medi ambient
El cingle de Castellfollit s'escapça un xic més
Les pluges causen un despreniment de roca i terra a sota del mirador
No hi ha risc per als que viuen a dalt
Una esllavissada de terra i roques ha deixat al descobert una part important de la colada de lava basàltica de l'extrem de la cinglera, a sota mateix del mirador de l'església antiga de Castellfollit de la Roca. Aquest despreniment es va produir cap a dos quarts de tres de la matinada de dijous passat i els tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa creuen que es deu a l'estovament de les capes argiloses del terreny produït arran de les tempestes del mes passat i de l'episodi de pluges de principi de la setmana passada.
L'esllavissada ha estat únicament de la terra, roques i vegetació que s'han anat acumulant a sobre del graó que acaba la cinglera cap al riu Fluvià. Segons els tècnics, no s'ha tractat d'una esllavissada de blocs de basalt com en altres ocasions, ni la part despresa comporta cap risc per les cases i l'església que hi ha dalt del cingle.
Els veïns dels edificis del costat de la cinglera no van sentir res. A part que es va produir durant les primeres hores de la matinada, quan tothom sol dormir, el fet que no s'haguessin desplomat blocs de grans dimensions va evitar que l'espetec fos com el d'altres vegades.
El geòleg del Parc Natural de la Garrotxa, Llorenç Planagumà, ha remarcat que aquest tipus de despreniments es produeixen cada deu o vint anys i que, no fa pas gaire, se n'ha produït algun al sector del Turonell, just a l'altra banda de la cinglera. Segons ell, el de la matinada de dijous no comporta cap risc per a les persones que viuen a les cases de dalt de la cinglera, ni per a l'estabilitat del mirador de l'església.
Per Llorenç Planagumà no cal, doncs, fer-hi res més enllà del seguiment que habitualment es fa de l'estabilitat de les columnes de basalt de la paret més famosa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Mapes de risc, sensors i escàners
Fa temps que els científics han determinat que el cingle experimenta un lent però imparable retrocés. Ara per ara, però, no hi ha risc per als que viuen a dalt. De fet, existeix un mapa de riscos realitzat amb un escàner terrestre. S'hi determinen les zones amb més risc d'esllavissades. Es va descartar recentment un sistema de sensors a les esquerdes per seguir els moviments de la paret. L'Institut Geològic de Catalunya intenta, ara, obtenir els recursos que calen per poder dur a terme les actuacions per minimitzar aquests riscos. L'any 1996 es va fer el primer mapa i el 2001, coincidint amb la caiguda de dos blocs d'una tona cadascun, es va impulsar el pla especial del nucli antic, aturat des del 1997, i aprovat el 2009, que preveu les mesures per minimitzar riscos. ERC, a l'oposició, ha demanat més inversió pública per al manteniment de la cinglera i que l'Ajuntament sigui membre de ple dret a la junta del parc natural.