Red Eléctrica no indemnitzarà els municipis de la interconnexió perquè la MAT ja hi passa soterrada

Creu que és una compensació prou important i que crearia un greuge amb la resta

«Cre­iem que el soter­ra­ment ja és una com­pen­sació en si mateix, perquè té molt menys impacte que si la línia fos aèria, i el que defen­sem ara mateix és que no cal donar cap com­pen­sació més a aquests ajun­ta­ments.» Així es va refe­rir Pinós a les indem­nit­za­ci­ons pel pas de la infra­es­truc­tura als muni­ci­pis afec­tats per la inter­con­nexió entre Santa Llo­gaia i la Jon­quera. A més, va afe­gir que la decisió adop­tada pels estats, com a con­seqüència de la medi­ació de Mario Monti, de soter­rar els 60 quilòmetres entre Santa Llo­gaia i Baixàs ha pro­vo­cat que els muni­ci­pis de la resta de traçat de la línia entre Sent­me­nat i Santa Llo­gaia es puguin sen­tir agreu­jats, i que per això en aquests muni­ci­pis sí que es nego­ci­a­ran com­pen­sa­ci­ons econòmiques.

Pinós va des­car­tar ampliar el soter­ra­ment en altres punts con­crets de la línia entre Sent­me­nat i Santa Llo­gaia, o en el ramal de Riu­da­re­nes, per motius tècnics i també d'impacte. Pel que fa a la inter­con­nexió, el pro­jecte està ara en la fase de con­sulta amb les admi­nis­tra­ci­ons locals, un procés que pot durar de 6 a 9 mesos, i serà previ a la decisió del traçat defi­ni­tiu un cop s'hi hagi pro­nun­ciat el Minis­teri de Medi Ambi­ent. De fet, Red Eléctrica ja s'ha reu­nit amb els dotze ajun­ta­ments amb pos­si­bi­li­tats de tenir la línia. Dels cor­re­dors pre­vis­tos, però, tot sem­bla indi­car que s'optarà per res­se­guir el TAV a Santa Llo­gaia d'Àlguema, Vila­fant i fins al nord de Figue­res, a par­tir d'on es des­vi­a­ria cap al traçat de l'AP-7 per Masa­rac, Cap­many i la Jon­quera, des d'on tor­na­ria cap a la via del TAV i tra­ves­sa­ria els Piri­neus. La inter­con­nexió, doncs, serà un túnel de 4 metres de diàmetre que es farà amb rasa, amb una llar­gada d'uns 60 quilòmetres, i es con­ver­tirà en la línia de 400 kV soter­rada més llarga d'Europa.

El govern diu que no hi ha res decidit

o.m. / acn

El Departament d'Economia de la Generalitat, de què depèn la direcció general d'Energia, es va afanyar ahir a matisar l'anunci de Red Eléctrica, que afirma que no compensarà els pobles on hi haurà la interconnexió perquè la línia hi passarà soterrada. Segons Economia, aquesta és la intenció exclusivament de Red Eléctrica, ja que considera que tots els municipis s'han de tractar amb igualtat. A més, ha recordat també que caldrà veure com es gestionen les indemnitzacions a França. Una reacció ahir va ser la de l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, que creu que les declaracions de REE no són vinculants i que caldrà que el govern intervingui per pactar indemnitzacions. Cabezas «entendria» que les compensacions siguin més elevades per als ajuntaments per on la MAT passa aèria, però reclama també indemnitzacions per als municipis per on passa soterrada.

Només Osor ha signat l'ajuda

Osor és l'únic municipi gironí que ha signat les compensacions en el tram de línia entre Sentmenat i Bescanó, mentre que la resta no ha arribat a cap acord amb la companyia elèctrica. A Osona, en canvi, tots l'han firmat tret de Seva i Taradell. Pel que fa a les expropiacions, en aquesta línia hi ha 267 propietaris afectats, dels quals un 55% ja ha arribat a acords amb Red Eléctrica per l'import de la venda de la finca, un 11% ha optat per anar al jutjat d'expropiació i amb la resta de propietaris encara es negocia. Les previsions són acabar aquest tram el març vinent. Pel que fa al tram entre Bescanó i Santa Llogaia, Red Eléctrica té la intenció de definir el projecte executiu a inicis de l'any que ve, de manera que en un any i mig comencessin les obres.

Una inversió multimilionària

Pinós va destacar que la inversió per fer la interconnexió superarà de molt els 300 milions d'euros, una xifra que s'havia comentat anteriorment. Segons les dades de Red Eléctrica, un quilòmetre de línia de 400 kV aèria costa 1,5 milions aproximadament de mitjana, una xifra que s'ha de multiplicar per 10 si se soterra. Per tant, només en la línia la inversió seria d'uns 900 milions d'euros, als quals s'hi hauria de sumar el cost de les subestacions i les estacions de conversió de corrent contínua a alterna, que costarien no menys de 200 milions d'euros. Així, doncs, la inversió podria superar fàcilment els 1.000 milions d'euros, dels quals la Unió Europea n'aportaria 225. Tot i això, Red Eléctrica no es va voler aventurar a avançar cap xifra concreta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.