Urbanisme

la CRÒNICA

L'esquerda i el terrabastall

“Si ara t'arregles la casa i d'aquí a un any es torna a esquerdar, què?”

Barberà de la Conca està revolucionat. Tot i que al poble ja fa més d'un any que el tema està en dansa, des que avui fa dues setmanes va sortir a la palestra pública dels mitjans, la ja famosa esquerda que el trenca per la meitat ha provocat un segon terrabastall potser encara més gran, el mediàtic. No hi ha hagut dia que no hagin rebut la visita o la trucada d'una tele, una ràdio o un diari. I no sempre, per cert, han estat curosos a l'hora de tractar el tema, es queixen. “Ja ens ha anat bé que es difongui perquè a fora ara ens fan més cas i a dins s'han tranquil·litzat veient que s'hi està treballant, tot i que arriba un punt que potser ja cansa”, seria el pensament resumit dels responsables municipals, que assistien divendres a un nou i multitudinari desembarcament de periodistes. Un fet, això sí, que ha permès que el poble s'hagi fet popular. “El cap de setmana passat va entrar gent a comprar vi que havia vingut expressament a veure l'esquerda”, explica la Maria, de la cooperativa. La ruta turística que passa pel celler –també per l'església, tot i que òbviament ara s'ha tancat– no ha notat encara l'auge, però tot arribarà.

“Tinc una amiga al Japó que ho va veure i em va trucar per preguntar per la casa”, explica l'Ester, del bar Àgora, situat just davant. A un client també li van preguntar si podia travessar d'una banda a l'altra de carrer... Ella no està directament afectada pel moviment, tot i que té el negoci sota la plaça de l'Hospital, on l'estiu del 2010 van acabar unes obres que molts veïns encara relacionen amb l'aparició de l'esquerda. “A casa ma mare [viu a sobre] un envà li ha quedat dos dits penjant des de llavors i al bar ens entra aigua quan plou, i abans no passava”, es queixa l'Ester, per a qui “tot pot tenir a veure; es va remoure tot”. Ella, així, ja ha hagut de fer obres, tot i que el temor és clar: “Si ara t'arregles la casa i d'aquí a un any es torna a esquerdar, què?”

No cal dir que la fissura és tema de conversa recorrent al bar i també a la centenària botiga de Cal Ros, a la part alta. “La gent que té esquerdes a casa està nerviosa, i és normal”, es plany la Rosa Maria. “Casa meva s'està movent i ja he hagut de fer alguna reparació, però els que tenen efectes més severs ho estan passant més malament”, apunta el Josep-Lluís, que per si de cas “no compta gaire” que els ajudin a pagar els desperfectes. “Tothom té quimera. Hi ha qui des de dins de casa veia el carrer, i ja s'ha gastat 7.000 euros!”, explica la Maria Rosa, per a qui l'origen de l'escletxa és a l'aigua del subsòl. “Això abans era un llac de barbs, d'aquí el nom del poble”, recorda. “Ara que ens coneixen, aprofitem-ho per a alguna cosa positiva, a veure si El Corte Inglés ve a fer les fotos del catàleg!”, se'ns acomiada la mestressa, l'Antonieta. Fa bo al carrer, la vida continua a Barberà. Els periodistes anem marxant i el terrabastall passarà. Però l'esquerda es queda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.