Les cambres de Reus, Sabadell i Girona fan front comú per exigir el traspàs dels aeroports a Catalunya
Troben un «error» que es lligués al del Prat, i volen participar en les converses
«Reclamem que d'una vegada es fixi un calendari per al traspàs, sense perjudici del Prat», demanava Isaac Sanromà, de la Cambra de Reus. I és que «fa dos anys que se'n parla, però llavors es va posar Barcelona pel mig i es va tornar a endarrerir». «De vegades sembla que estem a punt d'arribar a un acord, però des del territori volem que es doni ja l'empenta definitiva», insistia. En el mateix sentit, Domènec Espadalé, de la cambra gironina, lamentava que «l'Estatut ja preveia el traspàs dels tres aeroports i va ser un error introduir Barcelona en la negociació, així que ara no s'ha de repetir». Espadalé aclaria: «El del Prat ha de ser un aeroport intercontinental, i desitgem que també se'n pugui dur la gestió i comercialització des d'aquí, però pel seu volum i importància s'ha de tractar de manera diferenciada, ja que hi haurà més facilitat perquè traspassin íntegrament la gestió de Reus, Sabadell i Girona.» «Que el Prat sigui un hub internacional és importantíssim per a Catalunya, però els altres aeroports també són una eina fonamental per al desenvolupament del territori», concloïa Sanromà.
Un nou model de gestió
«Estem encallats i val la pena reobrir el debat per crear un nou model de gestió a Catalunya que superi l'espanyol», constatava Antoni M. Brunet, de la Cambra de Sabadell. Un nou model en què ha de participar la Generalitat, però també els ajuntaments o les diputacions, i que ha de servir «per fer un marc més competitiu i fixar estratègies pròpies per a cada aeroport», detallava Brunet, que també hi reivindicava la implicació de les cambres de comerç. «Com més privatitzada sigui la gestió millor per al futur desenvolupament, cal la màxima professionalització», incidia Espadalé. «Volem fer palesa la gran rellevància econòmica dels aeroports per als nostres territoris i la capacitat que tenen d'atracció d'indústries tecnològiques de valor afegit», recordava Brunet, per justificar les seves reclamacions.
Millor des de Catalunya
La idea que des d'aquí es gestionaria tot millor, de fet, va centrar les reclamacions. «La gestió i comercialització millor que es facin des de casa nostra, serà molt més fàcil si ens deixen les mans lliures i ho podem fer des del territori», ressenyava Espadalé. «A Madrid ho porten de manera molt estàndard», reblava Sanromà. Les cambres també van reclamar el seu paper en les negociacions prèvies, en les quals exigeixen participar «sent consultades i informades».
Alguaire, complementari
Les cambres, d'altra banda, no veuen l'aeroport d'Alguaire, que començarà a operar d'aquí a poques setmanes, com una amenaça. «És cert que generarà competència però també complementarietat en l'actual xarxa d'aeroports de Catalunya, ja que les previsions a llarg termini són que augmenti el trànsit aeri», exposava Brunet. «A Europa la densitat d'aeroports és molt més gran, i tots tenen una idiosincràsia i una especialitat que potencien», argumentava Espadalé.