L'esquerda i el terrabastall

Bar­berà de la Conca està revo­lu­ci­o­nat. Tot i que al poble ja fa més d'un any que el tema està en dansa, des que avui fa dues set­ma­nes va sor­tir a la pales­tra pública dels mit­jans, la ja famosa esquerda que el trenca per la mei­tat ha pro­vo­cat un segon ter­ra­bas­tall pot­ser encara més gran, el mediàtic. No hi ha hagut dia que no hagin rebut la visita o la tru­cada d'una tele, una ràdio o un diari. I no sem­pre, per cert, han estat curo­sos a l'hora de trac­tar el tema, es quei­xen. “Ja ens ha anat bé que es difon­gui perquè a fora ara ens fan més cas i a dins s'han tran­quil·lit­zat veient que s'hi està tre­ba­llant, tot i que arriba un punt que pot­ser ja cansa”, seria el pen­sa­ment resu­mit dels res­pon­sa­bles muni­ci­pals, que assis­tien diven­dres a un nou i mul­ti­tu­di­nari desem­bar­ca­ment de peri­o­dis­tes. Un fet, això sí, que ha permès que el poble s'hagi fet popu­lar. “El cap de set­mana pas­sat va entrar gent a com­prar vi que havia vin­gut expres­sa­ment a veure l'esquerda”, explica la Maria, de la coo­pe­ra­tiva. La ruta turística que passa pel celler –també per l'església, tot i que òbvi­a­ment ara s'ha tan­cat– no ha notat encara l'auge, però tot arri­barà.

“Tinc una amiga al Japó que ho va veure i em va tru­car per pre­gun­tar per la casa”, explica l'Ester, del bar Àgora, situat just davant. A un cli­ent també li van pre­gun­tar si podia tra­ves­sar d'una banda a l'altra de car­rer... Ella no està direc­ta­ment afec­tada pel movi­ment, tot i que té el negoci sota la plaça de l'Hos­pi­tal, on l'estiu del 2010 van aca­bar unes obres que molts veïns encara rela­ci­o­nen amb l'apa­rició de l'esquerda. “A casa ma mare [viu a sobre] un envà li ha que­dat dos dits pen­jant des de lla­vors i al bar ens entra aigua quan plou, i abans no pas­sava”, es queixa l'Ester, per a qui “tot pot tenir a veure; es va remoure tot”. Ella, així, ja ha hagut de fer obres, tot i que el temor és clar: “Si ara t'arre­gles la casa i d'aquí a un any es torna a esquer­dar, què?”

No cal dir que la fis­sura és tema de con­versa recor­rent al bar i també a la cen­tenària botiga de Cal Ros, a la part alta. “La gent que té esquer­des a casa està ner­vi­osa, i és nor­mal”, es plany la Rosa Maria. “Casa meva s'està movent i ja he hagut de fer alguna repa­ració, però els que tenen efec­tes més severs ho estan pas­sant més mala­ment”, apunta el Josep-Lluís, que per si de cas “no compta gaire” que els aju­din a pagar els des­per­fec­tes. “Tot­hom té qui­mera. Hi ha qui des de dins de casa veia el car­rer, i ja s'ha gas­tat 7.000 euros!”, explica la Maria Rosa, per a qui l'ori­gen de l'escletxa és a l'aigua del subsòl. “Això abans era un llac de barbs, d'aquí el nom del poble”, recorda. “Ara que ens conei­xen, apro­fi­tem-ho per a alguna cosa posi­tiva, a veure si El Corte Inglés ve a fer les fotos del catàleg!”, se'ns aco­mi­ada la mes­tressa, l'Anto­ni­eta. Fa bo al car­rer, la vida con­ti­nua a Bar­berà. Els peri­o­dis­tes anem mar­xant i el ter­ra­bas­tall pas­sarà. Però l'esquerda es queda.