MEDI AMBIENT
La lluita contra el musclo zebrat costa 2,5 milions
Un estudi de l'IRTA conclou que el sector elèctric és el principal perjudicat per aquesta espècie invasora, seguit per l'administració i els pagesos
L'impacte ecològic del bivalve no és significatiu
La lluita contra la plaga del musclo zebrat al tram final de l'Ebre té un cost anual aproximat de 2,5 milions d'euros. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi que ha elaborat la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat de Barcelona (UB) durant els darrers dos anys. En aquests 2,5 milions d'euros s'inclouen tant les inversions que es fan per combatre el bivalve com la quantitat que deixa de percebre el sector elèctric per la baixada de producció quan el musclo zebrat satura els seus sistemes de refrigeració. De fet, segons l'estudi de l'IRTA els majors impactes directes en termes econòmics absoluts els pateix el sector energètic (nuclears i hidroelèctriques), mentre que l'impacte econòmic que causa a les comunitats de regants és menor. L'administració, la navegació i la pesca recreativa són altres sectors afectats per aquesta plaga.
Tot i l'impacte socioeconòmic de la plaga del musclo zebrat al tram final de l'Ebre, l'impacte ecològic de l'espècie és reduït. “El musclo zebrat no és el responsable dels canvis ecològics del tram final de l'Ebre. L'increment de la transparència de l'aigua no és per la capacitat filtradora del musclo zebrat sinó per la reducció de fòsfor a l'aigua”, segons ha explicat el coordinador de l'estudi, Nuno Caiola. Segons l'estudi de l'IRTA, si els nutrients de l'aigua no augmenten és molt poc probable que es superen les densitats màximes de musclo zebrat que s'han assolit fins ara i que són de 2.500 individus per metre quadrat, molt per sota de la densitat de la zona dels Grans Llacs als Estats Units. “Les condicions hidromorfològiques de l'Ebre no són favorables al musclo zebrat”, ha dit el director de la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA, Carles Ibàñez.
Pel que fa als mètodes per combatre aquest mol·lusc, l'estudi de l'IRTA ha constatat que els ultrasons no provoquen la mort de les larves de musclo zebrat. Tampoc no considera necessari adoptar mesures dràstiques com ara el buidatge dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. En espais tancats proposa continuar utilitzant el clor, l'aigua a pressió i l'augment de la temperatura de l'aigua.
Impacte al sistema Ter
Els investigadors de l'IRTA han fet una aproximació a l'impacte econòmic que tindria el musclo zebrat si penetrés en els embassaments de Sau i Susqueda, un impacte que seria de 12 milions d'euros anuals, en què s'estima que 700.000 persones no tindrien cap mitjà alternatiu d'abastament.