MAT postelectoral

Tot s'ha atu­rat fins pas­sa­des les elec­ci­ons cata­la­nes. Després de l'epi­sodi ocor­re­gut el mes d'agost, en què sense previ avís REE va col·locar unes esta­ques que podrien mar­car el pos­si­ble recor­re­gut de la línia Penyalba-Montsó-Isona en el seu pas pel Pallars, la com­pa­nyia elèctrica ha inten­tat desac­ti­var la indig­nació dels alcal­des i dei­xarà pas­sar temps abans d'anun­ciar quin és el traçat de la línia entre Aragó i Cata­lu­nya pel qual s'ha optat. La imminència de les elec­ci­ons al Par­la­ment també enter­bo­leix el procés. Una por­ta­veu de REE ha expli­cat a aquest diari que no es prendrà cap decisió fins a final d'aquest any, moment en què es pre­sen­tarà al Minis­teri de Medi Ambi­ent un pri­mer avanç de pro­jecte perquè en faci l'estudi d'impacte ambi­en­tal. En aquest pri­mer docu­ment REE haurà de mos­trar ja les seves car­tes i asse­nya­lar quins seran els parat­ges i els muni­ci­pis entre la Riba­gorça i Pallars per on pas­sarà la línia de molt alta tensió (MAT). REE va plan­te­jar fa un any i mig una serie d'iti­ne­ra­ris alter­na­tius que, en ter­ri­tori del Prin­ci­pat, afec­ta­ven dos espais natu­rals i un de fauna pro­te­gida. Els alcal­des es man­te­nen de moment en espera. Un dels més actius en con­tra de la línia és el de Cas­tell de Mur. En un dels pos­si­bles traçats dibui­xats per REE, la línia pas­sa­ria a tocar de la joia turística del seu muni­cipi, el cas­tell, i d'alguns pobles del muni­cipi que havien que­dat aban­do­nats i ara es tro­ben en procés de recu­pe­ració. “Nou línies elèctri­ques tra­ves­sen el car­rer, crec que hem com­plert de sobres amb la nos­tra apor­tació energètica al país; el que hau­ria de fer REE és opti­mit­zar les línies exis­tents”, diu Cas­tells. Té el suport del Con­sell Comar­cal del Pallars Jussà, que s'oposa a un pro­jecte trac­tat “d'esquena al ter­ri­tori, com si fóssim menors d'edat”, segons el seu pre­si­dent, Xavier Pont. Víctor Orrit, alcalde de Tremp i dele­gat del govern de la Gene­ra­li­tat a l'Alt Piri­neu i l'Aran, con­firma que ningú no vol la línia al Pallars Jussà, comarca que fa més d'un segle “com­pleix amb totes les ser­vi­tuds elèctri­ques”. Orrit pro­posa que en cas que no hi hagi més remei la línia es faci pas­sar rea­pro­fi­tant alguna de les exis­tents.