Al Canigó i el Vallespir va caure en pocs dies l'aigua que cau en un any

Al vessant nord del Pirineus l'aiguat del 1940 va afectar de ple la Catalunya del Nord i més concretament les dues valls a cada banda del Canigó, el Vallespir i el Conflent. Dels 50 morts que es van comptabilitzar a l'Estat francès aquells dies per les inundacions, 43 van ser a la vall del Tec. L'hidròleg Maurice Pardé ho va definir com l'aiguat de referència, el més violent produït en aquesta àrea des de les inundacions documentades del 16 d'octubre del 1763. Les pluges van començar a l'Albera i la plana del Rosselló el dimecres 16 d'octubre i es van estendre cap a l'interior, amb una intensitat màxima la matinada del dijous. Va caure sobre el Canigó i el Vallespir la quantitat d'aigua que cau habitualment en un any (1.930 mm en cinc dies a Sant Llorenç de Cerdans).

A més de les pèrdues humanes, l'impacte econòmic –afegit al context de la Segona Guerra Mundial– va ser enorme: des dels banys de La Presta, passant per estacions de tren, centrals elèctriques o fàbriques característiques com la xocolateria Cantalou van quedar arrasats. Després de l'aiguat ja no hi va tornar a haver mai més tren fins a Sant Llorenç de Cerdans. L'Alt Conflent també va ser afectat, una seixantena de cases van desaparèixer a Vernet. Un dels màxims estudiosos d'aquests fets a la Catalunya del Nord, Gérard Soutadé, ha publicat aquests dies el seu segon llibre dedicat a l'aiguat, que ha titulat Quand la terre s'est ouverte en Roussillon. El títol fa referència a l'esllavissada d'un tros de muntanya al sector de l'Avellanosa (sota Prats de Molló), que va provocar un tap al curs del Tec. Els rastres d'aquella esllavissada es poden veure encara avui.