Fulles que cauen abans d'hora

Escombrar les fulles seques que s'acumulen davant de les cases és més propi de la tardor que d'un mes d'agost. Aquesta situació sorprenent no és nova, però aquest any es produeix amb especial intensitat en els arbres de ciutats i pobles d'arreu de Catalunya. És especialment visible en el cas dels plàtans d'ombra. A l'estrès hídric, que és com s'anomena aquest fenomen, i que és un mecanisme de pura supervivència per combatre l'excés de calor i les condicions ambientals hostils que fan que els arbres estalviïn aigua i deixin assecar algunes fulles, aquelles que no pot assumir, ara s'hi afegeixen nous factors.

L'enginyer tècnic agrícola de la Federació d'Agents de Defensa Forestal del Maresme Oriol Bassa explica que els plàtans si habitualment ja perden entre un 5% i un 10% de fullatge, aquest any a molts pobles del Maresme, alguns exemplars ja n'han perdut entre un 20% i un 50% per l'aparició de plagues d'insectes i de fongs, que no han fet res més que emmalaltir les fulles, que cauen en grans quantitats de les copes i donen a les voreres i als parcs i jardins un aspecte tardoral que no s'adiu gens ni mica a la temperatura que fa.

Bassa assenyala que a l'estrès que tenen habitualment els plàtans, pel simple fet d'estar en zones urbanes amb un elevat grau de contaminació, i a les podes intenses i periòdiques que afecten el reaprofitament de nutrients, s'hi ha sumat, aquest any, la meteorologia i uns mesos de juny i juliol atípics i més humits. Unes condicions que han afavorit la proliferació d'aquests paràsits que en altres moments no tindrien tanta incidència, però que ara afecten greument l'arbrat urbà. Els més significatius són l'oïdi, un fong que provoca que les fulles es cargolin i acabin caient mortes, però també el conegut com a tigre del plàtan, que s'instal·la a l'escorça i al revers de les fulles. “Aquest còctel sotmet els arbres a un estrès molt dur, i quan els fongs i els insectes dominen l'exemplar, assequen les fulles i cauen a terra, amb totes les molèsties que això provoca als veïns i als serveis de jardineria, que les han de recollir”, assenyala l'enginyer tècnic maresmenc.

Tot i que per als més petits és molt temptador trepitjar-les i fer-les cruixir, Oriol Bassa recomana no fer-ho sobretot perquè quan el tigre del plàtan entra en contacte amb els humans pot provocar picades molt molestes. Tot i que els ajuntaments afectats per aquestes plagues les combaten principalment amb tractaments fitosanitaris més o menys agressius, Bassa no n'és partidari i considera que el més adient és fer accions preventives al llarg de l'any per lluitar contra aquests insectes, que a l'hivern s'amaguen sota l'escorça dels arbres i aleshores són més fàcils d'eliminar. Tot i que no hi ha perill de mort, l'arbre sí que perd certa vitalitat perquè quan arriba la tardor ja s'ha desfet de bona part del fullatge i, per tant, dels nutrients importants que ha d'absorbir i que no podrà aprofitar quan ho necessiti.