Conflicte pels límits catalans amb l'Aragó

No hi ha manera que entre cata­lans i ara­go­ne­sos tan­quem con­flic­tes, i els que sor­gei­xen tenen el mal cos­tum d'enquis­tar-se durant anys. El litigi per l'art sacre, l'atenció sanitària, l'ús del català i, ara, els límits ter­ri­to­ri­als.

Fa trenta anys que els muni­ci­pis d'Alma­ce­lles (Segrià), Altor­ricó i Tama­rit de Lli­tera (Franja de Ponent) es dis­pu­ten uns ter­renys, i la dar­rera espurna l'ha encès el Minis­teri de Foment, que ha reti­rat els senyals de la nova auto­via d'Osca, l'A-22, en què s'infor­mava els con­duc­tors dels límits entre les dues comu­ni­tats. Sem­bla que Foment no té clar on els ha de posar i, segons l'alcalde d'Alma­ce­lles, Josep Ibarz, la falta d'indi­ca­dors es deu a la pressió d'algun alcalde ara­gonès.

L'alcalde català afirma que l'Ins­ti­tut Geogràfic esta­tal deixa ben clar des de 1925 els límits, que es fixen al riu Cla­mor. Ibarz, però, afe­geix que l'any 1945, apro­fi­tant la cana­lit­zació d'aquest rie­rol, part d'aques­tes ter­res es van asse­car i alguns page­sos ara­go­ne­sos les van com­prar i con­rear. Per tant, ara diuen que per­ta­nyen a la comu­ni­tat veïna. Els ara­go­ne­sos, per la seva banda, rei­vin­di­quen uns límits que el 1300 hau­ria fixat Jaume II.

Ibarz afirma que “els ara­go­ne­sos han envaït ter­res llei­da­ta­nes”. Està dis­po­sat a anar als tri­bu­nals i ja ha dema­nat el suport d'altres ins­ti­tu­ci­ons, atès que asse­gura que el litigi afec­ta­ria unes 1.000 hectàrees, la majo­ria d'Alma­ce­lles, però també de Lleida, Alguaire, Alme­nar i Gime­nells. A més, per aca­bar-ho d'arre­glar, els cadas­tres cata­lans i ara­go­ne­sos no qua­dren.