La crònica
La cabra blanca, en perill
Neix l'Associació de Ramaders de Cabra Blanca a Rasquera, l'objectiu de la qual és potenciar una raça que no està reconeguda oficialment
El nombre d'exemplars de cabra blanca ha anat reduint-se progressivament en els darrers cinquanta anys, i d'un cens de 30.000 cabres d'aquesta raça s'ha passat a poc més de 5.000. Rasquera és el municipi de les Terres de l'Ebre on tradicionalment ha tingut més pes la població de cabra blanca i és on precisament es fa més palès el seu retrocés. Així, de quinze pastors s'ha passat a tres en l'actualitat, dos dels quals estan a punt de jubilar-se. “No hi ha relleu generacional”, lamenta Olívia Borràs, filla d'un dels pastors de Rasquera i presidenta de l'Associació de Ramaders de Cabra Blanca de Rasquera, una entitat que està ultimant els tràmits de legalització i que té l'objectiu de potenciar la cabra blanca. L'associació arrencarà amb disset socis fundadors de municipis com ara Rasquera, el Perelló, Móra d'Ebre, Falset i Tivenys i ja té la petició de pastors de l'Alt Camp, la Garrotxa i l'Alt Empordà per incorporar-se a l'entitat.
La Ribera d'Ebre, el Baix Camp i el Baix Ebre són les comarques amb major nombre de caps de cabra blanca; de fet, a les Terres de l'Ebre aquesta raça representa un 30% del cens de cabrum. Però també hi ha criadors a l'Alt Urgell, la Garrotxa o el Vallès Oriental, que han comprat part dels ramats a pastors jubilats de les Terres de l'Ebre. “No és el mateix, tenen molt pocs exemplars i els fan servir per netejar boscos, quan aquesta raça es dedica principalment a la producció de carn de cabrit”, explica Borràs. Una carn que els pastors lamenten que fa massa anys que es cotitza al mateix preu: entre 4 i 5 euros el quilo. “Si compres cabrit a la carnisseria o en demanes al restaurant et costa molt més”, diu la presidenta de l'Associació de Ramaders de Cabra Blanca de Rasquera.
L'origen d'aquesta raça és confús i únicament en les ordenacions municipals de Rasquera del 1573 es fa referència a la població cabruna d'aquests indrets, sense especificar-ne cap apunt morfològic. De fet, la cabra blanca no està reconeguda com a raça, sinó que es considera una agrupació racial. Amb tot, el Departament d'Agricultura va iniciar el 2004, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, els estudis corresponents per la seua caracterització morfològica, productiva i genètica. “Treballarem per la creació d'una marca Q de qualitat de la carn de cabrit, que permetria valoritzar el preu dels exemplars”, assenyala Borràs. També des de l'Ajuntament de Rasquera i des de la nova entitat s'intentarà aconseguir ajuts per a la incorporació de pastors al municipi, que agafin el relleu als que estan a punt de jubilar-se. “Si no aconseguim ajuts, la cabra blanca s'acabarà a Rasquera”, conclou Borràs. Una cabra que té el pelatge clapat de negre sobre fons blanc, o bé és totalment blanca o policromada en crema.