El Mediterrani viatja en el mateix tren
Els onze alcaldes de les capitals de província mediterrànies exigeixen a Castelló que l'Estat i la UE prioritzin el corredor en els seus plans ferroviaris
Foment els acusa d'“irresponsables” per enfrontar l'eix al pirinenc
Demostració de força a favor del corredor mediterrani, a poques setmanes que es conegui la proposta de la futura xarxa europea de transports. Els alcaldes d'onze de les dotze capitals de les províncies per on ha de passar l'eix ferroviari –només va faltar, en perdre el vol, l'alcaldessa de Cadis, tot i que va transmetre el seu suport– van escenificar ahir a Castelló un clam unànime per reclamar al govern de l'Estat i a la Unió Europea que incloguin el corredor entre Algesires i Portbou, i encara després fins a Sant Petersburg, en la seva planificació d'infraestructures a llarg termini i el cataloguin com a prioritari.
Lluny han quedat les èpoques, no fa ni deu anys, en què el PP mirava cap a una altra banda –cap a Madrid– quan des de Catalunya i alguns sectors del País Valencià es reivindicava la importància de l'eix per al desenvolupament socioeconòmic dels Països Catalans, i el govern d'Aznar preferia colar la travessia central pirinenca (Madrid-Saragossa-Tolosa) en la xarxa central transeuropea, una planificació que la UE està ara acabant de revisar i que dóna dret a substanciosos ajuts comunitaris per als projectes que hi entren. Nou dels alcaldes presents ahir eren populars (amb el de Castelló, Alfonso Bataller, erigit com a líder i amb el suport, per primer cop, del de Palma), per dos de CiU (els de Barcelona i Girona) i un sol del PSC (el de Tarragona). Tots, això sí, van entonar el mateix i contundent discurs en defensa del corredor, en què no van faltar al·lusions indirectes al seu competidor pirinenc, pel qual mantenen una guerra encoberta amb els dirigents –populars tots– d'Extremadura, Madrid, Castella i Aragó.
“L'eix és el més lògic de tots davant d'altres possibilitats, el més necessari i el més rendible, i ara es tracta de prioritzar inversions”, clamava l'alcaldessa de València, Rita Barberà. “No hem d'anar contra ningú, però és un error no prioritzar el corredor mediterrani, i per això demano a Foment que es defineixi i posi tota la carn a la graella per ell”, apuntava al seu torn l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que es felicita “perquè es faci ara aquest plantejament, ja que fa uns anys no es feia”. “És l'oportunitat per invertir on hi ha activitat econòmica, en lloc de les línies radials”, arribava a dir Carlos Fabra, l'històric expresident de la Diputació de Castelló, quan llegia una de les ponències tècniques en defensa de l'eix com a secretari general de la Cambra de Comerç.
I és que si bé ningú no hi va fer sang per no incomodar Rajoy abans de les eleccions, tothom és conscient que, tard o d'hora, l'Estat haurà de prioritzar una o altra inversió. Fins i tot ho admetia, en tancar l'acte, un dels grans valedors del projecte, el fins fa unes setmanes alcalde de Castelló i ara president de la Generalitat valenciana Alberto Fabra: “Aquest eix no suposa anar contra ningú, però el moment és crucial, i no es permeten dubtes ni dobles llenguatges”.
Foment estira les orelles
Qui no creu que hagi arribat encara l'hora de mullar-se, però, és el Ministeri de Foment, representat ahir per un secundari, el secretari general de Relacions Institucionals Fernando Puig. “El corredor mediterrani l'hem plantejat com a fonamental des del 2009, ja que el 2003 incomprensiblement no va ser inclòs en la xarxa europea, però també volem que s'hi mantinguin els eixos incorporats llavors, el central i l'atlàntic”, manifestava. I en aquest sentit deixava clar, un cop més, que per a Foment “no hi ha posicions contradictòries, ja que tots són compatibles i complementaris”.
Puig, de fet, fins i tot va anar més enllà en expressar la seva “preocupació perquè algunes comunitats estiguin qüestionant el corredor mediterrani”, i, en nom de “l'interès general”, feia una crida perquè “no hi hagi veus discordants a nivell interior que facin més fràgil la veu d'Espanya davant de la Unió Europea”. Per al ministeri, la crisi actual no afecta la planificació, “perquè no és un plantejament estructural, sinó de tot el segle XXI”, i per tant creu que “en cap cas no caldrà optar per un o altre corredor”, tot i que sí que va picar l'ullet al mediterrani en admetre que “alguns estan més desenvolupats que d'altres, i caldrà resoldre els colls d'ampolla”.
Foment manté que reclamarà a Europa l'eix mediterrani sencer, tot i que el secretari general del lobby Ferrmed, Joan Amorós, hi expressava dubtes. “Tot l'eix –vaticina– s'integrarà al core network (la xarxa bàsica europea), excepte la part de Múrcia cap a Almeria i Màlaga, i hem de fer el possible perquè s'hi inclogui, per anar de Casablanca a Sant Petersburg”. Amorós lamenta que el ministeri només tingui “en estudi a llarg termini” la connexió del sud, i que a Brussel·les no s'hagi compromès per escrit que la impulsarà (vegeu gràfic). Ferrmed, a més, recordava a Foment el compromís que el 2013 ja haurà instal·lat un tercer rail per fer d'ample europeu la línia actual entre Barcelona i València.
Els tres catalans, entremig de nou alcaldes del PP
Joan Amorós va recordar que, des d'Algesires, l'eix mediterrani estalvia gairebé 500 quilòmetres respecte al pirinenc per anar a ciutats com Milà, Zuric o Frankfurt. “Com que es paga a tona per quilòmetre, això vol dir que suposaria un estalvi entre 20.000 i 22.000 euros per tren”, calcula. A més, el de Ferrmed incidia en el fet que “els fluxos logístics a França són a l'est, i la massa crítica és fonamental en la decisió” de la UE, per la qual cosa creu que, arribat el cas, el país veí optarà també per aquest corredor. Amorós va incidir, igualment, en els pendents de l'eix pirinenc –el mediterrani és pla–, ja que “cada mil·lèsima més de pujada equival a un 7% menys de càrrega que es pot dur”.
Barcelona vol un clúster de ciutats
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va anunciar la intenció d'impulsar, d'acord amb el lobby Ferrmed que ja agrupa entitats i agents socioeconòmics, un gran clúster de ciutats europees per on passaria el corredor, per tal de donar més força a la reivindicació. La idea és aprofitar que Sant Petersburg, com a ciutat agermanada amb Barcelona, serà convidada a les properes festes de la Mercè per sondejar la possibilitat amb els seus dirigents. “Algunes ciutats ho veuran amb entusiasme i suposo que a altres els costarà més de pair, perquè nosaltres el que volem de debò és poder competir amb altres indrets, però les bones aliances van a favor de tothom”, apuntava Trias.
L'Ajuntament confia poder engegar la iniciativa a partir del darrer gran acte de suport a l'eix mediterrani que Ferrmed ha convocat per al proper 21 de setembre a Brussel·les. El seu secretari general, Joan Amorós, demanava ahir en aquest sentit “un últim esforç” perquè institucions públiques i ens socioeconòmics de tot l'eix hi donin suport, ja que “serà l'última oportunitat de fer força”. Segons ell, de fet, a Brussel·les “estan impressionats amb l'allau d'informes i cartes rebudes a favor del corredor, perquè veuen que el demana tothom”.
La decisió de la UE es podria saber el 19 d'octubre
Rita Barberà recordava ahir el compromís del ministre de Foment de soterrar les vies al districte del Marítim de València en el marc del projecte del corredor mediterrani, que preveu, en una darrera fase, operacions d'integració urbana. També seria el cas de l'alliberament de la façana marítima de Tarragona, que l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, veuria factible d'accelerar. I no seria l'únic gran benefici del corredor per la ciutat, ja que també permetria que l'alta velocitat arribés al centre, resoldria “el coll d'ampolla” del tram fins a Castelló i permetria la sortida de mercaderies del port cap a Europa, a més que en potenciaria la condició de “ròtula” amb l'eix de la vall de l'Ebre.
El nombre d'usuaris del servei del TAV a París repunta a l'estiu
El darrer compromís de la Comissió Europea és que el 19 d'octubre s'aprovi la proposta inicial de la revisió de la xarxa bàsica transeuropea, tot i que a partir d'allí iniciarà un llarg camí, de fins a un any i mig, abans de l'aprovació definitiva, ja que hauria de passar pel Consell de Ministres i el Parlament europeu.