Un poble en fallida

El renou mediàtic que hi ha hagut quan es va saber que el municipi de Moià s'ha declarat en fallida tècnica no s'ha reproduït amb la mateixa intensitat a la població. Feia anys que els 5.700 habitants d'aquest municipi del Bages sabien que hi havia un forat en les arques municipals, però no pensaven que fos tan profund: 25,5 milions d'euros. Això representa un 375% d'endeutament, un percentatge situat a anys llum del 75% a què, segons la llei, podien arribar els municipis durant el 2011.

Els moianesos van poder conèixer els detalls de les finances de l'Ajuntament en veu del nou alcalde d'ERC, Dionís Guiteras, que lidera el govern d'unitat amb cinc regidors més d'Esquerra, cinc del PSC i dos de CiU, partit que havia estat a l'alcaldia durant els últims 28 anys. Divendres, 29 de juliol, al vespre, Guiteras va convocar tots els veïns del poble a una sessió informativa, que va omplir de gom a gom la sala polivalent del municipi, fins i tot hi va haver gent que es va quedar al carrer perquè no hi cabien. Perquè ningú pogués dir que no estava informat, van penjar íntegrament la xerrada al web de l'Ajuntament. Durant la seva exposició, que va durar prop d'una hora, Guiteras va desgranar les dades de què disposa com ara quin era el deute per càpita –4.470 euros–, quins eren els interessos i les amortitzacions que el municipi pagava cada dia –5.287 euros– i quina era la mitjana de pèrdues diàries –1.808 euros–. Aquestes dades es basen en el pressupost del 2010, l'últim aprovat. Moià encara no ha pogut tancar els comptes d'aquest any perquè el marc normatiu vigent prohibeix als municipis amb un deute superior al 75% demanar crèdits. Per tant, el poble “no pot endeutar-se més, ni refinançar el deute, ni tampoc pot demanar un crèdit per pagar els proveïdors que han fet les seves obres”, va explicar Guiteras davant dels veïns.

De res van servir els plans de sanejament fets per la Diputació de Barcelona per als anys 2006 i 2008, que el govern municipal va complir a mitges. Aquesta institució ha fet una última proposta a Moià en què li ha demanat que redueixi dràsticament els serveis municipals i que assoleixi així un dèficit d'1,5 i 2 milions d'euros, fet que representa una retallada d'un 40%. Guiteras va deixar clar davant de tot l'auditori que adoptar aquesta solució “no els ve de gust”. Entre altres actuacions, l'equip de govern ha optat per reduir-se les retribucions un 67%, eliminar les hores extres del personal, no renovar els contractes temporals, tancar 30 línies telefòniques en què no hi havia ningú que respongués i començar a estalviar energia deixant d'il·luminar, per exemple, el campanar del poble. Amb tot això, no n'hi ha prou; la situació financera de Moià s'aguanta per un fil, i l'alcalde no amaga que no hi ha diners per pagar la nòmina d'agost dels treballadors municipals.

El forat a la caixa s'ha anat fent amb els anys, i no és conseqüència directa del mandat anterior, en què les úniques obres que es van aprovar van ser les del nou centre d'atenció primària (CAP) i les d'un pàrquing de tres plantes a sota d'aquest equipament sanitari. El govern anterior també tenia la intenció de fer habitatge per a joves a les antigues casernes de la Guàrdia Civil.

Mentre que el més habitual és que l'Ajuntament cedeixi els terrenys perquè el Departament de Salut hi faci el CAP, l'últim govern de CiU de Moià va optar per construir ell mateix l'equipament a través de l'empresa municipal Moiafutur SA. L'emplaçament escollit per fer el nou centre d'atenció primària va despertar algunes crítiques dels professionals de la salut del municipi: “No es va ubicar en l'emplaçament ideal, sinó en el que a l'exalcalde li va convenir. Està envoltat de carrers que es tallen set vegades l'any i si llavors hi ha una emergència no sé com es podrà accedir al nou CAP”, recordaven. Ara que l'equipament està acabat, l'Ajuntament ha aconseguit vendre'l al Departament de Salut perquè entri en funcionament el mes de novembre vinent. L'operació, però, ha comportat unes pèrdues d'uns 150.000 euros.

A sota del nou CAP es va començar a construir un pàrquing de tres plantes que encara no està acabat. El govern que lidera Guiteras haurà de buscar finançament per finalitzar l'obra, així com una empresa que exploti el negoci.

Completament encallat està el projecte d'habitatge per a joves que s'havia de fer a les antigues casernes de la Guàrdia Civil; la façana continua en peu, esperant que algun dia hi arribin les excavadores.

Sense entrar a discutir si totes aquestes obres eren o no necessàries, “el que sí que és segur és que n'hi ha d'altres que han quedat pendents”, afirmava el portaveu de la plataforma Moià Diu Prou, Llorenç Fort. “El poble necessita una altra escola de primària, un millor manteniment dels carrers, més neteja, habitatge per a joves i també per a gent gran...”, exposava.

La plataforma que lidera Fort es va crear fa dos anys, quan l'anterior govern municipal va incrementar els valors cadastrals dels habitatges, cosa que va repercutir en una pujada desmesurada del rebut de l'IBI. “És a dir, els veïns van pagar el doble pel rebut de l'IBI, però aquest augment no s'ha estancat, sinó que any rere any es fa més gran perquè els valors cadastrals també incrementen anualment”, argumentava Fort. A banda de treballar perquè l'Ajuntament rebaixi aquest impost, la plataforma va presentar al·legacions als comptes municipals del 2006, el 2007 i el 2008. Segons Fort, durant aquests exercicis hi va haver algunes sorpreses com, per exemple, “uns 700 dinars sense justificar”.

L'actual govern d'unitat no vol buscar culpes. Quan es va dirigir als veïns del poble, Guiteras només va parlar de responsabilitats per dir que “la culpa és lletja, és negra, ningú la vol...”. L'alcalde d'ara no vol que els problemes a la tresoreria de l'Ajuntament portin a una lluita partidista, sinó que per ell és un problema del poble que cal solucionar.

A CiU ja li va bé que no s'assenyali ningú amb el dit. Quant a aquest afer, no en vol parlar ni l'exalcalde Josep Montràs; ni el cap de cartell a les passades eleccions, Josep Martínez. La federació nacionalista va delegar aquesta responsabilitat al president del comitè comarcal de CiU del Bages, David Bonvehí, que assegurava que eren coneixedors “que la situació econòmica era delicada”, però pensaven que “amb el pla d'austeritat que es va aplicar la situació es reconduiria”. Bonvehí no va saber explicar el perquè de la situació actual que ha petat “amb el canvi de govern”. Reconeixia, però, “que l'exalcalde sempre havia cregut que Moià era capital de comarca i que necessitava uns equipaments com a tal”. Després d'estar 28 anys al govern i passar de set a dos regidors, CiU de Moià no ha anat a l'oposició, sinó que forma part del govern d'unitat. Per Bonvehí, “el paper de Convergència en aquest municipi és fer d'enllaç entre el govern municipal, la Diputació i la Generalitat”.

La població, però, no està disposada a no passar comptes amb Montràs, que va estar 28 anys a l'alcaldia per CiU. Personalment, el portaveu de la plataforma Moià Diu Prou va afirmar que “no es pot donar impunitat als polítics que prenen decisions arriscades i que no tenen un benefici clar per a la població”. El pensament que a curt o a llarg termini la justícia haurà d'investigar què va passar a Moià i haurà de desvelar com es va anar forjant aquest deute tan gran és una idea que apareix en les converses del carrer.