La seguretat a les centrals de l'Estat, per sobre de la mitjana
Un estudi del Foro Nuclear assegura que la legislació, l'actitud dels titulars i altres índexs, com incidències, estan en paràmetres capdavanters
S'analitzarà què ha passat, i les conclusions s'aplicaran a tot el món
Les centrals nuclears de l'Estat són segures. Així ho conclou, si més no, el vast i documentat estudi sobre la seguretat del parc nuclear estatal que, per encàrrec del Foro de la Industria Nuclear Española, ha redactat l'excatedràtic de tecnologia nuclear de les universitats politècniques de Catalunya i Madrid, Agustín Alonso, que es va presentar ahir a la seu del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya a Tarragona, davant una nodrida delegació de representants polítics del territori. Alonso fonamenta l'afirmació en tres grans raons: “Des del punt de vista jurídic, tenim les lleis i reglaments oportuns per garantir que la seguretat nuclear està sota control; les companyies també ho garanteixen i tots els índexs de seguretat estan en el primer terç en la comparació amb els nivells estàndard i els d'altres països”.
En el primer aspecte, l'expert destaca que el marc jurídic creat sobre la indústria nuclear des de la primera llei reguladora del 1964 –la qual, per cert, admet que gairebé no s'ha tocat en els principis essencials– és “eficaç, i està en harmonia amb el marc internacional”, ja que a més l'Estat ha subscrit tots els grans convenis de seguretat. Alonso destaca aquí el bon funcionament del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), creat el 1980 com a òrgan regulador independent, que ha establert “una reglamentació tècnica satisfactòria, una avaluació i vigilància continuades –amb un sistema pioner copiat als Estats Units– i un procediment just de coerció i correcció”.
L'estudi, en segon lloc, també lloa que els titulars de les centrals “han acceptat la responsabilitat primordial de la seguretat, i els seus indicadors estan entre els millors a nivell internacional”. “Les companyies són responsables i tenen un compromís amb l'entorn”, apuntava Luis del Val, vicepresident de Foro Nuclear, que, en ple debat mundial, aprofitava per destacar les excel·lències de l'energia nuclear: “Dóna seguretat en l'aprovisionament, respecta el medi perquè no emet CO2 i té uns costos estables, resistents a la volatilitat de les matèries primeres”.
En un tercer grup, l'estudi enumera tots els incidents registrats en els 250 anys d'operació que, juntes, sumen les vuit centrals que hi ha ara a l'Estat: tres successos de nivell 2 (dotze cada mil anys de mitjana, com la fuita de partícules a Ascó el 2007) i 40 anomalies de nivell 1 (15 cada 100 anys), unes probabilitats “considerades admissibles, i en la línia d'altres països”, assegura Alonso, que tanmateix no ha comptabilitzat l'incendi de Vandellòs I el 1989 (de grau 3) que ca acabar provocant-ne el tancament. L'expert es referia aquí a l'accident de Fukushima, per dir que “s'aprendran moltes coses del Japó, però cal tenir paciència, i primer cal esperar que s'acabi bé”. “En cada accident greu –va dir– es fa l'anàlisi detallada de les causes i conseqüències, i després això s'aplica a totes les centrals del món que ja estan en marxa o en projecte”, que, per cert, ara són diverses al centre d'Europa, la Xina o el Regne Unit.
L'estudi també ha analitzat altres índexs, com la radiació a què està sotmès el personal d'explotació de les centrals, que s'ha comportat com a la resta del món i ha anat baixant per les millores tecnològiques, de la protecció i de la formació professional. De manera anàloga –és a dir, a la baixa– ha evolucionat l'impacte radiològic d'alguns productes radioactius generats en el procés, que Alonso admet que són “molt difícils de retenir”, com el triti, el iode o alguns gasos nobles, dels quals hi ha “petites emissions mesurades i controlades”.
“L'estudi constata que la seguretat està per sobre de la mitjana mundial en tots els paràmetres analitzats”, resumia Antoni Tahull, president de la subcomissió de sector elèctric del Col·legi. L'enginyer, ferm defensor de l'energia nuclear, en destaca a més que “pot competir en seguretat i efectes contra la salut, ja que a l'Estat no hi ha incidències rellevants de més casos de càncer a la vora de les nuclears”.
LA DATA
LA XIFRA
Crítiques al Parlament per l'MTC
L'estudi sobre la seguretat nuclear a l'Estat només troba un punt negre, que apunta Alonso: “La gestió dels residus de baixa i mitjana intensitat s'ha resolt bé, però no la del combustible usat”. El 1983, el govern estatal va decretar que aquests residus es comencessin a emmagatzemar en lloc d'enviar-los fora, en una mesura que “va contra la seguretat”, segons ell. La producció, de fet, ha baixat des del 1997, quan arran d'uns nous dictàmens d'Enresa els residus es van començar a compactar al fons d'unes piscines inicialment pensades perquè s'hi estiguessin pocs anys, i on per tant “ha augmentat la càrrega de material radioactiu”.
Per a l'excatedràtic, la solució ideal passaria per “reprocessar-los –es veu factible reutilitzar-los com a combustible– o bé guardar-los per tenir-los acotats en el futur com a banc d'energia”. En aquest sentit, Alonso veu bé el procés iniciat per l'Estat per a la instal·lació d'un magatzem centralitzat, i critica la postura del Parlament de Catalunya, que dimecres per tercer cop va votar contra la candidatura que ha presentat l'Ajuntament d'Ascó. “No hi ha cap raó tècnica que impedeixi que l'MTC vagi al lloc previst a Ascó; fan malament els que prenen decisions sense escoltar tots els punts de vista, com fa l'efecte que ha passat”, indica. L'expert va més enllà, i recorda que “si bé hi ha grups actius que fan soroll, un percentatge important de població silenciosa no es manifesta”. I conclou: “Si hi ha una votació amb un rebuig social important s'ha de tenir en compte, però ara no es pot concloure que els pobles afectats rebutgen el projecte”. Les eleccions del 22 de maig seran el millor test.