquè han pas­sat 30 anys i he com­pro­vat que la gent encara es recor­den entre ells», diu López. Es con­si­dera una per­sona tre­ba­lla­dora, per­me­a­ble i amb capa­ci­tat de diàleg. Amb el mateix orgull que agra­eix el suport de la família, fent espe­cial referència a la seva dona, recorda: «Jo sóc d'esquer­res.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.