Medi ambient

La crònica

La cabra blanca, en perill

Neix l'Associació de Ramaders de Cabra Blanca a Rasquera, l'objectiu de la qual és potenciar una raça que no està reconeguda oficialment

El nom­bre d'exem­plars de cabra blanca ha anat reduint-se pro­gres­si­va­ment en els dar­rers cin­quanta anys, i d'un cens de 30.000 cabres d'aquesta raça s'ha pas­sat a poc més de 5.000. Ras­quera és el muni­cipi de les Ter­res de l'Ebre on tra­di­ci­o­nal­ment ha tin­gut més pes la població de cabra blanca i és on pre­ci­sa­ment es fa més palès el seu retrocés. Així, de quinze pas­tors s'ha pas­sat a tres en l'actu­a­li­tat, dos dels quals estan a punt de jubi­lar-se. “No hi ha relleu gene­ra­ci­o­nal”, lamenta Olívia Borràs, filla d'un dels pas­tors de Ras­quera i pre­si­denta de l'Asso­ci­ació de Rama­ders de Cabra Blanca de Ras­quera, una enti­tat que està ulti­mant els tràmits de lega­lit­zació i que té l'objec­tiu de poten­ciar la cabra blanca. L'asso­ci­ació arren­carà amb dis­set socis fun­da­dors de muni­ci­pis com ara Ras­quera, el Perelló, Móra d'Ebre, Fal­set i Tivenys i ja té la petició de pas­tors de l'Alt Camp, la Gar­rotxa i l'Alt Empordà per incor­po­rar-se a l'enti­tat.

La Ribera d'Ebre, el Baix Camp i el Baix Ebre són les comar­ques amb major nom­bre de caps de cabra blanca; de fet, a les Ter­res de l'Ebre aquesta raça repre­senta un 30% del cens de cabrum. Però també hi ha cri­a­dors a l'Alt Urgell, la Gar­rotxa o el Vallès Ori­en­tal, que han com­prat part dels ramats a pas­tors jubi­lats de les Ter­res de l'Ebre. “No és el mateix, tenen molt pocs exem­plars i els fan ser­vir per nete­jar bos­cos, quan aquesta raça es dedica prin­ci­pal­ment a la pro­ducció de carn de cabrit”, explica Borràs. Una carn que els pas­tors lamen­ten que fa massa anys que es cotitza al mateix preu: entre 4 i 5 euros el quilo. “Si com­pres cabrit a la car­nis­se­ria o en dema­nes al res­tau­rant et costa molt més”, diu la pre­si­denta de l'Asso­ci­ació de Rama­ders de Cabra Blanca de Ras­quera.

L'ori­gen d'aquesta raça és confús i única­ment en les orde­na­ci­ons muni­ci­pals de Ras­quera del 1573 es fa referència a la població cabruna d'aquests indrets, sense espe­ci­fi­car-ne cap apunt mor­fològic. De fet, la cabra blanca no està reco­ne­guda com a raça, sinó que es con­si­dera una agru­pació racial. Amb tot, el Depar­ta­ment d'Agri­cul­tura va ini­ciar el 2004, amb la col·labo­ració de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona, els estu­dis cor­res­po­nents per la seua carac­te­rit­zació mor­fològica, pro­duc­tiva i genètica. “Tre­ba­lla­rem per la cre­ació d'una marca Q de qua­li­tat de la carn de cabrit, que per­me­tria valo­rit­zar el preu dels exem­plars”, asse­nyala Borràs. També des de l'Ajun­ta­ment de Ras­quera i des de la nova enti­tat s'inten­tarà acon­se­guir ajuts per a la incor­po­ració de pas­tors al muni­cipi, que aga­fin el relleu als que estan a punt de jubi­lar-se. “Si no acon­se­guim ajuts, la cabra blanca s'aca­barà a Ras­quera”, con­clou Borràs. Una cabra que té el pelatge cla­pat de negre sobre fons blanc, o bé és total­ment blanca o poli­cro­mada en crema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.